‘BLACK LIVES MATTER!’

La mort a mans de la poli­cia de Min­ne­a­po­lis, el 25 de maig, del ciu­tadà nord-ame­ricà de 46 anys George Floyd, des­en­ca­dena l’enèsima pro­testa con­tra el mani­fest racisme que patei­xen els negres als Estats Units, amb set­ma­nes de mani­fes­ta­ci­ons i greus ava­lots sota l’eslògan del Black lives mat­ter! i el metafòric “I can’t bre­athe” que fa valer les últi­mes parau­les que hau­ria pro­nun­ciat la víctima (a la imatge, un mural que repro­du­eix l’escena) d’una bru­ta­li­tat poli­cial que compta si no amb l’enco­rat­ja­ment sí amb la cober­tura i la con­des­cendència no només de les auto­ri­tats, sinó també de bona part de la població d’un país on la dis­cri­mi­nació racial està pro­fun­da­ment arre­lada. Les pro­tes­tes, con­si­de­ra­des les més impor­tants des de l’assas­si­nat del carismàtic líder pels drets civils Mar­tin Lut­her King el 1968, col·lapsen diver­ses ciu­tats nord-ame­ri­ca­nes, i més enllà dels car­rers mobi­lit­zen impor­tants sec­tors de la soci­e­tat, espe­ci­al­ment l’artístic i l’espor­tiu, que es posi­ci­o­nen en con­tra de les actu­a­ci­ons racis­tes i de les pràcti­ques de segre­gació. Tot ple­gat davant l’acti­tud dis­pli­cent i ofen­siva del pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump, que arriba a afir­mar cínica­ment, uns dies després, que les bones dades econòmiques del país que pre­senta aquell dia “ale­gra­rien George Floyd si ho veiés des del cel”.