Porcs senglars imparables

CONREUS I PESTA PORCINA

Lluny de les ciutats, els camps agrícoles continuen sent el principal restaurant dels porcs senglars, per a desesperació dels pagesos que saben, per experiència, que si un grup d’aquests animals entra al conreu no hi deixarà ni el record del que hi havia sembrat. El responsable de fauna cinegètica del sindicat Unió de Pagesos, Ramon Comes, assegura que en determinades zones la presència del senglar ha acabar condicionant el producte que es pot sembrar. “Fa massa temps que denunciem la situació, i aquest any, amb l’obligació d’aturar la cacera durant els mesos del confinament, vam notar un augment significatiu i, en conseqüència, vam patir més destrosses”, explica. Per a Comes, al creixement del nombre de senglars s’hi ha d’afegir una nova amenaça, la d’una possible arribada de la pesta porcina africana (PPA) a través d’aquests animals. La PPA ja es va detectar el 2018 a Bèlgica i ha anat avançant per territori europeu. Afecta tant els senglars com els porcs domèstics, i té una mortalitat propera al 100%. “Es transmet pels animals infectats, el consum de la carn infectada, objectes contaminats i vehicles de transport de bestiar”, enumera Comes. La malaltia no té conseqüències per a la salut humana, però des del sector porcí català s’ha alçat la veu d’alarma. “Si arribés aquí podria esdevenir un cop mortal per a l’economia de la indústria agroalimentària”, insisteix el representant del sindicat d’Unió de Pagesos. Des de la Generalitat, ja s’han posat en marxa un seguit d’accions i campanyes per conscienciar la població sobre la necessitat d’evitar al màxim la transmissió.

Ramon Comes comenta que les solucions que plantegen des de les administracions per pal·liar els efectes de la plaça del senglar són “efectives a mitges”. “La que dona millors resultats són les batudes dels caçadors, amb qui mantenim una bona sintonia, però d’altres com la instal·lació de filats elèctrics que encerclen el camp i que ens costen molts diners no donen bons resultats”, comenta. De fet, pagesos que conreen blat de moro de la zona de Santa Pau de Girona explicaven a l’estiu que els senglars els travessaven els tancats elèctrics i entraven als conreus, però a l’hora de sortir ho tenien més complicat i es passaven hores dins del tros afartant-se de les espigues i fent encara més mal.

El fràgil equilibri entre l’explotació agrícola i la fauna salvatge s’ha trencat des de fa temps, assegura l’agricultor, i no es mostra gaire optimista amb una solució a curt termini. “Nosaltres no volem exterminar els animals salvatges, però ara mateix s’estan alimentant a casa nostra, del nostre jornal, i amb els problemes que arrossega el primer sector això no es podrà mantenir gaire temps més”, manté, i afegeix que, com sempre, la falta d’inversions suficients és un mal endèmic. Per acabar-ho d’adobar, segons explica Comes, el creuament entre porcs senglars i porcs vietnamites que van passar de ser mascotes populars a ser abandonats al bosc “ha donat com a resultat camades més grans”.

les dades

Acabades de sortir del forn, les darreres dades del programa de seguiment del senglar són preocupants. De la temporada 2019/20 s’han analitzat dades corresponents a 4.996 batudes, en les quals s’han caçat 15.781 senglars arreu de Catalunya. El període habilitat per a la caça del senglar es va establir entre l’1 de setembre i el 29 de març, tot i que els darrers mesos va estar condicionat, i restringit, per les mesures contra la covid-19. “La densitat del senglar al país es manté excessiva en diverses zones, i és recomanable aplicar estratègies de control poblacional prioritzant les actuacions als llocs on les densitats són més altes”, recull l’informe, que en un altre apartat es mostra encara més clar: “La caça és indispensable ara mateix, per frenar l’augment de densitat del senglar.”

I és que precisament l’activitat cinegètica és al centre del debat sobre el control de la població de senglars. Tant des de l’administració com des de la Federació Catalana de Caça destaquen que la feina dels caçadors garanteix mantenir un cert equilibri, encara que precari, per evitar que l’augment de la presència del porc senglar es converteixi en un major problema. Per aquest motiu, i amb la connivència dels diferents sectors afectats, aquest any s’han ampliat les batudes fora de temporada per donar resposta a la demanda d’ajuda per part dels agricultors afectats per la presència dels animals. “L’ampliació de monocultius de regadiu, com pot ser el del blat de moro, ha convertit grans extensions de terreny que abans eren de secà en el supermercat particular dels senglars”, explica Sergi Sánchez, president de la Federació Catalana de Caça, que afegeix el creixement dels boscos sense manteniment i el consum de residus del món urbà als motius de la presència cada cop més nombrosa d’aquests mamífers. Sánchez calcula que al país hi pot haver actualment una població de 300.000 senglars. “Malgrat que l’envelliment dels caçadors en redueix el nombre i obliga a intensificar l’activitat per obtenir resultats semblants, malgrat que entre la temporada i les batudes afegides hi ha companys que arriben a caçar vuitanta o noranta dies l’any, només en podem abatre uns 70.000 l’any, però en cap cas podem igualar la taxa de reproducció de l’animal”, especifica el representant dels caçadors. De fet, el president qualifica sense embuts l’actual activitat cinegètica de “pura esclavitud”. “Som com funcionaris públics, sense sous ni drets, però amb obligacions”, assenyala, i es queixa que Catalunya és de les poques comunitats que encara no ha modificat la llei de caça, que data del 1970 i que deriva als caçadors, com a titulars d’una àrea privada de caça, la responsabilitat d’haver de respondre davant les destrosses ocasionades pels animals salvatges. “La urgència de modificar i actualitzar la llei és més que evident”, diu, i puntualitza que “no hi ha prou agents rurals que es puguin fer càrrec de la tasca que desenvolupen prop del miler de societats de caçadors d’arreu del territori”.

