DOSSIER ESPECIAL DE LA REPÚBLICA
ELS MORTS ALS CAMPS DE REFUGIATS FRANCESOS (1939-1940)
Més enllà de l’exili
El 28 de gener del 1939, les autoritats franceses autoritzen l’entrada de nens, dones i ferits de guerra al seu territori, i pocs dies després obre el primer camp de refugiats, a la platja d’Argelers. Vuitanta-dos anys després, la recerca de l’equip d’historiadors format per Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor ha permès confegir una llista amb 1.685 persones mortes als camps entre els anys 1939 i 1940, una aportació cabdal per a l’estudi del període que La República ofereix en primícia. La llista sencera dels 1.685 morts està disponible en l’edició en paper i en la versió en pdf de la revista per a subscriptors a lrp.cat
ELS NOMS
Vam trobar de manera gairebé casual una llista publicada al BOE el 1940 que no havia transcendit en cap estudi sobre els campsLa gènesi d’aquesta recerca es troba en els treballs de revisió de la nòmina de morts per la Guerra Civil (1936-1939) a la comarca del Berguedà, obra de Martí Picas i Roser Valverde, i publicada a la revista comarcal L’Erol amb motiu del vuitantè aniversari de l’acabament d’aquell conflicte civil. Al seu torn, cal situar aquesta revisió del cost humà de la guerra i la postguerra civils al Berguedà en el context d’un projecte molt més ambiciós de revisions comarcals que, sota la direcció del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, s’han anat portant a terme d’ençà del 2006, i que, des d’ara, caldrà entomar amb la supervisió i el suport del Memorial Democràtic.
Per entendre, però, què hi ha al darrere d’aquesta voluntat de recuperar la memòria de les víctimes ens hem de remuntar a una tradició historiogràfica centrada en el cost humà que sorgeix a Catalunya a la darreria dels anys setanta del segle passat de la mà de l’escriptora Montserrat Roig i dels historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, de les investigacions d’estudiosos locals i també, i molt especialment, dels treballs de recerca centrats en el cost humà de la Guerra Civil a Catalunya que va impulsar el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) des de la seva creació, fa més de trenta anys, quan eren ben pocs els que hi paraven atenció i quan des de determinats sectors acadèmics més aviat se’n feia mofa: “Josep Benet compta morts”, deien.
UNA TROBALLA CASUAL
En el context d’aquesta revisió posterior a la publicació del cost humà del Berguedà fem cap de manera gairebé casual a la llista que va fer publicar el Ministeri d’Afers Exteriors al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) a partir del 12 de març del 1940 i en dates immediatament posteriors, de la nòmina de “Españoles fallecidos en el extranjero” elaborada a instància del cònsol de Perpinyà, Román Oyarzun Oyarzun. L’informe que remet al ministeri el cònsol de Perpinyà, segons recull la publicació oficial de l’Estat franquista, aplega “...una llista de refugiats espanyols morts en diversos departaments de França, la que ha completat l’esmentat consolat demanant detalls a diversos hospitals, alcaldes, etc.”. Després de consultar diverses fonts, tant en la bibliografia com entre diversos especialistes que han tractat l’exili, tot i que s’hi pot accedir d’una manera raonablement fàcil, ens adonem que la llista mai va transcendir més enllà de la publicació esmentada, d’una prèvia que en va fer el diari La Vanguardia Española durant el mes de febrer d’aquell mateix any 1940, i que va titular “Lista de refugiados españoles fallecidos en los hospitales de Francia”, i d’una postpublicació centrada en les víctimes del camp de Bram (o Pigne) d’El Socialista de Tolosa de Llenguadoc amb data d’11 de setembre del 1952 “Relación de refugiados españoles fallecidos en el campo de concentración de Pigne e inhumados en el cementerio del lugar llamado ‘Bajouly’ de la municipalidad de Montreal (Aude)”, per bé que aquesta llista inclou les víctimes mortals al camp de Bram fins al gener del 1941. La llista recull les morts en camps d’internament i centres sanitaris francesos bàsicament de poblacions de les regions actuals del Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló entre el gener del 1939 i el gener del 1940, amb indicació –segons la publicació– del nom i els dos cognoms, l’edat, l’origen i/o veïnatge, i el lloc i la data de la mort, i en alguns casos també la data de naixement de la víctima. Al costat de les tres fonts, i amb l’objectiu de complementar i contrastar les dades que es publiquen, hem consultat, a més, altres publicacions locals que aborden la qüestió o el cost humà de la Generalitat de Catalunya. Ens referim a les recerques de Pierre Gauthié i Jean-Marc Labarta origen d’un treball d’identificació de 81 víctimes al camp de Setfonts enterrats al cementiri dels espanyols, la llista de les defuncions al departament de l’Aude, des del gener del 1939 i fins al 1942, publicada en línia per Marie-Hélène Meléndez, així com el treball de Juan Manuel Calvo sobre els aragonesos morts als camps francesos en el número 16 de la Revista de Andorra del Centro de Estudios Locales de Andorra. També s’han consultat els noms que figuren als monuments d’homenatge a les víctimes d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Portvendres. Per al camp de Vernet de l’Arieja s’ha completat la informació disponible que conté la llista elaborada per Patrick Roques el 2006.
