MORTS ALS CAMPS FRANCESOS
Clarmont d’Alvèrnia, 1938 - Perpinyà, 24.12.1939
Hortènsia Cortina Vidal
La família de casa Jaumetó d’Alós d’Isil (Pallars Sobirà) ho va haver d’abandonar tot el 26 de maig del 1938, quan un escamot de guàrdies civils es va presentar al poble. Buscaven els caps de casa. A casa Jaumetó, van distreure els militars servint-los menjar i beure. Això els va permetre marxar sense que els veiessin i enfilar el camí del port de Salau.
Joan Cortina Esplandiu era el cap de casa, un home pràctic del terreny. Mercè Comenge Fortet, una noia forta de 15 anys, hi treballava de mosseta. Antònia Vidal Ginesta, l’esposa d’en Joan i pubilla de la casa, embarassada de pocs mesos i amb els seus dos fills, de 3 i 5 anys, formaven la família de casa Jaumetó que aquella nit va haver de travessar un port de muntanya nevat per anar a l’exili a França.
En arribar a l’altra banda, les forces de l’Antònia estaven al límit. Si volia salvar la criatura que estava esperant, calia que romangués uns quants dies fent repòs. Així ho va fer, i no va ser fins al 2 de juny que l’Antònia, els seus dos fills i la Mercè no van arribar al Centre d’Acollida de Refugiats de Clarmont d’Alvèrnia (Puèi Domat), on mesos després va néixer la petita Hortènsia.
El Centre de Clarmont va estar en funcionament fins al 26 de desembre del 1939, moment en què els darrers refugiats van ser traslladats als camps de concentració de les platges. Entre tots els noms que apareixen a la llista que el Consolat Espanyol a Perpinyà va publicar al BOE, hi ha el de l’Hortènsia, morta el 24 de desembre del 1939 a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà.
El seu germà Joan fa uns anys ens en parlava. Sabia que havia mort de diftèria, però creia que havia estat a Clarmont d’Alvèrnia. En tenia un record confús, únicament mantingut per una fotografia en què l’Hortènsia hi apareix amb poc menys d’un any, sana, preciosa. A la part de darrere de la fotografia, escrit en francès, s’hi pot llegir: “Souvenir de ma petite sœur 1939.” L’únic record d’una vida que es va escolar per les pèssimes condicions en què van viure les persones exiliades, recloses als camps de concentració francesos, que van provocar una elevadíssima mortalitat, especialment entre la població infantil menor de 4 anys.
