CÀSTIG SENSE FI

La repressió de la justícia espa­nyola con­ti­nua superant totes les línies ver­me­lles de la decència amb la per­se­cució peni­tenciària per part del Tri­bu­nal Suprem i la col·labo­ració necessària del minis­teri fis­cal, teòrica­ment con­tro­lat pel govern espa­nyol més pro­gres­sista de la història. Ni el pla jurídica­ment impe­ca­ble traçat per la Con­se­lle­ria de Justícia que encapçala Ester Cape­lla ha acon­se­guit blin­dar un apa­rell judi­cial que ha fet de l’arbi­tra­ri­e­tat, la impu­ni­tat i la set insa­ci­a­ble de revenja la seva línia d’actu­ació. A prin­ci­pis d’any, els pre­sos comen­cen a veure el seu règim de tan­ca­ment pro­gres­si­va­ment alleu­jat gràcies a l’apli­cació escru­po­losa de les mesu­res gene­rals des­ti­na­des a la rein­serció, pri­mer amb el segon grau, segui­da­ment per mitjà de l’arti­cle 102.2 de la llei peni­tenciària i, poste­ri­or­ment, amb l’apli­cació del ter­cer grau. Els recur­sos pre­sen­tats per la fis­ca­lia acon­se­guei­xen man­te­nir en els llimbs durant mesos els set de Lle­do­ners –amb una reclusió encara més estricta en el seu cas–, i en una incerta semi­lli­ber­tat, Dolors Bassa i Carme For­ca­dell. A la imatge, Romeva, Jun­que­ras i Cui­xart, en el moment de rein­gres­sar.