El dossier

Campanya viral

Els partits polítics protagonitzen una campanya electoral insòlita. Es tracen noves vies per arribar a la gent, ara que s’ha confirmat que es votarà el 14-F

CAMPANYA TELEMÀTICA
Els partits hauran d’atreure un públic que comença a estar esgotat de connectar-se al món a través d’una pantalla
MESES SEGURES
El govern farà tests d’antígens als membres de les meses i els proporcionarà un EPI per a l’última franja horària de vot
TOT EL COS PARLA
La mascareta amaga el somriure, i per això es recepta als polítics que tinguin més cura a l’hora d’usar les mans, de projectar la mirada o de caminar

És un esce­nari tan cert com kafkià: la cam­pa­nya elec­to­ral a Cata­lu­nya es va començar a escam­par per tot arreu i fins a hores després de l’inici no es va con­fir­mar que els comi­cis per triar un nou Par­la­ment se cele­bra­ran, final­ment, el diu­menge 14 de febrer. El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), auto­pro­cla­mat àrbi­tre prin­ci­pal de la com­pe­tició, ja ha dit l’última paraula i ha optat per no allar­gar la seva jor­nada de reflexió fins al 8 de febrer, data límit que s’ha fixat per pren­dre una decisió defi­ni­tiva. Es des­carta, per tant, assis­tir a un nou i rocam­bo­lesc gir de guió que inha­bi­li­ta­ria els esforços d’aquests dies i tras­lla­da­ria de nou les elec­ci­ons a dates més llu­nya­nes, tot i que a Cata­lu­nya mai es pot donar res per segur.

Els par­tits, de fet, van ence­tar la cam­pa­nya com si el ter­ratrèmol judi­cial no tingués la mag­ni­tud necessària per atu­rar els comi­cis. Diver­ses enques­tes asse­nya­len que ERC i el PSC es dis­pu­ten la victòria, però que JuntsX­Cat els tre­pitja els talons. L’inde­pen­den­tisme aspira a repe­tir la majo­ria al Par­la­ment i, aquest cop, a fer-ho amb un mínim del 50% dels vots. De moment, la cam­pa­nya ha arren­cat adap­tada a la situ­ació epi­de­miològica i amb una gran nove­tat de dar­rera hora: els pre­sos i pre­ses polítiques hi tin­dran un paper des­ta­cat.

En sin­to­nia amb tot el que embol­ca­lla aquests comi­cis, la cam­pa­nya serà atípica i excep­ci­o­nal. Els par­tits hau­ran de reduir el con­tacte amb la gent a la mínima expressió i des­viar molts esforços cap a les xar­xes soci­als i els mit­jans de comu­ni­cació. I tenir la capa­ci­tat d’atreure als seus actes telemàtics un públic que pre­ci­sa­ment comença a estar esgo­tat de con­nec­tar-se al món a través d’un mòbil o d’una pan­ta­lla d’ordi­na­dor. Els actes pre­sen­ci­als o mítings es man­te­nen, però la majo­ria de par­tits reco­ma­nen a la gent que no tra­vessi la fron­tera del seu muni­cipi i que assis­teixi només a aque­lles con­vo­catòries que els que­den a prop de casa.

Teresa Baró és con­sul­tora experta en habi­li­tats de comu­ni­cació per­so­nal, i sobre­tot en llen­guatge no ver­bal. Con­si­dera que en aquesta cam­pa­nya els can­di­dats “han de pen­sar encara amb més cura quina imatge volen donar i tenir clar que tot el cos trans­met un mis­satge”. Sense actes pre­sen­ci­als, o amb aquest for­mat molt limi­tat per la pandèmia, “els par­tits hau­ran de cui­dar molt la pro­ducció de les imat­ges, qui­nes fotos i vídeos pen­gen a les xar­xes, per exem­ple”. A més, en un moment en què la mas­ca­reta amaga una part de l’expressió facial, i per tant del som­riure que mira d’impe­rar en el frec a frec amb la gent, Teresa Baró recepta tenir espe­cial cura amb la indu­mentària i amb l’elecció del color i el mis­satge que pugui incloure la mas­ca­reta, alhora que reco­mana cer­car fórmu­les per subs­ti­tuir el som­riure, a través de la mirada, les mans, els braços... “També és acon­se­lla­ble que l’equip de comu­ni­cació per­se­gueixi aquell angle en les foto­gra­fies en què es vegin els can­di­dats tan a prop dels ciu­ta­dans com sigui pos­si­ble, sem­pre res­pec­tant les mesu­res sanitàries, per trans­me­tre que el par­tit és pro­per a la gent”, diu aquesta experta en comu­ni­cació no ver­bal, que també creu neces­sari “difon­dre imat­ges prèvia­ment gra­va­des, en espais ade­quats, en què el polític apa­re­gui sense mas­ca­reta i pugui explo­tar un posat més ama­ble i som­ri­ent”. També en relació amb l’ús de la mas­ca­reta, Baró recorda que “tot el cos parla: en quina posició tenen el cap, com cami­nen, si arru­guen o no el front...” Pel que fa al mis­satge, indica que el més encer­tat, sota el seu parer, “és ofe­rir un dis­curs estruc­tu­rat, breu i atrac­tiu que aporti solu­ci­ons i que esti­gui pen­sat en un to posi­tiu”.

