La teranyina elèctrica
Els preus es fixen en subhastes en què tots els productors cobren segons l’oferta de l’última central que col·loca energia, que sempre és la més cara
El preu mitjà diari de l’electricitat al mercat a l’engròs, que serveix per fixar la tarifa de la llum d’11 milions de consumidors –els que són al mercat regulat amb una tarifa de preu voluntari per al petit consumidor (PVPC)– era el 28 de desembre de 20,04 euros per megawatt/hora (MW h), i en la primera quinzena d’aquest mes de gener, amb la borrasca Filomena, es va enfilar fins al màxim de 94,99 euros el 8 de gener, amb pics horaris que es van apropar als 125 euros.
Una primera explicació per a aquest encariment és que els preus pugen quan ho fa la demanda, que –pel fred– es va incrementar entre el 4 i el 10 de gener un 15,09% en relació amb la setmana precedent, i un 5,48% en relació amb el mateix període de l’any passat.
La segona és els canvis en el tipus de generació de l’electricitat. La major aportació va ser d’origen nuclear, amb el 23,3% del total, seguida de l’eòlica, amb el 21,9% –percentatges similars a la mitjana del 2020– i la hidràulica, amb el 20,8% (amb un increment notable). Amb carbó, més cara de produir, es va generar el 4,1% (el doble de la mitjana de l’any passat), mentre que l’energia més barata de les plaques solars només va aportar un 2,6%. D’altra banda, amb cicles combinats de gas natural es va generar l’11,8%, 6 punts menys que la contribució de l’any passat, però la matèria primera s’havia encarit per l’augment mundial de la demanda, de manera que el 7 de gener costava un 22,4% més que el dia anterior.
Totes aquestes dades han creat suspicàcies sobre si els preus –el mitjà diari del 8 de gener més que duplicava la mitjana de 41,97 euros de desembre i quasi triplicava els 34 euros de mitjana anual del 2020– van ser manipulats a l’alça per les companyies. La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), a instàncies del govern espanyol, estudia si cal algun tipus d’actuació davant els recents “increments significatius” dels preus en els mercats d’electricitat i gas a Espanya.
LA FORMACIÓ DELS PREUS
Els preus a què les comercialitzadores compren l’electricitat a les generadores es decideixen en el mercat majorista amb un dia d’antelació, en una subhasta. Els productors fan les seves ofertes, i els primers a vendre són els que l’ofereixen més barata, fins i tot a cost zero, perquè parar i engegar té uns costos molts cars i necessiten col·locar tota l’energia. Després entren en joc els parcs fotovoltaics i eòlics, amb una matèria primera barata, i si amb això no n’hi ha prou per satisfer la demanda es compra successivament producció de les centrals hidroelèctriques i de les fonts més cares: les centrals de gas i de carbó.
Oferta i demanda es casen cada hora, de manera que diàriament es pacten 24 preus diferents per a l’endemà. La singularitat del sistema és que el preu fixat és igual per a tota la producció, amb independència que els costos siguin majors o menors. I el preu que cobren tots és el “marginal”, el preu que fixa l’última central que col·loca energia, per poca que sigui. És a dir, que si les centrals tèrmiques venen la seva electricitat a 80 euros per MW h, tots la cobraran a aquest preu encara que les nuclears l’ofereixin a 20, les solars a 25 i les hidràuliques a 40. És el que en el sector es coneix com “diners caiguts del cel”, dels quals es beneficien les energies més barates.
Els detractors d’aquest sistema diuen que és pervers i que s’hauria de redissenyar. Perquè, per exemple, costos que tenen les centrals tèrmiques de gas i carbó, com els drets d’emissió de CO2 que han de comprar per la contaminació que produeixen amb el gas i que, per tant, inclouen en el seu preu final d’oferta, acaben sent un benefici per a la resta de tecnologies netes. Aquestes no necessiten pagar-los perquè no contaminen, però en canvi, per aquest sistema de fixació de preus els acaben cobrant. Amb la Filomena, l’entrada d’un grup de gas representava un gran negoci per als generadors amb més producció: nuclears, eòliques i hidràuliques.
D’altres, però, defensen el sistema. D’entrada, perquè creuen que retribuir cada tecnologia en funció del seu preu inicial no tindria gaire efecte, perquè les empreses generadores s’adaptarien canviant la manera com ofereixen l’electricitat al mercat. A més, recorden que és un sistema similar al de la resta de països de la UE.
Com es nota això en el rebut? Gens per als clients acollits a una tarifa de mercat lliure –gairebé el 60%–, perquè, o bé paguen una tarifa plana anual o tenen pactat un preu fix del kW h; ara els va bé, però l’any passat no es van beneficiar de les baixades de preus pel descens de la demanda pel confinament. Pel que fa als consumidors amb tarifa regulada, el percentatge d’increment serà menor que el registrat en el mercat majorista, ja que l’energia només és una part de la factura, que gastis molt o gastin poc, inclou uns costos fixos i peatges que representen al voltant del 40% del total. Sí afectarà al 60% restant, format pel cost de l’energia més els impostos d’electricitat i IVA. Segons la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, el pas de la borrasca Filomena i l’augment del preu de la llum durant aquell període provocarà que el rebut d’aquests consumidors sigui entre 4 i 10 euros més car que en el mateix període de l’any passat. L’organització de consumidors Facua calcula, amb les dades de la primera setmana de l’any, que un consumidor mitjà (366 kW h de consum i 4,4 kW de potència contractada) pagarà 12 euros més, un 19,3% d’increment.
