“Decidir-nos a fer mascaretes ens va salvar la fàbrica”

Martí Lázaro i la seva família porten una petita empresa tèxtil a Pineda de Mar. Sporty s’ha especialitzat a personalitzar roba esportiva “per a clubs, col·lectius, esdeveniments i empreses”, i així funcionaven fins al març d’aquest any, quan la pandèmia de la covid-19 va obligar a confinar la població. “Els esdeveniments esportius han estat un dels sectors més perjudicats, perquè es van anar anul·lant un darrere l’altre i, per tant, la possibilitat que nosaltres els poguéssim vendre els nostres productes”, es lamenta en Martí. Davant les negres perspectives, i preveient que la situació aniria per llarg, a casa dels Lázaro es va posar sobre la taula de quina manera afrontar els nous reptes professionals que reclamava una situació excepcional a tots els nivells.

“A partir de Sant Jordi, vam veure una possibilitat amb la fabricació de mascaretes personalitzades, i la idea va agradar molts dels nostres clients i distribuïdors, que van creure que podria funcionar”, assenyala el jove empresari. El que havia de ser una solució alternativa i puntual s’ha convertit en aquests mesos en el producte estrella de Sporty. “Vam voler fer les coses bé, utilitzant productes de primera qualitat i amb filtres homologats. Les nostres mascaretes tenen tres capes: una de teixit tècnic, la capa interior amb el filtre i una tercera capa de polièster amb tractament antibacterià”, enumera. Les mascaretes s’entreguen amb un paquet que inclou dos filtres i una cinta elàstica ajustable per subjectar la mascareta al cap.

Un cop resolt el disseny del producte, –ara en tenen quatre models–, el van començar a posar al mercat el mes de maig. L’èxit de les vendes els van sorprendre de ple. “Hi va haver un moment en què el 100% de la producció es destinava a mascaretes, i els sis treballadors que som no teníem prou hores per atendre les comandes”, destaca, i precisa que malgrat el canvi de producte l’empresa s’ha adaptat amb normalitat i no ha calgut transformar les màquines. “Dins la fàbrica, fem tots els processos de producció menys la confecció, que ens ve de fora, i sí que vam haver d’ampliar d’un a tres tallers per poder atendre tota la demanda”, diu, i constata: “Decidir-nos a fer mascaretes ens va salvar la fàbrica; si no, potser no hauríem tingut cap futur.” Malgrat que van ser els mateixos clients els que van fer les comandes inicials, obrir-se al mercat de les mascaretes ha permès a l’empresa ampliar nous sectors que s’han incorporat a la cartera: “Ens aniran molt bé quan haguem de presentar nous productes, perquè la xarxa de contactes s’ha fet més gran.”

En Martí recorda que després d’un estiu en què només feien mascaretes, la tardor ha fet renéixer la producció de roba esportiva. “Alguns clubs i escoles s’han animat a comprar equipaments per a la nova temporada i hem pogut recuperar una part de la producció, però la diferència encara és abismal, i les mascaretes s’enduen el 80% de tot el que fem ara mateix.” Les puntes de feina han portat la gent de Sporty a enllestir un miler de mascaretes diàries. “Ara ens movem en una mitjana d’entre 500 i 700”, diu Lázaro, que es mostra moderadament optimista amb el futur. “Les mascaretes seguiran segur durant molts mesos, i després ja veurem com evoluciona tot, què passa amb les vacunes, si torna la normalitat... Segur que alguns esdeveniments esportius ja no tornaran, però confiem que en surtin de nous”, considera.