Escrits de pandèmia
Vint-i-cinc assajos, investigacions i testimonis personals que ens ajuden a entendre millor la crisi del coronavirus i a reflexionar sobre quines lliçons podem aprendre de cara al futur
COEXISTIR
Els virus han conviscut amb nosaltres des de sempre, formen part del nostre organisme, del nostre ADN i de la nostra històriaFa un any que la pandèmia va començar a la Xina, i el món continua trasbalsat per la covid-19. Mentre la xifra de morts i contagiats continua augmentant, i els governs tenen l’esperança posada en les vacunes, van apareixen diferents reflexions sobre com hem arribat fins aquí, com ho hem viscut i quines són les perspectives de futur. Aquestes pàgines són un recull de vint-i-cinc novetats editorials i de reedicions sobre pandèmies i coronavirus
el passat
No es pot pas dir que no estiguéssim avisats. Científics de tot el món feia temps que advertien que podia arribar en qualsevol moment una pandèmia global. Els virus han conviscut amb nosaltres des de sempre, formen part del nostre organisme, del nostre ADN i de la nostra història, i aquesta no és la primera pandèmia que ha patit la humanitat. El problema, com hem vist, era estar prou preparats per a l’embat següent. Tres dels llibres que han aparegut aquests mesos són reedicions precisament d’autors que ara ens semblen clarividents. Contagio. La evolución de las pandemias, es va publicar per primera vegada en anglès el 2012 i va ser un èxit de vendes. L’autor, David Quammen, és un veterà reporter i divulgador científic que ha recorregut el món investigant les malalties que es transmeten d’animals a humans i que va donar veu a científics preocupats per l’aparició de nous patògens.
Un altre títol de referència és Un planeta de virus, escrit el 2011 per Carl Zimmer, un expert que ha treballat per a les principal publicacions de divulgació científica del món. Amb una gran capacitat de síntesi, recull en vint capítols diversos aspectes relacionats amb els virus, des dels seus misteris evolutius fins a la seva influència en la història humana.
Els microorganismes que poblen el nostre planeta també protagonitzen Les grans epidèmies modernes, de Salvador Macip. Qualsevol que hagi escoltat o llegit aquest científic i divulgador català establert al Regne Unit sabrà que s’explica de manera planera i entenedora. Ara ha revisat aquest assaig, editat el 2010, en què ja advertia de la possibilitat d’una pandèmia molt més greu que la provocada per la grip A el 2009. Finalment, sobre les lliçons que podem aprendre del passat és molt interessant L’endemà de les grans epidèmies, de l’historiador José Enrique Ruiz-Domènec. Hi repassa cinc moments de la història que ens mostren com a cada etapa nefasta provocada per una gran epidèmia li segueix una resposta que fa canviar la societat.
el present
El lector interessat també pot trobar diferents reflexions sobre el que està passant en aquests moments. Des d’informacions pràctiques, com la publicació electrònica No tocar, en què Deborah García Bello ofereix consells senzills per fer front als riscos de la pandèmia, fins a anàlisis com La gran pausa, en què diversos intel·lectuals i especialistes presenten la seva visió de la crisi social i sanitària. Altres autors se centren concretament en la relació entre el que estem vivint i el model econòmic actual. Així, l’activista nord-americà Mike Davis ha recuperat les advertències que ja feia el 2005 arran de la grip aviar a Llega el monstruo. COVID-19, gripe aviar y las plagas del capitalismo, vinculant la pandèmia amb el sistema agroalimentari. La filòsofa italiana Donatella Di Cesare, per la seva banda, parla de com el virus evidencia, encara més, la distància entre rics i pobres, entre protegits i vulnerables, a ¿Virus soberano? La asfixia capitalista.
el futur
Serem capaços de superar la crisi enfortint-nos com a societat? El filòsof basc Daniel Innerarity no és gaire optimista a Pandemocràcia, i creu que augmentaran les desigualtats i la incertesa. Segons aquest autor, els sistemes de govern actuals potser estan preparats per gestionar epidèmies i crisis locals, però no pandèmies, fenòmens que exigeixen una major integració política de la humanitat i una intel·ligència més cooperativa. Una altra referència imprescindible és la del filòsof eslovè Slavoj Zizek a Pandèmia, en què també tracta la connexió entre l’expansió del coronavirus i el model socioeconòmic de les societats modernes. L’autor veu aquesta pandèmia com l’última advertència de la crisi ecològica que sobrevola el futur del món i fa una crida a anar més enllà dels canvis en la nostra quotidianitat per buscar un nou model d’organització social que substitueixi l’actual estructura neoliberal i capitalista. Una altra visió de la crisi des del món de l’antropologia se’ns planteja des de la Universitat Rovira i Virgili amb el radical títol de Reset: la sensació de reinici després d’aquest trasbals, en una obra coral i multilingüe a càrrec de quaranta-vuit autors.