COM­BA­TRE L’ABS­TENCIÓ

Un dels ele­ments que a hores d’ara més pre­o­cupa el govern i la resta de for­ma­ci­ons és l’apa­rent difi­cul­tat per mobi­lit­zar els seus votants. En els pro­pers dies, es mul­ti­pli­ca­ran els esforços per trans­me­tre a la ciu­ta­da­nia que anar a votar és un acte segur, tot i que aquesta no és la sen­sació que plana al cap de mol­tes per­so­nes i ara s’haurà de rever­tir una per­cepció que pot dis­pa­rar l’abs­tenció. “Dis­po­sem de dos indi­ca­dors que asse­nya­len que es pot pro­duir un aug­ment de l’abs­tenció”, explica la politòloga Gemma Uba­sart. “La dar­rera enquesta del CIS ens diu que qua­tre de cada deu elec­tors no tenen deci­dit el vot i que només un 67% té clar que anirà a votar, una xifra que acos­tuma a sor­tir inflada. Per tant, són dos ele­ments que ens indi­quen que la ciu­ta­da­nia està poc mobi­lit­zada”, sosté. Espe­cu­lar sobre què pot pas­sar el 14-F, esdevé real­ment difícil perquè “no hi ha cap esce­nari com­pa­ra­ble”. “Fins i tot quan es va votar al País Basc i a Galícia, la pandèmia no es tro­bava en ple pic ni els hos­pi­tals satu­rats. Això no obs­tant, Uba­sart troba que es pot pre­veure que acu­dirà menys gent a votar que en oca­si­ons ante­ri­ors: “Venim de dues cites, la del 2015 i la del 2017, en què el procés va moti­var unes xifres rècord i inu­su­als de par­ti­ci­pació.” Tor­nant de nou a l’enquesta del CIS, la politòloga des­taca que la intenció de no anar a votar afecta igual totes les fran­ges d’edat, un fet que, si és cert, “fa molt difícil pre­sa­giar quins par­tits sor­ti­ran més per­ju­di­cats si baixa la par­ti­ci­pació”. “Si la gent gran és la que no vota, els soci­a­lis­tes poden ser dels més afec­tats”, diu.

CONS­TI­TUCIÓ DE LES MESES

Abans no arribi el dia asse­nya­lat, el govern té encara cer­tes qüesti­ons sobre la taula que li gene­ren algun que altre mal­de­cap. Un dels grans rep­tes és convèncer tot­hom que les elec­ci­ons són segu­res. També les per­so­nes que han estat desig­na­des, via sor­teig, per for­mar part de les meses que s’habi­li­ta­ran als 2.764 col·legis elec­to­rals. La pri­mera difi­cul­tat és loca­lit­zar totes aques­tes per­so­nes, atès que, segons sem­bla, el per­cen­tatge de ciu­ta­dans que al·leguen un motiu divers per que­dar-ne exempts s’ha dis­pa­rat –alguns con­sis­to­ris regis­tren aquests dies cues impor­tants–. També el de per­so­nes que, se suposa, no són a casa per reco­llir la citació. El govern sem­pre podria optar per publi­car la llista d’afor­tu­nats al BOE, amb la qual cosa tot­hom s’hau­ria de donar per assa­ben­tat. D’altra banda, l’exe­cu­tiu català ha anun­ciat que es duran a terme 60.000 tests d’antígens als titu­lars i pri­mers suplents de les meses, uns dies abans de la jor­nada elec­to­ral. Seran volun­ta­ris i es faran als CAP, mit­jançant el sis­tema de cita prèvia. També se’ls faci­li­tarà mas­ca­re­tes de pro­tecció FFP2 per garan­tir la màxima pro­tecció tot el dia en comp­tes de les quirúrgi­ques pre­vis­tes ini­ci­al­ment i se’ls lliu­rarà un equip de pro­tecció indi­vi­dual (EPI) que, amb ajuda, s’hau­ran de col·locar i treure durant l’última franja de vot, la des­ti­nada a les per­so­nes en aïlla­ment i als seus con­tac­tes –de les set a les vuit del ves­pre.

ELS PRESOS FARAN CAMPANYA

El Departament de Justícia de la Generalitat ha tornat a concedir el tercer grau a vuit dels nous líders independentistes que són a la presó pel referèndum de l’1-O. En el cas de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, el seu expedient encara no s’ha resolt i haurà d’esperar unes hores més, a banda que està aïllada per haver estat en contacte amb un positiu de coronavirus. El nou règim comporta que els vuit presos polítics s’hauran de presentar al centre penitenciari de dilluns a dijous només per pernoctar. Aquest règim de semillibertat permet a tots els presos participar en la campanya electoral, acollint-se al dret de manifestació i de participació política que té qualsevol ciutadà del país. La seva presència als actes que els partits organitzen aquests dies serà més que destacada, com ja s’ha pogut constatar durant les primeres hores de la campanya. El tercer grau arriba aquest cop quan gairebé tots han complert una quarta part de la condemna, un fet que fa tenir esperances que els jutges no el tombin.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor