Els reptes de Biden

És un dels problemes més greus que Joe Biden té a hores d’ara. En aquests moments, s’agrupen a la frontera amb Mèxic milers de persones que volen entrar als Estats Units. La qüestió de la immigració va ser un dels temes centrals durant la campanya electoral del 2016 que va portar Donald Trump a la Casa Blanca. El nombre total de migrants que han estat detectats aquestes darreres setmanes a la frontera amb els Estats Units és superior al del mateix període de qualsevol dels tres anys anteriors. Aquest fet ha provocat que els republicans comencin a criticar la gestió del president nord-americà, a qui s’acusa d’haver provocat un efecte crida amb les seves declaracions. Amb una crisi política i humanitària galopant, el president es va veure obligat a declarar: “Puc dir-ho amb claredat: no vingueu aquí”, alhora que demanava als migrants que esperin que el seu govern reformi el sistema migratori i torni a posar en marxa fórmules legals, com ara que els joves puguin demanar asil en origen, una via tancada el 2017 per Donald Trump, a més de programes d’ajuda al desenvolupament als països d’origen.

La societat nord-americana s’ha polaritzat en els darrers quatre anys. El mandat de Donald Trump, caracteritzat per les seves polítiques agressives i les seves sortides de to, ha deixat un clima enrarit que va tenir el seu màxim apogeu durant l’assalt al Capitoli. De fet, tot i ser el president més votat de la història del país (més de 81 milions de paperetes), el 70% dels nord-americans afins al Partit Republicà afirmaven que Joe Biden no havia estat escollit president legítimament, segons una enquesta recent de The Washington Post i ABC News. Una de les principals promeses de Biden abans i després de la seva victòria va ser “tornar la concòrdia” a un país que ha experimentat la major tensió política de les últimes dècades o fins i tot de l’últim segle.

El trumpisme ha calat fort en molts sectors de la societat nord-americana. