“Gairebé només sortíem de casa per anar al tros”

El tocs de les campanes retronaven més que mai, perquè era l’únic so que destorbava el silenci dels carrers buits, només alterat pels tractors dels pagesos que anaven o tornaven del tros, de conrear la terra. El confinament en un poble de poc més de 300 habitants com és la Palma d’Ebre, a la Ribera d’Ebre, potser no ha trasbalsat tant la vida dels seus veïns com a les ciutats: “Crec que hem estat més bé als pobles. Només imaginar-me els metros plens de gent, m’esgarrifo. Aquí hem estat més tranquils”, explica Dolors Cubells Aymí. Aquesta empresària agrícola de la Palma, de 58 anys, explota conreus d’oliveres i d’ametllers. Al març, quan va començar el confinament estricte, era temps d’esporgar les oliveres. No van haver de parar l’activitat: la feina dels agricultors i ramaders és fonamental sempre, i més enmig d’una crisi sanitària. Però el poble va quedar gairebé emmudit: “Els carrers estaven buits, el poble estava desert. Podríem haver anat sense mascareta pel carrer perquè no ens trobàvem ningú. La gent gairebé no sortia de casa, si no era per anar al tros. Gairebé no vèiem ningú. Jo sortia a comprar un dia a la setmana”, explica Cubells. De fet, les poques botigues del poble van jugar un paper clau: “Sempre van estar disposades a portar els aliments a domicili a la gent gran; van fer una gran feina i tothom va ajudar molt”, indica. Dolors Cubells va tenir un problema afegit, en aquells moments inicials: “Al març, tres diens abans del confinament, havien acabat d’operar la meva mare; després havíem d’anar cada setmana a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre [a 32 quilòmetres], i teníem por de contagiar-nos. La meva mare és gran, i el fet d’haver d’anar a l’hospital, amb totes les males notícies que sentíem sobre la pandèmia, feia una mica de por.”

La pandèmia va comportar una greu mancança, al poble: “El problema més seriós va ser el de la falta de metge. Fins aleshores, a la Palma érem uns afortunats que teníem cinc dies a la setmana metge i practicant al consultori local. Però vam passar a quedar-nos sense res. Vam estar uns tres mesos sense metge, i tot ho havíem de fer per telèfon al CAP [de Flix].” Actualment el consultori local ja ha reobert: “Un grup de veïns vam engegar una recollida de signatures per demanar el restabliment del servei mèdic al poble, ja que tenim és una població molt envellida i molts tenen dificultats per desplaçar-se i per fer anar les noves tecnologies. Vam iniciar una recollida de signatures per intentar restablir el servei, que és el que més es va trobar a faltar.”

Dolors Cubells va ser una de les veïnes que va liderar aquella recollida de signatures i també una de les que va emprendre una iniciativa solidària per tal que tots els palmencs tinguessin una mascareta: “Tenia molta roba de cotó i, abans que no fos obligat dur mascaretes i quasi quan encara ningú no en parlava, una familiar que és metgessa em va dir que fes una mascareta doblada de cotó, que era una manera de protegir-nos tots. Vaig proposar a l’Ajuntament de donar-los la roba de cotó i, si hi havia voluntaris per fer mascaretes, fer-les. L’Ajuntament ho va acceptar i van repartir mascaretes per a tota la gent del poble, molt abans que les autoritats sanitàries ens diguessin que les havíem de dur. Vam fer una mascareta per a cada veí del poble.”

Dolors Cubells reitera que, malgrat tot, viure la pandèmia al poble ha estat més suportable: “Hem estat més bé als pobles petits, perquè hem pogut continuar fent la vida; no una vida normal, perquè és evident que ens afecta socialment, però vam poder continuar treballant i fent l’activitat habitual.” I ara van al tros amb mascareta, hidrogel i mantenen la distància amb els temporers que ajuden en la campanya de recollida de l’oliva, que a les acaballes del desembre ja està en la recta final: “Són costums que hem hagut d’anar adaptant, però sense problemes”, diu. Està convençuda que la crisi va per a molt llarg: “Perquè un cop passi el més fort de la pandèmia, tot serà molt dur econòmicament parlant; encara que potser nosaltres, als pobles, serem els que menys ho notarem, pel nivell de vida que ja estem acostumats a dur.”