L’hora del desempat

Eleccions en temps de pandèmia. Una situació inèdita que obliga aquells que hi concorren a reformular tant la campanya electoral com l’eix sobre el qual pivotarà el seu missatge. A hores d’ara, amb el coronavirus descontrolat, són diversos els interrogants que planen sobre la nova cita electoral. Fins i tot si s’arribarà a celebrar en la data prevista. En tot cas, i més enllà de les condicions en què els electors acudiran a les urnes i de si finalment es garantirà el dret de vot a tothom, aquests comicis compliran la funció del doble desempat: el que les enquestes vaticinen entre l’independentisme i l’unionisme, i el frec a frec entre els dos caps de llista que aspiren a conquistar el tron de president o presidenta i, en paral·lel, l’hegemonia independentista: Pere Aragonès i Laura Borràs.

Anem a pams. Els partits polítics es troben immersos en el disseny d’una campanya insòlita que haurà d’admetre variacions fins al darrer instant. “Hi haurem de posar creativitat i imaginació”, afirma la vicepresidenta i portaveu de JuntsxCat, Elsa Artadi, que preveu combinar actes al carrer, probablement de petit format, amb la presència telemàtica. Artadi parteix del que anomena un gran avantatge, “presentar una candidata que és molt coneguda”, i planteja com “un gran repte” arribar a la gent atès que, alerta, “no es pot ignorar la bretxa telemàtica”. Reflexionant en veu alta, diu que “potser s’ha de pensar si cal ampliar els espais de propaganda als mitjans públics per poder arribar a tothom”. No és l’única formació que ho assenyala. Ja se sap que els actes grandiloqüents de final de campanya resten, de moment, per a la història.

La portaveu de JuntsxCat aposta també per reduir la despesa electoral en època de crisi i austeritat. Preguntat per aquesta qüestió, el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, opina que és “demagògic” defensar que els partits polítics han de donar exemple i reduir la despesa: “És just ara quan és més necessari arribar a tothom.” On sí que coincideixen Artadi i Sabrià és a l’hora de presagiar una campanya agra. Ara bé, tothom assenyala el rival a l’hora de rendir comptes. “Si mirem les darreres campanyes, es pot constatar com des de Junts ens ataquen molt sovint, i la Laura Borràs ara ho fa cada dia”, diu Sabrià. Artadi en discrepa: “Des de Junts hem deixat molt clar que volem la unitat i no una guerra, però tenim clar que els atacs continuaran i que no hi caurem.” Sabrià recorda que l’objectiu d’ERC és polaritzar amb el PSC, on Esquerra té marge per pescar vots, i que, malgrat que presagia que es perseguirà atacar els republicans amb el dibuix d’un hipotètic pacte amb els socialistes, “l’únic exemple de pacte entre el PSC i els independentistes és el de la Diputació de Barcelona”.

No sembla, doncs, que en els propers mesos els dos partits que es disputen l’hegemonia de l’independentisme puguin trobar una certa harmonia i amagar els punyals. Més aviat, les relacions s’aniran recruant. Tant Junts com ERC són conscients que es juguen situar al taulell de joc el proper president o presidenta de la Generalitat. Hi aspiren dos rivals de perfil molt heterogeni. Borràs té una personalitat abassegadora, que li facilita connectar amb molta gent, però que no deixa indiferent. Tant pot despertar passions com rebuigs. Forma un tàndem molt popular amb Carles Puigdemont. La seva elecció contribueix a distanciar Junts de l’antiga Convergència, on mai va militar. Ven que vol posar la directa cap a la independència i corre el risc, en aquest sentit, de decebre el seu electorat. Junts jugarà la carta d’estar en disposició d’investir la primera dona presidenta. Només la investigació que el Suprem té oberta contra ella la pot apartar de la política. A JuntsxCat tenen clar que no hi haurà moviments abans del 14-F.

Aragonès és un home de l’aparell del partit. La gent que el coneix assegura que li agrada tenir-ho tot sota control. És conscient que no és una primera espasa, fet que l’obliga a mesurar molt bé les seves paraules i les seves accions. Discret i pragmàtic, és poc amic de les baralles i les discussions acalorades. Pere Aragonès té tots els números de formar part del proper govern, ja sigui com a president o com a vicepresident. En canvi, no tothom veu Laura Borràs de segona de bord, en cas que guanyi Esquerra.

Pel que fa al missatge que agafarà força, Junts vol remarcar que la sortida de la crisi econòmica i la independència “són les dues cares de la mateixa moneda”: “La independència guanya més sentit quan es visualitza que necessitem més recursos per gestionar millor la pandèmia”, diu Artadi. ERC, que posarà l’accent en un projecte “per fer costat a la gent”, confia trobar el suport d’aquells independentistes que perceben que la formació està situada “entre la mentida de Laura Borràs, que no explica com vol fer el camí de la independència, i la rendició de Damià Calvet, que ho vol aparcar fins a la propera generació”.

Pel que fa a la campanya que ERC ja dissenya, Sabrià es manté en la línia de la majoria de formacions: “Actes amb el nombre de persones que sens permeti, ús de les xarxes i convocatòries en línia i molta presència de la militància al carrer, ja que tenim la sort d’estar implantats a tot el país.”