També és coral la proposta Avui és demà, en què deu joves professionals de diferents disciplines fan propostes transformadores per repensar l’època postpandèmia. Un futur que, segons el prestigiós politòleg Ivan Krastev, és ple de paradoxes, però que haurà de dependre necessàriament de la cooperació internacional, tal com explica a ¿Ya es manaña?. També trobem una visió més propera i optimista com la que presenten els reculls de diversos testimonis catalans a Tot anirà bé, de Francesc Miralles, i Esperança després de la covid-19, que planteja la crisi com una oportunitat. Per acabar, a Las ciudades evanescentes, el periodista Ramón Lobo tracta sobre la soledat i el risc que volent tornar a la normalitat mantinguem les amenaces que ens han portat fins aquí.
La crisi en primera persona
De testimonis sobre com s’ha viscut aquesta crisi en tindrem molts, tant en l’àmbit particular com col·lectiu. Centrades en els moments més durs del confinament, hi ha dues novetats amb el mateix títol. El Confinats de Josep Maria Vallès recull cent testimonis de la quarantena: artistes, metges, advocats, comerciants, mestres, periodistes... tots van respondre a la crida que l’autor, regidor de Sant Cugat del Vallès, va fer a través de les xarxes socials per deixar constància dels neguits i les esperances durant les setmanes més dures de la pandèmia. Tots els beneficis per la venda d’aquest llibre aniran destinats a La marató de TV3, aquest any dedicada al coronavirus. L’altre Confinats és el llibre del periodista Jordi Évole, que mostra les claus de les entrevistes que va anar fent des de la cuina de casa seva quan gairebé ningú es podia moure. Inclou material inèdit i detalls de com es van poder fer aquells programes amb la presència de personatges de diferents països, alguns de famosos i altres d’anònims. Un altre repte personal i periodístic del confinament va ser el de Jordi Basté. El responsable del programa El món a RAC-1 va donar positiu, però va continuar fent ràdio des de casa seva, i ara explica la seva experiència a Sol com un mussol, un relat íntim que també és un homenatge al seu equip.També sobre el coronavirus en primera persona hi ha l’aportació del promotor cultural Tatxo Benet, que es va contagiar a l’inici de la pandèmia. A La travessia més difícil explica el seu ingrés a l’hospital, l’estada a l’UCI i la recuperació, i deixa constància de la lluita de tot el personal mèdic, d’infermeria i auxiliar que, en unes condicions sovint molt precàries i amb els hospitals col·lapsats, es va haver d’enfrontar a la infecció. Precisament el col·lapse sanitari és el protagonista d’En primera línea, en què el metge Gabriel Heras explica la seva tasca plena de pors i dubtes en una UCI, amb els esforços dels sanitaris per salvar vides malgrat la falta de recursos, de personal i de coneixement del virus.
La pandèmia també ha deixat testimonis importants arreu del planeta. Un dels més colpidors és el de l’escriptora xinesa Fang Fang a Diari de Wuhan. Seixanta dies d’una ciutat en quarantena. El seu dietari, que va escriure i publicar en línia des de l’epicentre de la catàstrofe, s’ha convertit en una de les fonts més importants per conèixer l’impacte del virus i ha estat llegit per milions de persones arreu del món.
El jove escriptor italià Paolo Giordano, autor de La solitud dels nombres primers, explica en el breu assaig En el contagi algunes de les seves pors: no tant al contagi com al fet de descobrir que la carcassa de la civilització que coneixia fins ara és un castell de cartes. “Tinc por d’haver de començar de zero, però també del contrari: que la por passi sense que canviï res”, diu. Una altra veu que cal tenir en compte és la de la britànica Zadie Smith, que a Contemplaciones recull reflexions i sentiments sobre el patiment, l’individual i el col·lectiu, i la resposta que hi donem.