La primavera republicana
El 14 d’abril del 1931, fa noranta anys, la caiguda de la monarquia i la proclamació de la República va desfermar una onada d’eufòria als carrers i a les places del país
“La ràdio, sobtadament, després d’uns minuts de confusió, ens dona la bona nova: la República acaba d’ésser proclamada pel poble de Barcelona i en altres ciutats. És el somni llargament acariciat que es realitza. És l’ideal de tota una vida assolit, per fi. Mai no havia sentit aquesta emoció que ara envaeix tot el meu ésser. No cal dir com m’apresso a deixar els llibres i els vells papers. La història ara és ací, ben vivent, i jo mateix puc veure com s’elabora.”
El periodista Carles Rahola va descriure d’aquesta manera aquella jornada del 14 d’abril del 1931, quan es va proclamar la República. Rahola la va viure des de Girona, on els republicans no es van apoderar de l’ajuntament fins ben entrada la tarda, hores després que Lluís Companys des del balcó de l’ajuntament de Barcelona i Francesc Macià des de l’antic Palau de la Diputació, passessin a l’acció per tal de convertir la victòria en les eleccions municipals en un canvi de règim, en “un cop d’audàcia que precipités els esdeveniments d’una manera irrevocable”, tal com ho va descriure l’historiador Ferran Soldevila.
De la plaça a les places
Aquell dia, la plaça de Sant Jaume es va convertir en l’epicentre d’un terratrèmol polític sense aturador, però arreu del país es van produir rèpliques que van fer que el canvi esdevingués irreversible. Malgrat la precarietat dels mitjans de comunicació i la incertesa dels esdeveniments, en pocs minuts la notícia es va estendre a través de les ràdios, els telegrames, els telèfons i els missatgers improvisats, com el mateix Jaume Compte, que va donar la bona nova a Girona, o com el secretari i l’alcalde de l’Ajuntament de Banyoles, que es van desplaçar fins a Girona per rebre instruccions del govern civil i van presenciar en directe la proclamació de la República des del balcó de l’ajuntament. En alguns llocs, com a Santa Coloma de Farners, els republicans van tirar pel dret i van canviar de règim la nit anterior, mentre celebraven la victòria en les eleccions municipals. En d’altres, en canvi, es va esperar a la nit de l’endemà i no es va actuar fins que es va rebre la circular de Francesc Macià, president de la República Catalana, en la qual es demanava a cadascun dels ajuntaments: “Prometeu-me la vostra col·laboració i sostenir-la començant proclamant-la en la vostra ciutat i preparant-vos a defensar-la quan us cridi.”
En pocs minuts, els republicans d’arreu del país, des de les ciutats més grans fins als pobles més petits, es van voler afegir a la festa. Arreu es van repetir les escenes de nerviosisme al voltant dels ateneus o centres republicans, arreu es van produir les processons cíviques fins als ajuntaments per prendre’n possessió, els càntics de La marsellesa i els visques a Macià i la República. Arreu també es van viure escenes de rebuig a la monarquia, tal com s’havia produït el 1868, arran del primer exili dels Borbons. Des dels balcons dels ajuntaments es van llançar busts i retrats de la monarquia i en algunes poblacions, com ara a Badalona, es va arrencar qualsevol rastre de la corona. En altres llocs, però, els dirigents locals es van mostrar més continguts i es van limitar a guardar els retrats a les golfes, tal com va succeir a Puigcerdà. Fos com fos, en poques hores tot allò que recordava el vell règim va desaparèixer de l’espai públic i alguns, com els simpatitzants del Centre Monàrquic de Girona, fins i tots els van retirar a iniciativa pròpia.
La crònica d’aquell 14 d’abril del 1931 i dels tres dies en què es va mantenir la República Catalana ha estat explicada a bastament. Des del mateix Ferran Soldevila, que des de la Revista de Catalunya va escriure una primera “Història de la Proclamació de la República a Catalunya (1931)” poques setmanes després que es produïssin els fets fins al relat que ens en va deixar Josep Fontana en un recull molt més recent, recollit en el capítol “Com i per què va arribar la República?” (2006).
En el dossier que publiquem, però, volem anar molt més enllà del que es va viure a Barcelona i explicar, en un mateix espai, com es va viure aquella jornada a bona part de les comarques del país. D’una banda, a través de les portades de la premsa local –la selecció que trobareu, feta a partir dels portals digitals i de les principals col·leccions de premsa del país, com ara l’Arxiu Històric de Barcelona i el Centre de Lectura de Reus, aplega un munt de capçaleres que ens traslladen la sorpresa i l’acceptació generalitzada del canvi de règim–; de l’altra, a través d’una selecció de fotografies, algunes d’inèdites i que expressen clarament l’eufòria de la gent. Finalment, també hem seleccionat alguns acudits apareguts a la premsa satírica o generalista, ben reveladors de les expectatives generades pel nou règim i del desig de passar comptes amb la monarquia. Amb aquests tres elements us volem explicar com es va viure, fa noranta anys, aquell canvi de règim històric, aquella primavera republicana.