El dossier

JORDI OLIVA, MARTÍ PICAS I NOEMÍ RIUDOR

HISTORIADORS

“La mort als camps francesos ha estat poc tractada”

Els tres autors de l’estudi sobre els morts als camps d’internament francesos expliquen el procés de confecció i les conclusions que es poden extreure del seu treball

MORTALITAT INFANTIL
Les dificultats del trajecte, l’esgotament, la falta d’aliments, el fred... són circumstàncies que, evidentment, van afectar tothom, però en major mesura els més vulnerables
Fins ara no dis­posàvem de cap apro­xi­mació numèrica de les per­so­nes que van morir als camps fran­ce­sos?
La mor­ta­li­tat als camps fran­ce­sos ha estat molt poc trac­tada i de manera par­cial, tant en fonts primàries com secundàries locals, almenys que se sàpiga. Hom parla, per exem­ple, de més de 160 morts a Arge­lers a causa de malal­ties i feri­des mal cura­des; del camp de Bram, es diu que hi van morir deu per­so­nes l’endemà mateix d’arri­bar-hi; entre el 26 de febrer i el 4 de març, vint més a l’Hos­pi­tal de Sant Lluís de Per­pinyà, etc. En gene­ral, per exem­ple, els lli­bres de decés no recu­llen –com passa també a casa nos­tra– la tota­li­tat de les morts als camps o hos­pi­tals. Igno­rem si la con­dició i l’esta­tus de refu­giat o refu­gi­ada con­cen­trat, l’aban­do­na­ment de les auto­ri­tats en ori­gen, el des­bor­da­ment i la desa­tenció locals, així com la indi­ferència de ter­cers països, hi van tenir alguna cosa a veure. En els dar­rers anys, s’ha avançat una mica més, però el resul­tat de la recerca pel que fa a l’estudi de la mor­ta­li­tat als camps con­ti­nua sent insu­fi­ci­ent. Espe­rem que la nos­tra con­tri­bució ajudi una mica més i aporti llum al conei­xe­ment de l’exili i del cost humà en la seva tota­li­tat.
La xifra total s’apro­xima bas­tant als morts que en rea­li­tat es van pro­duir als camps fran­ce­sos o tenen la impressió que n’hi va haver més?
En xifres glo­bals, en tot l’abast geogràfic i tem­po­ral de l’exili, per des­comp­tat que n’hi va haver més. Cen­trats, però, en el període que hem estu­diat, del gener del 1939 al gener del 1940, i geogràfica­ment als camps dels depar­ta­ments actu­als del Llen­gua­doc-Ros­selló i Mig­dia-Piri­neus, cre­iem que la xifra de vícti­mes mor­tals és molt afi­nada. El fet que el grup d’edat comprès entre els 0 i 4 anys repre­senti prop del 9% ens està reflec­tint una rea­li­tat que era evi­dent, una ele­vadíssima mor­ta­li­tat infan­til, però la seva presència a la llista ens demos­tra una volun­tat clara d’ela­bo­rar un recompte exhaus­tiu. En aquest sen­tit, la loca­lit­zació a la llista de la petita Hortènsia Cor­tina Vidal ens va fer ado­nar d’aquesta volun­tat. Per con­tra, som cons­ci­ents que no els tenim tots, i això ens ho va fer veure la no presència a la llista de Roser Guàrdia Gabarrós.
A par­tir d’aquesta llista, de quina mor­ta­li­tat als camps d’inter­na­ment fran­ce­sos podem estar par­lant?
Si accep­tem com a bones les xifres que donen la Comissió Minis­teri d’Afers Estran­gers francès, l’Informe Valière i la his­to­ri­o­gra­fia sobre l’exili, i molt espe­ci­al­ment les xifres que fa anar Javier Rubio, el nom­bre total d’exi­li­ats en els pri­mers mesos del 1939 es tro­ba­ria al vol­tant de 440.000, entre civils (dones, vells i nens), invàlids i ferits (sense espe­ci­fi­car si són civils o mili­tars), homes civils útils i mili­tars. D’aquests, prop d’uns 300.000 es repa­tri­a­rien entre febrer i desem­bre del 1939. Apli­cant el càlcul sobre el total que hau­ria pas­sat a l’exili, podria ron­dar el 4 per 1.000. Si ho apli­quem sobre els que roma­nen a l’Estat francès després de les repa­tri­a­ci­ons, aquesta xifra puja­ria fins al 12 per 1.000.
La llista ens tras­llada una imatge molt crua del pati­ment que es va viure als camps d’inter­na­ment fran­ce­sos. Qui­nes con­clu­si­ons en podem treure, en aquest sen­tit?
Falta de pre­visió, endu­ri­ment de les mesu­res legals i admi­nis­tra­ti­ves per part de l’Estat francès, impro­vi­sació d’espais, inse­gu­re­tat i incer­te­ses de tota mena, des del reco­nei­xe­ment d’asi­lat tem­po­ral en lloc de refu­giat polític fins a la uti­lit­zació sense escrúpols de cap mena per part de les auto­ri­tats fran­quis­tes dels refu­gi­ats en les seves nego­ci­a­ci­ons amb l’Estat francès, les res­tric­ci­ons d’accés al mer­cat labo­ral per part dels refu­gi­ats, les difi­cul­tats en els rea­gru­pa­ments fami­li­ars, camps impro­vi­sats cons­truïts pels matei­xos interns a mesura que hi ana­ven arri­bant i sense una infra­es­truc­tura sanitària en un pri­mer moment, repa­tri­a­ments forçats, higi­ene ine­xis­tent, malal­ties per deficiències ali­mentàries i aigua salo­bre no pota­bi­lit­zada.
En algu­nes de les per­so­nes s’espe­ci­fica el muni­cipi de nai­xe­ment o de residència, amb gent d’arreu de l’Estat. Quants cata­lans hi ha entre aquests?
Les fonts, i molt espe­ci­al­ment Javier Rubio, cons­tata que més d’un terç de l’exili pro­ce­dia de Cata­lu­nya. En xifres rela­ti­ves parla d’un 36,5 % del total, seguit d’Aragó (18 %), el País Valencià (14,1 %), Anda­lu­sia (10,5 %) i la resta de la Península (20,9 %). És indis­cu­ti­ble, doncs, que el con­tin­gent català és el més nombrós amb diferència. Cal tenir en compte, a més, que una part molt impor­tant dels refu­gi­ats no cata­lans que pas­sen a l’altre cantó dels Piri­neus pro­ce­dien d’un pri­mer refugi, molts cops iti­ne­rant per diver­ses pobla­ci­ons de Cata­lu­nya, com a eva­cu­ats de zones de guerra de tot just l’inici del con­flicte civil. Del total de vícti­mes de la llista, conei­xem l’ori­gen i/o la residència en un 35% dels casos. En un per­cen­tatge tan baix és difícil poder extreure con­clu­si­ons, perquè pot­ser tenim una visió esbi­ai­xada. En tot cas, si només ens fixem en la infor­mació d’ori­gen, i tenint en compte els pocs casos en què dis­po­sem d’aquesta infor­mació, veiem que la majo­ria són cata­lans i amb espe­cial rellevància pel que fa a les demar­ca­ci­ons de Bar­ce­lona i Tar­ra­gona. Per comar­ques, obser­vem que, òbvi­a­ment el Bar­ce­lonès és la comarca amb més presència i al dar­rere ens apa­reix la Ribera d’Ebre. De fet, la presència ebrenca és força impor­tant. Si tenint en compte les comar­ques de les Ter­res de l’Ebre (el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre), en total repor­ten més vícti­mes que el Bar­ce­lonès. És el cas d’una de les dues vícti­mes de més edat, Fran­cisco Galindo Sen­dra, de 86 anys i veí del Gines­tar (Ribera d’Ebre).
Si ens ate­nem a les edats, que oscil·len dels pocs dies als 50 i escaig anys, deduïm que hi ha famílies sen­ce­res. El tema dels infants és molt col­pi­dor...
Durant els pri­mers dies de l’exili, la mor­ta­li­tat va esde­ve­nir molt ele­vada. Les difi­cul­tats del tra­jecte, l’esgo­ta­ment, la falta d’ali­ments, el fred... són cir­cumstàncies que, evi­dent­ment, van afec­tar tot­hom, però en major mesura els més vul­ne­ra­bles. En el cas dels com­ba­tents s’hi afe­gia també les feri­des mal cura­des que no van ser a temps d’aten­dre’s. Pel que fa als infants, la mor­ta­li­tat va ser espe­ci­al­ment ele­vada en el cas dels nou­nats i els lac­tants. És espe­ci­al­ment sig­ni­fi­ca­tiu que recomp­tem 64 morts menors d’1 any, això repre­senta un 5,5% del total de vícti­mes de les quals conei­xem l’edat. Si ampliem el focus i mirem el grup d’edat comprès entre 0 i 4 anys, el per­cen­tatge s’enfila fins a prop del 9%. Val a dir que el grup d’edat amb més mor­ta­li­tat es troba en el que va de 20 a 24 anys, que repre­senta un 16%. En aquest cas, estaríem en el seg­ment de com­ba­tents més joves i inex­perts. En dar­rera instància, cal esmen­tar també que en el grup de des­plaçats també s’iden­ti­fica un seg­ment impor­tant de per­so­nes d’entre 60 i 86 anys (for­mat per 85 per­so­nes) que aca­ben de com­ple­tar el per­fil de grups fami­li­ars amb l’acom­pa­nya­ment dels avis i àvies.