Tres processos per manipulació del mercat
Hi ha en marxa tres processos sancionadors per manipulació de preus. El 30 de novembre del 2015, la CNMC va aprovar una sanció de 25 milions d’euros a Iberdrola Generación perquè havia manipulat fraudulentament el mercat mitjançant increments del preu de l’oferta de les centrals hidràuliques dels rius Duero, Sil i Tajo, entre el 30 de novembre i el 23 de desembre del 2013. El procés està pendent de recurs a l’Audiencia Nacional, després de la denúncia penal de Facua. Tant aquesta associació com l’OCU van qualificar de ridícula i insuficient la sanció imposada a Iberdrola, ja que segons la mateixa CNMC l’impacte de la manipulació s’estima en uns 105 milions d’euros. Iberdrola sempre va negar les acusacions i encara no ha desemborsat la multa.
Naturgy i Endesa mantenen els recursos que van plantejar contra les multes que els va imposar la CNMC l’any 2019. Endesa va ser multada amb 5,8 milions d’euros, i Naturgy, amb vuit sancions que sumen 19,5 milions, en considerar provat que van manipular les ofertes que van presentar al mercat diverses de les seves centrals de gas entre finals del 2016 i principis del 2017. Ho van fer coincidint amb problemes al parc nuclear francès que van portar els preus de l’electricitat a Europa a 200 euros / MW h i a més de 100 euros / MW h en el mercat ibèric.
També hi ha hagut denúncies creuades entre les companyies. L’any 2006, Endesa va denunciar que Iberdrola, Gas Natural, Unión Fenosa i Viesgo es van repartir 242 milions d’euros de sobrecostos, en haver provocat injustificadament restriccions en el sistema per aconseguir l’entrada en funcionament de les seves plantes més cares.
La queixa d’Endesa es va produir després que Iberdrola i Gas Natural l’acusessin de manipular el mercat majorista per cobrar els costos de transició a la competència (CTC). Aquests costos es van pagar entre el 1997 i el 2006 a les companyies per reduir els riscos del pas d’un sector regulat a un de competència. En teoria, si el preu baixava per sota de 36 euros / MW h), el govern compensava les pèrdues, i si el preu era superior les elèctriques havien de pagar la diferència. La realitat és que el preu de mercat es va anar mantenint per sobre del límit i les companyies –que automàticament cobraven per aquest concepte un recàrrec del 4,5% en la factura– van cobrar 3.400 milions d’euros de més.
Posar fi als diners caiguts del cel
Unidas Podemos exigeix que s’impulsi immediatament la reforma del mercat elèctric, prevista en el pacte de govern amb els socialistes, ja que “està dissenyat per beneficiar les elèctriques”, segons Pablo Echenique, portaveu parlamentari del soci minoritari de l’executiu. L’acord de govern estableix que es duran a terme “els canvis normatius necessaris en relació amb el funcionament del mercat elèctric per posar fi a la sobreretribució (coneguda com a beneficis caiguts del cel) que reben en el mercat majorista determinades tecnologies [en referència a la nuclear i a la hidràulica] que van ser instal·lades en un marc regulador diferent, anterior a la liberalització i que han recuperat àmpliament els seus costos d’inversió”. Unidas Podemos vol que La Moncloa abordi immediatament les mesures necessàries “que posin fi a la sobreretribució que avui reben al mercat majorista les centrals nuclears i hidroelèctriques”, però des del PSOE els donen allargues: “Seguim treballant per millorar el funcionament del mercat i la protecció del consumidor dins del marc regulador europeu en línia amb els nostres compromisos socials i ambientals i el màxim respecte a la legalitat europea”, repliquen fonts socialistes.
Més encarrilat està l’acord per treure de la factura de la llum les primes de les renovables que es paguen dins del capítol dels costos regulats i que sumen uns 7.000 milions d’euros anuals. El Consell de Ministres va aprovar el 15 desembre l’avantprojecte de llei per crear el Fondo Nacional para la Sostenibilidad del Sistema Eléctrico (FNSSE), que assumirà els costos associats al règim retributiu específic de les renovables, cogeneració i residus (RECORE). El finançament de les RECORE deixarà de formar part del rebut de la llum que abonen directament els consumidors, tant llars com empreses. En concret, aquest cost representa aproximadament el 16% del rebut elèctric domèstic. Segons el govern espanyol, la creació d’aquest fons reduirà el rebut de forma gradual, fins a un 13% l’any 2025.
El finançament de l’FNSSE anirà a càrrec de les comercialitzadores –al contrari que en el sistema actual, en què l’aportació recau directament sobre els consumidors finals–, que pagaran en funció de les seves vendes. La idea és que també hi contribueixin les petrolieres i les companyies de gas perquè, segons el govern espanyol, “cal enviar senyals de preus adequats a inversors i consumidors a través d’un nou sistema de finançament dels costos regulats d’acord amb l’evolució del mercat i els objectius de la transició energètica, que incentivi el pas a tecnologies netes”.
Està descartat que la llum s’abarateixi amb una baixada de l’IVA, del 21% al tipus reduït del 10%, com demanen les organitzacions de consumidors. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, assegura que no ho pot fer per imposició de la Unió Europea, però a Itàlia s’aplica el 10%.