“Per atraure talent no calen diners d’Europa”

Que estem en una situació fotuda ho sabem tots, i aquest és el detonant que el govern ens fes l’encàrrec. No diré que la pandèmia sigui una excusa, però una reflexió feia falta perquè fa temps que no anem bé. Acumulem trenta anys vivint del turisme, del totxo i dels cotxes, i s’ha de veure si podem continuar molt de temps així. En la primera reunió, els trenta vam fer la reflexió que aquest país està hiperdiagnosticat, que tenim quatre-cents mil plans repartits en centenars de calaixos. Si s’haguessin dut a terme la meitat dels plans que s’han dissenyat, seríem una potència mundial indiscutible. Per tant, no anem per aquí, vam descartar dedicar-nos a diagnosticar.

El primer va ser enviar cartes a unes quatre-centes institucions i persones del país. Els vam dir: si algú de vosaltres té un diagnòstic, però sobretot un pla d’acció, si us plau que ens l’enviï, perquè la nostra idea és que si els plans estan fets l’única cosa que hauríem de fer és posar-los tots sobre una taula i ajudar el govern a fer-ne una selecció. Vam rebre centenars de respostes, amb unes 3.000 accions proposades.

Sí, però nosaltres no proposarem quins plans han d’apostar pels diners europeus, això és la feina d’un altre grup, el Catalunya - Next Generation, que coordina Miquel Puig. A nosaltres se’ns demana una visió estratègica per als propers anys, però ens hem autoexigit que les propostes es puguin engegar en un termini de sis mesos, encara que el seu desenvolupament requereixi tres o quatre anys. No em faria gaires il·lusions sobre una pluja de milions, perquè qui ho decidirà serà el govern espanyol. Una altra cosa és que hi ha projectes que aquest país necessita i que es poden fer sense calés. Per exemple, tenim tot un eix per treballar amb l’administració, que és crítica per al desenvolupament del país i que hauria de fer de manera diferent algunes coses que no depenen dels diners, com la captura de talent.

I de la manera com selecciones el personal, de com convoques els concursos... Millorar coses com aquestes no depèn del fet que Brussel·les et doni o no 10.000 milions d’euros. A Catalunya tenim exemples reeixits, com ara els centres de recerca biomèdica o el Barcelona Supercomputing Center, que ha captat set-cents investigadors.

Ens vam comprometre a entregar-los al nou govern.

No treballem per al govern, sinó per al país. Van acceptar l’encàrrec del govern amb la condició que el lliuraríem al següent. És la garantia que sigui objectivament independent.

Tenim l’obligació de donar un missatge d’optimisme, d’assenyalar una direcció allà on tenim una oportunitat. El nostre document té dues parts: la primera, amb una reflexió gairebé literària sobre quin hauria de ser el nostre paper al món després de la pandèmia, d’on venim i on anem, i una segona de més executiva, en què presentem una mena de pla d’acció. En tres àmbits definits –societat, economia i administració– hem identificat quinze objectius i un màxim de vint accions concretes per a cada objectiu.