Camí de la immunitat

‘Eminències’ de twitter

La covid és una desfeta en vides, en recursos econòmics i socials... I no hi ha un medicament específic, però sí vacunes. En el moment de tancar aquest article, disposem de la de Pfizer-BioNTech i, en molt pocs dies, de la de Moderna. A finals de gener s’aprovaran les d’AstraZeneca-Oxford i Johnson & Johnson. En un escenari de desinformació –per excés–, les fonts més segures són els organismes oficials: l’Agència Europea del Medicament, l’Organització Mundial de la Salut, el Departament de Salut de la Generalitat... Es recomana mantenir l’esperit crític, perquè tots podem fer d’eminències des del sofà i amb el compte de Twitter obert...

Lamentablement, bona part de la desconfiança al carrer ve de l’ús polític que es fa de les vacunes. I tot plegat va alimentant les teories conspiratives. I ara és un mal moment per a això, perquè ens toca confiar. Les conspiracions es munten amb retalls de fets certs (hi ha una pandèmia, hi ha una vacuna, s’implantarà el 5G), però que se’ns mostren vinculats de manera errònia, com si hi hagués entre si una relació de causa-efecte. Xavier Uriarte és president de La Lliga per a la Llibertat de Vacunació. En el seu cas, qüestionen la utilitat de la vacuna, perquè qüestionen la mateixa malaltia. “Hi ha la intencionalitat de crear un problema mentre es va desenvolupant un nou ordre econòmic.” Tant la pandèmia com el seu abordatge generen disparitat d’opinions.

Per què tan ràpid?

Jeffrey V. Lazarus, investigador d’ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona) és el coordinador de d’una enquesta feta a 13.400 persones de dinou països fortament afectats per la covid, i publicada a Nature Medicine. L’enquesta es va fer a finals de juny. El 72% dels participants probablement acceptaria vacunar-se; del 28% restant, el 14% s’hi negaria, mentre que un altre 14% mostrava dubtes. Novament, falta confiança. Sobretot, per la rapidesa. “Rapidesa...? Com si fos negatiu! La meva resposta és senzilla: hi hem posat més diners i més recursos humans que en qualsevol altra vacuna en tota la història. Hi ha moltes empreses treballant-hi, i ningú vol treure una vacuna amb efectes desastrosos!” I afegeix: “El nivell de control és espectacular, per part de científics, d’empreses, de les agències reguladores.” La rapidesa es justifica per la gravetat de la crisi sanitària, per la inversió –com mai s’havia invertit abans–, per la quantitat d’equips de recerca –com mai n’hi havia hagut abans– i pel seguiment que se n’ha fet, també nou: “La informació se sol enviar a l’agència un cop s’ha acabat la feina. En el cas de la vacuna de la covid, el seguiment és pas a pas.” “Les agències reguladores treballen per a la població, per a nosaltres, i tenen molt interès que el que surti al mercat sigui segur.” Un altre factor: hi ha hagut llistes d’espera de voluntaris! Quan Pfizer va necessitar-ne més de 40.000, els va tenir al moment. I, és clar, la tecnologia: no s’ha partit de zero. Tot ha confluït.

Moltes vacunes, diran també, amb to de sospita... “Els mecanismes d’acció poden ser diferents, però el que compta és que l’eficàcia és semblant.” Més vacunes, més dosis disponibles, per a milions de persones, i a la vegada.

I els efectes secundaris? No hi ha fàrmac amb risc zero. Diu Lazarus: “Sempre hi ha efectes secundaris, i quan s’hagin vacunat 5.000 milions de persones veurem persones que fan alguna reacció.” El més habitual serà una molèstia al lloc de la punxada, un cert malestar, potser una mica de febre els primers dies, i passarà. Ara hi ha neguit, sí, però arribarà el moment que tots coneixerem algú que ha estat vacunat, igual que ja coneixem algú que ha tingut la covid.

Posem-nos-hi i acabem!

“La pandèmia no s’acabarà si la malaltia no s’acaba a tot el món. Cal vacunar tothom.” Parla Fernando Moraga, vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia. Ens explica la diferència entre eficàcia i efectivitat. “Per a una vacuna, l’eficàcia mínima que es demana és del 50%. I en el cas de la covid s’està arribant a eficàcies d’un 95% [vol dir, doncs, que a un 5% de vacunats no els farà efecte]. Ens evitarà emmalaltir i, especialment, caure malalts greument i morir. Quan una vacuna s’aplica a la població ja no es parla d’eficàcia, com en els assajos, es parla d’efectivitat, que és com funciona a la vida real.” Per exemple: sabem que la vacuna requereix dues dosis. I si algú decideix no posar-se la segona, serà efectiva? O també: tindrà el mateix grau d’efectivitat entre joves que entre grans?” Hi ha incògnites, d’aquí neix la prudència: “La vacuna és un motiu d’optimisme, però que això no comporti l’abandonament de les mesures de prevenció. Estaríem perduts. No veig una certa normalitat fins a finals del 2021.” La immunitat de grup vol temps i queden serrells per investigar.

Carlota Dobaño és responsable del Grup d’Immunologia de la Malària d’ISGlobal. Hi ha diversitat de vacunes contra la covid, totes amb un mateix objectiu: activar el nostre sistema de defensa. Hi ha vacunes més clàssiques, que fan servir el virus, mort o atenuat. N’hi ha que aprofiten que el sistema immunitari no necessita veure el microbi sencer: les defenses se centren a reconèixer els antígens, aquelles proteïnes, aquells fragments, que realment es detecten com a aliens. Així, es poden agafar només els antígens i formular-los en una vacuna. L’objectiu, provocar una reacció local inflamatòria que fa que acudeixin les cèl·lules immunes. Hi ha també les que usen un adenovirus –sense el gen que li permet reproduir-se–, en què s’insereix la proteïna espiga del coronavirus... I hi ha les més innovadores, les que usen l’ARN missatger. El sistema de l’ARN és el de les vacunes de Pfizer i Moderna, i són un bon exemple d’aplicació d’avenços previs. “Han aconseguit que es pugui anar més ràpid a produir les vacunes.” De manera molt simple, diríem que aquest sistema aconsegueix –donant a les cèl·lula la informació necessària–, que el nostre propi cos generi l’antigen del virus i els anticossos. Diu Dobaño: “Això que es diu de si s’integrarà al nostre ADN... no pot ser, no entra mai en contacte amb el nucli. I, a més, es destrueix, no hi ha perill que es pugui recombinar. Aquest tipus de vacuna no conté virus vius ni genoma complet, no té capacitat replicativa i no pot produir la malaltia.” De moment, sembla que les vacunes seran útils amb les noves mutacions. En cas contrari, seria fàcil fer modificacions i tornar a produir-ne. Cal fer molta comunicació, rebla: “Si després de tot l’esforç que s’està fent hi hagués molta gent que no es volgués vacunar, seria terrible.”