IDENTIFICAR MÉS NOMS

En quina mesura pot ajudar-nos la publicació d’aquesta llista a identificar o a conèixer les històries d’alguns noms més?

La contribució de la llista del BOE al coneixement d’aquestes víctimes indirectes de la Guerra Civil és, i serà en la mesura que puguem anar contrastant els noms després d’incorporar-los al banc de dades del Cost Humà, certament important. Un primer treball de prospecció en les llistes ens han permès identificar algunes víctimes que no constaven al banc de dades; a d’altres, els hem pogut determinar les circumstàncies de la mort, que fins ara ens eren desconegudes o errònies. Podríem parlar dels exemples que posem en el text introductori, com el cas de Lluís Valls Mora, de 24 anys, veí d’Arenys de Mar, o bé de Josep Mora Tomàs, també de 24 anys, de qui no es coneixien les circumstàncies de la mort, i l’hem pogut documentar entre la nòmina dels que van morir a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà, el 16 de març del 1939. Però és que, a més, la curació de les dades té un efecte bidireccional, és a dir de la informació del BOE cap al coneixement de les circumstàncies de la mort d’algunes víctimes que formen part del Cost Humà, i viceversa. Així, el banc de dades del Cost Humà aporta cognoms i noms, edats, orígens i residències, condició de civil o militar... que la llista del BOE no donava.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.