Decideixo morir

La llei de l’eutanàsia serà aprovada aviat, després d’un llarg camí en què el recel dels partits polítics a regular una mort digna ha acabat cedint al suport majoritari d’una societat madura

Decideixo morir PEP DUIXANS.

PETICIONS

Dret a Morir Dignament rep cada any al voltant de 700 demandes d’assessorament i un 10% “són de persones desesperades”

CONSCIENCIACIÓ

A Catalunya, la darrera enquesta situa per sobre del 70% el suport de la societat a la mort assistida

Teresa Màrquez

Morir és de les poques certeses que té l’ésser humà, i a la mort cadascú s’hi enfronta com pot. N’hi ha que els provoca pànic, n’hi ha que no hi volen ni pensar i n’hi ha que hi arriben preparats, conformats, conscients del seu final. Tothom voldria, però, que el seu darrer alè no estigués marcat pel patiment físic i l’angoixa, per dies i dies de dolor que no porten enlloc i que en moltes ocasions ni els medicaments aconsegueixen calmar. La decisió conscient de dir prou a aquesta situació, de poder escollir lliurement com i quan marxar, és el que durant anys ha enfrontat els defensors i els detractors de l’eutanàsia i del suïcidi assistit. Per als primers preval la garantia d’unes cures pal·liatives per acompanyar en les millors condicions els malalt fins que la natura o la ciència determinin el final. Per als segons, s’ha de garantir el dret fonamental i particular d’escollir i no deixar en mans de tercers una decisió personal i intransferible. Uns alerten que regular la mort assistida pot degenerar en mala praxi i abusos, i els altres posen l’accent en el fet que precisament l’abús és negar a la persona posar punt final a l’agonia.

És en aquest escenari, i després de moltes dècades de debat estèril, que la legalització de l’eutanàsia a l’Estat espanyol podrà ser ben aviat una realitat. El mes de febrer passat, el Congrés, a instàncies del PSOE, va aprovar per 201 vots a favor, 140 en contra i 2 abstencions la tramitació d’una normativa que garanteixi el dret de tota persona a una mort digna quan opti per aquesta opció en cas que “tingui un patiment físic o psíquic insuportable i sense esperances de curació però que no s’enfronti a una mort imminent”. L’arribada de la pandèmia de la covid-19 va semblar que aturaria el procés, un cop més, però el 10 de setembre, i sota les crítiques furibundes dels diputats de la dreta del PP i de Vox, una nova majoria parlamentària va tombar les esmenes a la totalitat dels dos grups i va garantir que la iniciativa continuava el seu camí amb l’objectiu de ser finalment aprovada durant els primers mesos del 2021. No ha estat un camí ni fàcil ni planer en un país que s’autoanomena, laic però on la creences religioses i el pes de l’Església com a institució continuen incidint en la presa de decisions que afecten els drets més bàsics. De fet, en els darrers tres anys hi ha hagut fins a tres intents de despenalització de l’eutanàsia i del suïcidi assistit que no han obtingut el suport polític necessari per tirar endavant.

COBERTURA LEGAL

L’associació Dret a Morir Dignament ha estat al capdavant de la lluita en defensa de la regularització de l’eutanàsia i va ser la primera a celebrar que s’hagués arribat a un punt sense retorn. La seva vicepresidenta, Isabel Alonso, destaca la necessitat de dotar de cobertura legal totes aquelles persones que “decideixen posar fi al patiment físic i prenen la decisió conscient de morir”. En aquest sentit, Alonso recorda que l’entitat rep al voltant de 700 demandes d’assessorament i d’informació i que al voltant del 10% corresponen a persones “que es troben en una situació desesperada i terrible”. La presidenta de l’organització es mostra especialment crítica amb els arguments que van ser utilitzats al Congrés per part dels grups contraris a la llei, que la vinculaven a voler estalviar en despesa social i a facilitar desfer-se dels malalts terminals. “Van ser comentaris d’una crueltat extrema i gratuïta”, assenyala, i remarca que “la llei no obliga ningú a triar l’eutanàsia o el suïcidi assistit, però, en canvi, ara sí que es nega a la gent que sí que els vol”. Han passat més de vint anys des que el gallec Ramón Sampedro fos una de les primeres veus a reclamar una mort digna. Va quedar tetraplègic i prostrat en un llit durant prop de trenta anys i va aconseguir llevar-se la vida amb l’ajuda dels seus amics. El seu cas va posar sobre la taula la necessitat de donar resposta a la demanda dels defensors de l’eutanàsia en un país amb una classe política poc disposada a entomar responsabilitats d’un pes moral i ètic tan gran. En l’aspecte social, però, el suport ha anat augmentant amb els anys –a Catalunya, la darrera enquesta la situa per sobre del 70%–, fet que ha ajudat a defensar encara més la necessitat de resoldre una situació insostenible.

La resposta dels professionals a la futura llei de l’eutanàsia també ha estat a l’altura. Des del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), el seu president, Jaume Padrós, n’ha garantit el suport, al mateix temps que reclama “la necessitat urgent d’invertir esforços i recursos per assegurar una atenció de qualitat a tots els pacients que es troben en el tram final de la vida”. Al mateix temps, el president de la Comissió de Deontologia del CoMB, Josep Terés, incideix en el fet que l’aplicació de l’eutanàsia “afecta un nombre relativament baix de casos i que la prioritat ha de ser garantir una mort digna i en pau a tothom, d’acord amb allò que dona sentit a la vida de cadascú”.

LES CLAUS

El text de la llei recull que tindran dret a sol·licitar l’ajuda per morir tots aquells ciutadans que tinguin una malaltia incurable o crònica i invalidant que els provoqui un patiment intolerable. Els malalts hauran d’estar informats sobre el seu procediment mèdic i sobre les alternatives que hi ha, incloses la cures pal·liatives. La sol·licitud, per escrit i que es pot revocar en qualsevol moment, es farà una primera vegada al metge i en un termini de quinze dies s’haurà de confirmar. La petició passarà pel filtre d’un segon metge, que hi haurà de donar el vistiplau. Finalment, el cas es traslladarà a una comissió d’avaluació que dependrà de la comunitat autònoma i que haurà de ratificar la decisió. Metges i representants de Dret a Morir Dignament demanen eliminar aquesta comissió. “Allargaria tot el procés i podria obstaculitzar la resolució ràpida dels casos a les comunitats on governen partits que hi són contraris”, diu Isabel Alonso, i Josep Terés afegeix que posa en dubte la professionalitat dels dos metges que han de supervisar cada cas.