Myanmar, retorn al passat
El país del sud-est asiàtic viu moments convulsos. Creix la repressió i la violència en contra dels manifestants després del cop d’estat dels militars
SITUACIÓ
Els militars temien que un segon mandat de Suu Kyi acabés d’apuntalar un govern més obert que hauria anat eliminant els seus privilegisSituada al sud-est asiàtic, Myanmar –l’antiga Birmània va adoptar el nou nom el 1989 per decisió de la junta militar que aleshores governava amb l’objectiu de deixar enrere el seu passat colonial– és un país hermètic i amb una gran diversitat ètnica i lingüística. La seva història està lligada al passat colonial de l’Imperi Britànic, quan es coneixia com a British Burma.
El país va aconseguir la independència el 1948 i tenia l’esperança de poder establir un règim democràtic, però l’exèrcit exigia la seva quota de poder, i el 1962 es va produir un cop d’estat que suposava l’entrada del país a la “via birmana del socialisme”, de bracet del dictador militar Ne Win. En aquells anys es va nacionalitzar l’economia i es va abolir el sistema federal.
Ara, el cop d’estat perpetrat per les forces militars contra el govern liderat per Aung San Suu Kyi –denuncien frau electoral en les passades eleccions del mes de novembre i esgrimeixen que la unitat del país està en perill– a principis de febrer s’interpreta com un retorn al passat. És l’evidència que el poder latent el continuen tenint les forces de seguretat que estan utilitzant una violència extrema per aturar les protestes que s’estan produint al país. Les dues ciutats més importants, Rangun, la capital econòmica, i Nay Pyi Taw, la capital política, són l’escenari de violents enfrontaments.
Segons l’Associació per a l’Assistència de Presos Polítics (AAPP), a Myanmar la repressió després del cop d’estat militar contra el govern democràtic ha causat més d’un centenar de morts. Tot i això, els manifestants segueixen sortint al carrer per demanar la tornada del país a la transició democràtica. El cap de setmana passat va ser un dels més sagnants des que es van iniciar les protestes. La repressió no s’atura.
Durant els darrers anys, s’havia produït un alliberament gradual de la política de Myanmar que va començar el 2010 i que va conduir a unes eleccions lliures el 2015, amb la instal·lació d’un govern encapçalat per Aung San Suu Kyi l’any següent. I és que aquesta veterana política de 75 anys és una de les protagonistes principals de les darreres dècades de la història del seu país. L’any 1991, la Dama, que és com també se la coneix, va ser guardonada amb Premi Nobel de la Pau. Suu Kyi va passar detinguda la major part de les dues dècades que van entre 1989 i el 2010, a causa dels seus esforços per portar la democràcia al país, fet que la va convertir en un símbol internacional de resistència pacífica.
El novembre del 2015, va liderar la Lliga Nacional de la Democràcia (NLD, per les sigles en anglès), que va aconseguir la victòria en les primeres eleccions lliures de Myanmar en vint-i-cinc anys. Tot i no poder ser oficialment presidenta, perquè els seus fills no han nascut al país, és considerada la líder política. Actualment, Suu Kyi; el president del govern, Win Myint, i diverses personalitats estan arrestats.
la crisi dels rohingyes
Tota la solidaritat i el reconeixement internacional que durant dècades va rebre Suu Kyi ha desaparegut en els darrers temps. La crisi dels rohingyes n’és el principal motiu.
L’ONU xifra en més de 700.00 els rohingyes que van haver de fugir de la violència de Myanmar fa més de dos anys, però el nombre podria ser molt més elevat. Aquesta comunitat, perseguida per ser de religió musulmana en un país de majoria budista, va haver de fugir per la repressió de l’exèrcit de Myanmar, i a hores d’ara estan refugiats a Bangladesh. Tot i viure a Myanmar durant generacions, els rohingyes continuen sent tractats al país com a immigrants il·legals. En la dècada del vuitanta, se’ls va retirar el dret a la ciutadania.
A més, se’ls nega l’accés a la salut i a l’educació. Aquesta situació ha fet que la comunitat internacional alci la veu i les crítiques a la Dama s’han anat intensificant fins al punt que Suu Kyi va haver de comparèixer davant del tribunal de la Haia el desembre del 2019 per respondre sobre els crims que s’han perpetrat durant aquests darrers anys. El seu testimoni no va acabar de convèncer i va ser molt criticat per la comunitat internacional. Al seu país, aquesta situació no li ha passat factura i la mandatària gaudeix de bona part del suport popular. Ara, Suu Kyi s’enfronta a un vell escenari i a una història que es repeteix.
Els deu anys de tímida transició democràtica queden ara en paper mullat. Els militars temien que un segon mandat de Suu Kyi acabés d’apuntalar un govern més obert que hauria anat eliminant els seus privilegis. En aquests moments, la Constitució del país, que va elaborar una junta militar el 2008, els assegura el control de les àrees d’Interior, Defensa i Fronteres, a més d’un 25% dels escons, que se’ls atorguen de manera automàtica. Qualsevol canvi constitucional ha de tenir la seva aprovació. En la legislatura que s’iniciava, Suu Kyi i el seu partit tenien com a objectiu promoure la reforma constitucional. També era clau el procés de reconciliació amb les desenes de guerrilles que lluiten per l’autonomia dins del país.
El cop d’estat ha agafat Occident amb el peu canviat. Dies després de l’actuació dels militars, la Unió Europea condemnava l’acció igual que els Estats Units. Entre els seus veïns asiàtics –alguns també sota governs militars o dictadures–, la resposta ha estat més diàfana. Per la seva banda, la Xina, la gran potència regional, que manté importants interessos econòmics a Myanmar –des d’oleoductes i gasoductes fins a projectes de xarxes de transport–, s’ha limitat a demanar que les parts implicades resolguin les seves diferències i mantinguin l’estabilitat del país. Pequín va mantenir bones relacions amb la junta militar de Myanmar durant els temps de la dictadura, però també ha creat llaços estrets amb Suu Kyi i el seu govern, especialment després que Occident li girés l’esquena arran de la repressió contra els rohingyes.
