La mort a mans de la policia de Minneapolis, el 25 de maig, del ciutadà nord-americà de 46 anys George Floyd, desencadena l’enèsima protesta contra el manifest racisme que pateixen els negres als Estats Units, amb setmanes de manifestacions i greus avalots sota l’eslògan del Black lives matter! i el metafòric “I can’t breathe” que fa valer les últimes paraules que hauria pronunciat la víctima (a la imatge, un mural que reprodueix l’escena) d’una brutalitat policial que compta si no amb l’encoratjament sí amb la cobertura i la condescendència no només de les autoritats, sinó també de bona part de la població d’un país on la discriminació racial està profundament arrelada. Les protestes, considerades les més importants des de l’assassinat del carismàtic líder pels drets civils Martin Luther King el 1968, col·lapsen diverses ciutats nord-americanes, i més enllà dels carrers mobilitzen importants sectors de la societat, especialment l’artístic i l’esportiu, que es posicionen en contra de les actuacions racistes i de les pràctiques de segregació. Tot plegat davant l’actitud displicent i ofensiva del president dels Estats Units, Donald Trump, que arriba a afirmar cínicament, uns dies després, que les bones dades econòmiques del país que presenta aquell dia “alegrarien George Floyd si ho veiés des del cel”.