“Els drets que retrocediran seran els de les dones”
El patriarcat s’aferra als privilegis i “usa” la pandèmia per empènyer la dona fora de l’espai públic: “Treballa a casa, i tindràs més temps.” “Ell cobra més, redueix tu la jornada.” Eva Gajardo (UGT) diu: “No et deixis enganyar”
-
Gajardo, en una conferència. La invisibilitat és un perill per a les dones si el teletreball acaba sent una renúncia més UGT. -
Campanya de la Generalitat: corresponsables! LRP. -
Deixarem passar l'oportunitat de repensar el sistema? UGT. -
Gajardo, en una conferència. La invisibilitat és un perill per a les dones si el teletreball acaba sent una renúncia més UGT. -
Com ho fem? Campanya de la Generalitat sobre corresponsabilitat XXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXX LRP XXXXX XXXXX.
VALORITZAR
“Les dones estem donant la cara durant la pandèmia des dels serveis essencials i també som les més afectades pels ERTO”“Reflexiono sobre el 8 de març i penso que la pandèmia ha destacat l’essencialitat de la vida. I més que mai s’ha vist que aquesta essencialitat està en mans de les dones: la cura, l’atenció, els treballs més precaris, els que, d’altra banda, són els més necessaris.” Eva Gajardo és la secretària d’Igualtat de la UGT de Catalunya. Les feines més necessàries, recordem-ho, són les més feminitzades, i les més precàries: netejadores, treballadores de comerços essencials, empleades de fàbriques d’alimentació... “Un bon dia ens van dir: «Tots a casa, menys els treballadors essencials.» I resulta que els treballadors essencials són, majoritàriament, dones.” Tanquen escoles, activitats extraescolars, centres de dia, per a persones grans, amb discapacitat... “A les escoles, per cert, també hi ha una majoria de dones, que se’n van a treballar des de casa, no a teletreballar, que és una altra cosa.”
Treballar a casa
El matís és important: no és el mateix treballar des de casa que teletreballar. “Si una empresa preveu l’opció del teletreball, te’n vas a casa i el fas. Per on no es preveu, el que fas és treballar des de casa.” Quan es tracta de treballar des de casa, afirma, “la pitjor part se l’emporta la dona”. Per què? “Perquè es fon el nostre rol professional amb el rol social que tenim de l’atenció, de la intendència, de l’organització, de la càrrega mental de saber on està tot, com es fa... Tot està al cap de les dones, en el 98 % dels casos, per no dir en el 100 %, perquè en algun cas no se’n deu ocupar ella.” No hi ha fronteres entre les jornades, i s’acaba fent la feina com i quan es pot. “He vist com les companyes enviaven feina a la una o les dues de la matinada, perquè era el moment en què podien treballar. Ens connectàvem i estaven a la cuina, perquè no tenien cap altre espai... Aquest rol que tenim tan impregnat, se segueix veient en la intimitat de les nostres llars.” Per a Gajardo, tot això manifesta que la societat no està organitzada amb perspectiva de gènere. La societat necessita les dones perquè s’ocupin del més feixuc, però sense recompensa.
“Mare?”, penalitzada
En el cas dels homes, tenir fills és positiu pel que fa a l’ocupació. Se’ls veu com els proveïdors de la llar. En el cas de les dones, entre les que són mares hi ha menys ocupació. Ella, si té fills haurà d’estar pendent d’ells.... “La irracionalitat del sistema fa que compensi contractar un home al davant d’una dona, tot i que ella tingui el mateix talent, o més.”
I enllacem novament amb el teletreball: “Si el teletreball significa que ens quedem a casa, fent la feina quan es pot, amb una jornada laboral i la de la llar, invisibles totes dues... no! Compte, quan les dones diem: «A mi ja em va bé... Guanyo temps.» No! El teletreball ha de tenir –com tot–, perspectiva de gènere: horaris, estar combinat amb treball presencial, no implicar perdre la carrera, poder formar-se... Compte amb la trampa del teletreball.”
“Ens anaven aplaudint per tot arreu, com que érem essencials...! Però en realitat, no se’ns atorga valor. Es dona valor a aquell home que posa un cargol a la fàbrica, que no ha de fer res perquè ja s’ha fet una lluita obrera que li ha reportat un seguit de drets. I què passa amb aquella dona que treballa en una residència d’avis, que s’ha autoconfinat amb ells per no ser transmissora de la malaltia? Està poc valorat socialment perquè són treballs molt nous o perquè al darrere no tenen una trajectòria de lluita obrera reivindicativa.”
Bretxa salariAL
La bretxa salarial és evident i ho emmetzina tot. Les dones estan segregades, quant a ocupació, en quatre grans àmbits, que van des de la restauració fins a la comptabilitat i la tasca administrativa i intel·lectual, passant per la venda i les ocupacions elementals... En aquests sectors hi ha el 81 % de les dones. Són feines amb molt pes específic. “La covid ha deixat clara la bretxa. Les dones estem donant la cara durant la pandèmia des dels serveis essencials i també som les més afectades pels ERTO, perquè estem molt segregades pel que fa a l’ocupació. Els homes estan més diversificats.” Com que els salaris són més baixos, la bretxa encara és més profunda. Com més feminitzats els sectors, més gran la bretxa salarial.”
“A la UGT hem fet un estudi sobre bretxa salarial, i les dades disponibles eren del 2018! Per llei, les dades han d’estar segregades per sexes. Però no les tenim...” Difícil, doncs, engegar polítiques efectives si no es tenen dades. “Per això hi ha tantes dones invisibles, que no estan enlloc. I no hi ha res per a elles. Ja no parlo de les treballadores de la llar, que el seu cas és una salvatjada. Allà on treballaven, els van dir que es confinessin amb ells –de manera que estaven disponibles les vint-i-quatre hores– o que les feien fora. Així de cruel és el sistema.”
La fi dels erto
Un gran punt d’inflexió serà quan s’acabin els ERTO. “Ja veiem les cues de la fam, amb persones que t’expliquen que fa quatre dies tenien feina. I tenint uns lloguers que només pot assumir qui cobri 3.000 euros, i unes factures desorbitades per subministres imprescindibles.” Caldrà veure què es fa amb els fons europeus. “A Europa ens demanen que tinguem perspectiva de gènere.” Semblava que per fi s’havia vist clar què calia fer, però que se n’ha parlat, potser? “No. No hi ha cap pla. I en una situació crítica, els drets que retrocediran seran els de les dones, és evident. Estem en una societat en què estan molt marcats els rols de gènere. Si tenim en compte la bretxa salarial, si ell cobra més, qui reduirà la jornada, ella o ell?” Hi renunciaran? “Hi ha, a més, l’agreujant que tenim la generació de dones més ben formada, que ha estudiat sense biaix de gènere i que quan les inserim en el mercat laboral se les penalitza pel fet de ser dones.” Si fóssim intel·ligents no hi hauria dubte: “Aplicar la perspectiva de gènere és aplicar la riquesa que tenim.” Tenir present l’altra meitat de la població.
