Feia més d’un any que l’Iris Hidalgo treballava a Atrezzo, una fàbrica d’Olot dedicada a la fabricació de maniquins, quan va començar la pandèmia de la covid-19. “Com en tots els sectors, la feina va baixar, se’m va acabar el contracte al mes d’abril i no me’l van renovar. Ho vaig trobar lògic, però em va saber greu, perquè hi estava molt a gust, tant a l’empresa com amb els companys”, explica. Feia una feina mecànica i tècnica, de muntatge a fàbrica. “Ara soc jove, i no em cansa una feina física, però aprofitant que em vaig quedar a l’atur em vaig replantejar el meu futur laboral.” Per això ha començat a estudiar el grau superior d’administració i finances en un institut olotí: “Mai m’havia pensat que tornaria a estudiar, però estic molt contenta que una desgràcia com és aquest virus m’hagi portat a obrir-me nous camins i aprendre per al dia de demà. També em preparo per donar classes de hip-hop i funky. Realment estic aprofitant molt bé aquesta aturada que m’ha ofert la vida.”