El dia 4 de novembre, la vella glòria del futbol Diego Armando Maradona és operat d’un coàgul al cervell en una clínica de Buenos Aires. Tot i sortir-ne pel seu propi peu després de l’èxit de la intervenció i d’uns dies ingressat, l’exfutbolista mor el 25 de novembre. El decés desencadena una onada de consternació entre la seva legió de devots seguidors (literalment: té una religió dedicada a la seva adoració) i deixa en estat de xoc l’Argentina, país on és considerat, més que una llegenda de l’esport, un heroi nacional pel seu paper determinant en l’obtenció del campionat mundial de futbol de l’any 1986, amb un partit memorable contra Anglaterra en els quarts de final considerat entre altres exageracions com una revenja de la desfeta de la guerra de les Malvines que llavors encara fumeja. Un partit en què Maradona aconsegueix un dels considerats millors gols de la història i un altre amb la mà que contribueix a la seva glorificació i que el qualifica com “la mà de Déu”. Una adoració similar es viu a Nàpols, on el futbolista enlluerna durant els anys vuitanta fent emergir del pou de la mediocritat un equip de segona fila fins a nivells mai vistos ni abans ni després del pas de l’argentí pel club. La mort de Maradona no està pas exempta de polèmica pel fet que la figura del jugador està molt lluny de ser exemplar i modèlica, ja no des de la perspectiva del món de l’esport, sinó en general. Drogues, violència masclista i un comportament erràtic gairebé des que comença a despuntar als estadis converteixen El Pelusa en un personatge controvertit que descendeix en caiguda lliure pel precipici dels excessos i el descontrol durant els trenta últims anys dels seixanta que tot just compleix vint-i-cinc dies abans de la seva desaparició. Un ídol per a molts, un personatge menyspreable per a d’altres. Un àngel caigut, com el de la fotografia que acompanya aquest text, feta a Nàpols amb una figura dels famosos presepi artesanals de la capital de la Campània que evoca la llegenda futbolística maradoniana en un clàssic exemple de barreja de devoció i estil kistch.