Assabentats de la troballa i del nostre propòsit d’estudiar la mortalitat a l’exili, rebem l’encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica per posar fil a l’agulla a l’estudi tècnic sobre les víctimes mortals a l’exili en camps d’internament francesos entre el 1939 i el 1940, bo i establint els llocs d’inhumació per a la possible dignificació dels espais.
contrast de les dades
La confecció de la llista ha passat per un procés de contrast i tractament de les dades, a partir de generar un nou document que ens permetés portar a terme un procés més que necessari de curació de la informació després de detectar-hi un gran nombre d’errors en les transcripcions –i en l’ordre– de noms i cognoms, i de la toponímia, en general. També hem unificat al català la toponímia i hem catalanitzat els noms de pila d’originaris i/o residents a Catalunya i/o amb cognoms propis de les terres de parla catalana. Després del procés de curació i control de duplicats efectuat sobre la llista publicada al BOE i a La Vanguardia el 1940, obtenim un total de 1.547 víctimes que van morir entre el 4 de gener del 1939 i el 21 de gener del 1940.
La llista que presentem intenta completar, dins de la cronologia, aquells indrets on des del consolat van fer l’esforç per aconseguir saber el nom de les persones que hi havien mort. Per tant, aquesta llista consta de 1.685 noms de persones que van perdre la vida en la seva condició d’exiliats entre principis de gener del 1939 i finals de gener del 1940 als departaments de l’Arieja (amb especial atenció al Camp de Vernet), l’Aude (amb especial atenció al Camp de Bram - Pigne), Dordonya, Erau, Orne i Tarn i Garona (amb especial atenció al Camp de Setfonts), però sobretot als Pirineus Orientals (que és on estava ubicat el consolat) i en especial detall als centres hospitalaris de Perpinyà.
UN MILER DE NOMS QUE NO CONEIXÍEM
Estem al davant d’una llista que pot estar aportant el nom de 1.160 víctimes que no apareixen en cap altra font més que aquesta o que, com a molt, en localitzem alguna referència aïllada si hi ha hagut algú que ha estudiat la trajectòria d’aquella persona i ha tingut coneixement de la seva defunció a l’exili. Per tant, mai no havien estat tractades com a conjunt i des de la perspectiva de la seva mort en condició d’exiliats. Val a dir, a més, que el factor edat juga a favor de la invisibilització de moltes d’aquestes víctimes. Hem de tenir present que gairebé el 9% d’aquestes defuncions corresponen a infants menors de 10 anys.
NOTA: La llista sencera dels 1.685 morts està disponible en l’edició en paper i en la versió en pdf de la revista per a subscriptors a lrp.cat.
JORDI OLIVA LLORENS
jolival@uoc.edu
MARTÍ PICAS SALA
mrtpicas@gmail.com
NOEMÍ RIUDOR GARCIA
nriudor@gmail.com
Infants i soldats
En gran mesura, les morts esdevingudes als camps es corresponen a homes d’entre 18 i 35 anys, per tant de les popularment conegudes com a lleves del biberó i del sac, amb un 39% del total (655 morts). Si la consideració d’homes en edat militar l’ampliem a la crida, el mes de gener del 1939, de les lleves compreses entre el 1915 al 1921 (ambdues incloses), després de ser cridades també les del 1922 i el 1942, per tant homes entre 17 i 45 anys, la mortalitat augmenta considerablement fins a situar-se al 62% de les morts en aquests camps o centres hospitalaris (905 morts en xifres absolutes). És normal aquest alt percentatge tenint en compte l’elevada concentració de combatents reclosos al departament dels Pirineus Orientals, que acumulaven molts problemes de salut i en molts dels casos presentaven ferides que no havien rebut l’atenció sanitària que els corresponia.
Al costat d’aquest gran grup, hi trobem una molt elevada mortalitat infantil, pràcticament del 9% entre els infants menors de 10 anys. És especialment significatiu el grup d’edat entre 0 i 4 anys, que constata la mort de 118 infants, dels quals 64 no arribaven a l’any de vida. De ben segur que les pèssimes condicions dels camps, amb l’estada a la intempèrie en temps d’hivern, l’acumulació de gent, la falta d’higiene, la insalubritat de l’aigua i la manca d’aliments, van passar una cara factura a la població més vulnerable, la infantil. Això li va succeir a Hortènsia Cortina Vidal, que va morir de diftèria quan tot just tenia 1 any. També a Roser Guàrdia Gabarrós, a qui la mort li va sobrevenir tres mesos abans de fer 2 anys. Als germans Lázaro Vallespir, l’Elias i el Germinal, que tenien 2 anys l’un i 6 mesos l’altre quan van morir a l’Hospital de Sant Joan de Perpinyà, el febrer del 1939, amb només un dia de diferència. O a la petita Ilusión Hecho Lluch, que va néixer l’any que va començar la guerra i a qui els seus pares li havien posat un nom ple d’esperança, com si es tractés d’una metàfora del que va suposar el temps de la República. La petita Ilusión es va apagar amb només 3 anys, l’1 de febrer del 1939, igual com es van fondre les il·lusions de tota aquella gent que es va veure abocada a creuar la frontera.