“Caçar ens consta molts diners”, afegeix Sergi Sánchez a la llista de greuges, i esmenta dades d’un estudi elaborat per l’entitat: “El cost mitjà per abatre un porc senglar amb tota la normativa vigent que se’ns aplica és d’uns 1.300 euros que paguem de la nostra butxaca per fer una activitat que ens agrada, és cert, perquè és la nostra afició, però que també està destinada a garantir el bé comú.” El president de la Federació Catalana de Caça es mostra taxatiu amb les crítiques rebudes per part dels sectors animalistes, que qualifiquen l’activitat cinegètica com a ineficaç per controlar la plaga del senglar i que demanen afrontar el problema des de diferents àmbits, principalment el de trobar una vacuna que redueixi la fecunditat dels animals. “Coincidim que el problema està lluny de ser resolt, però és obvi que l’activitat cinegètica està fent bé la seva feina”, constata. Finalment, per acabar-ho d’adobar, la comercialització de la venda de carn de porc senglar tampoc ha tingut una resposta entusiasta per part ni de la restauració ni del consumidor. A banda dels estrictes controls sanitaris que han de passar els animals abatuts, segons explica Sergi Sánchez, hi ha molts pocs escorxadors que es facin càrrec de la carn “per acabar pagant-la a 30 cèntims el quilo”.

L’any 2017 diferents entitats ecologistes i animalistes del país van posar en marxa una campanya que, amb el nom de La veritat de la cacera, assenyalava els riscos que representava aquesta activitat, proposava alternatives que no comportessin l’exterminació de la fauna i denunciava el tracte de favor, al seu entendre, que històricament l’administració havia donat als caçadors. Amb el lema de la protecció i de la defensa de la natura i de la biodiversitat, aquests col·lectius van ser els primers a celebrar la posada en marxa aquell mateix any d’un projecte pioner al món d’esterilització de senglars. L’estudi, a càrrec d’un grup d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigits per Manel López Bejar, tenia com a camp d’acció els animals que es movien per zones urbanes i periurbanes del Vallès Occidental, a l’entorn del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

UNA PRIMERA VACUNA

Segons va explicar llavors Bejar, “la vacuna crea uns anticossos per enganyar l’hormona que propicia la reproducció, tant en mascles com en femelles”. Aquesta situació inutilitzava el desig sexual dels animals, la recerca de territoris per a la reproducció i les seves necessitats nutricionals, motius pels quals els animals s’apropaven a les zones urbanes ocasionant tot tipus de problemes. El 2018, una primera avaluació de la vacuna va anunciar que els porcs senglars de la zona del Vallès Occidental s’havien reduït notablement. Avui, en el tercer any del projecte els resultats, segons Bejar, són prou satisfactoris. “Podem assegurar que la immunocontracepció és efectiva tant en mascles com en femelles. Com més jove és l’animal, més perdura l’efecte contraceptiu, de manera que en animals propers a la pubertat podrien ser contracepcionats de forma definitiva amb una sola injecció”, exposa l’expert, que precisa que en senglars adults i que ja s’han reproduït, però, la vacunació s’hauria de repetir de forma periòdica per garantir una major efectivitat, cada any o cada dos anys. La vacuna, tal com insisteix el professor, s’ha testat en animals urbans i periurbans, que són els que generen potencialment més conflictes i accidents interactuant amb els humans. “A més, actuen com a tampó per evitar l’entrada de nous animals des del medi obert, i la falta de reproducció limita el contacte entre animals, per la qual cosa permet controlar sanitàriament millor les poblacions”, diu.

Preguntat pels principals esculls a resoldre per assegurar la màxima efectivitat en el control del senglar i evitar que la situació s’agreugi, Manel López Béjar coincideix amb la resta de professionals consultats que no hi ha una única solució. “Les principals dificultats radiquen a desenvolupar plans integrals de gestió. No existeix una eina que individualment permeti reduir significativament l’impacte, ni tan sols l’eliminació del màxim nombre d’animals, ja que fins ara no ha funcionat”, i afegeix que “ha de ser una combinació de mesures que depenen de la conscienciació ciutadana (no donar de menjar a la fauna salvatge), l’adequació del mobiliari urbà i la protecció d’espais que serveixen de fonts d’aliment; a més, si es donen les circumstàncies, la immunocontracepció pot ser un complement molt adequat”.