ARRIBA EL GRAN COP

Les notícies pre­o­cu­pants que des de prin­ci­pis d’any arri­ben des de la Xina, i unes set­ma­nes després ja des d’Itàlia, obli­guen enmig de no pas poca polèmica a sus­pen­dre pre­ven­ti­va­ment l’espe­rada edició anual del Mobile World Con­gress (MWC) que ha de començar a Bar­ce­lona el dia 24 de febrer. És el dia 12, i no pas pocs ana­lis­tes con­si­de­ren la mesura pre­ci­pi­tada. Dos dies després, tot el país ini­cia un con­fi­na­ment per evi­tar l’expansió d’allò que fins ales­ho­res s’ano­mena genèrica­ment coro­na­vi­rus i que a par­tir d’aquell moment tindrà nom i cognom: covid-19. El sotrac en els hàbits, l’eco­no­mia i la política és de pro­por­ci­ons mons­tru­o­ses, deri­vat de la falta total i abso­luta de pre­visió per part d’unes auto­ri­tats que enlloc del món no han cali­brat les dimen­si­ons de l’emergència o bé, amb excep­ci­ons, no han valo­rat amb prou eficàcia els indi­ca­dors a l’hora de pren­dre deci­si­ons. Una situ­ació de caos i estu­por entre una ciu­ta­da­nia sor­presa i des­con­cer­tada per l’impacte sobre la salut i les mesu­res dra­co­ni­a­nes adop­ta­des fent cops de volant en la boira. La resta de la història és prou cone­guda i, amb dife­rents graus i inten­si­tats, a final d’any encara és ben pre­sent: mor­ta­li­tat dis­pa­rada, pressió insos­te­ni­ble sobre el sis­tema sani­tari (a la imatge, per­so­nal sani­tari de la Vall d’Hebron salu­dant la gent que durant mol­tes set­ma­nes els va aplau­dir) i devas­tació labo­ral i empre­sa­rial. En el plat de la balança cor­res­po­nent als aspec­tes posi­tius, cal des­ta­car la ràpida reacció de la UE.