1.685 noms

La descoberta de les llistes del Butlletí Oficial de l’Estat, La Vanguardia Española, El Socialista i la llista, aquesta més coneguda, del cementiri de Setfonts, ens ha permès creuar informacions amb el banc de dades del Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya en un i altre sentit, de cognoms i noms, d’edats, topònims d’origen i veïnatge, i circumstàncies de la mort.

Previ i en paral·lel al creuament d’informació entre la llista publicada al BOE pel cònsol i la resta de llistes esmentades, inclòs el banc de dades del Cost Humà, hi ha hagut una feina de detecció de duplicats. La llista consular, un cop transcrita íntegrament, en principi, presentava 1.622 noms. La feina de curació ha permès detectar 98 duplicats, per tant, la llista del BOE s’acaba convertint en una llista de 1.524. A aquests 1.524 hi cal sumar les 23 víctimes que només apareixen a la llista de La Vanguardia Española i les 138 que aconseguim conèixer per les altres fonts. En total, la present llista està formada per 1.685 noms.

El més important, però, s’esdevé quan les fonts et confirmen la mort d’alguna víctima el nom de la qual no figurava en la nòmina del Cost Humà, o bé hi constava com a desapareguda, i en totes aquelles víctimes els noms de les quals no teníem associats a les circumstàncies de la mort o les que teníem eren errònies. Lluís Valls Mora, de 24 anys, nat a Lliçà d’Amunt i veí d’Arenys de Mar, constava al Cost Humà com a mort en camp francès sense precisar-ne ni el lloc ni la data, per bé que sí la causa (febre tifoidea), en sabem ara, i gràcies a la informació del BOE, publicada també a La Vanguardia Española, que va morir a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà el 15 de maig del 1939. Hi ha dos casos més que, si s’escau, són més significatius, perquè la informació sobre les circumstàncies de la mort proporcionades per aquestes fonts corregeixen lloc i data de la desaparició i/o decés. Per exemple, Valerià o Valeri Martín Martín, de 25 anys, natural de Los Santos i veí de Sant Llorenç de Montgai, que constava al banc de dades del Cost Humà després de ser documentat l’any 1987 per testimoniatge oral com a mort o bé al front de l’Ebre o en retirada, el trobem al BOE i La Vanguardia Española com a mort a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà el 17 d’octubre del 1939. Un altre cas és el de Josep Mora Tomàs, de 24 anys, de Rocafort de Queralt, de qui no coneixíem les circumstàncies de la mort i que trobem també entre la nòmina dels que van morir a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà el 16 de març del 1939. Florenci Comadira Buxó, de 36 anys i de Sant Feliu de Guíxols, que el teníem al banc de dades del Cost Humà com a mort a França de resultes de ferides al front, també el trobem entre la nòmina de combatents ferits que van morir a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà, en aquest cas el 7 de març del 1939. A Juli Estivill Escoda de ca Climent de la Torre de l’Espanyol i de 19 anys, ens constava per memòria oral com a mort en camp de concentració de l’Espanya franquista, mentre que el BOE i la posterior publicació a La Vanguardia Española l’identifiquen entre els morts a Perpinyà, a l’Antic Hospital Militar, el 20 de maig del 1939. A Joan Baptista Treig Badia, de ca Treig de Benifallet, 28 anys, el va recollir per testimoniatge oral Joan-Salvador Ventura Benaiges com a mort a l’exili francès; ara sabem que va finir a l’Hospital de Sant Lluís de Perpinyà durant el 1939.

Un cas paradigmàtic podria ser el d’Isidre Vilà Gili, de Xuplina de Vimbodí (37 anys), de qui també ens ballaven els seus cognoms com a Vila Gila. Resulta que el registre civil de Vallclara, per carta ordre del jutjat de primera instància de Montblanc, en data del 15 de desembre del 1980, ordena la inscripció de la seva defunció a la partida “les Costes” de Vallclara el 8 de gener del 1939 a conseqüència “de ferides rebudes en diverses parts del cos, durant la retirada de les forces republicanes, en aquell sector, servint en les forces republicanes durant la passada Guerra Civil”, per bé que es fa constar que es desconeix el lloc d’enterrament. El 2006, Albert Manent va ser qui, per consulta en la memòria oral, el va identificar com a mort en camp d’internament francès el 1939. Com en els altres casos, el seu nom apareix en la nòmina de víctimes de l’Antic Hospital Militar de Perpinyà, el 22 de març del 1939.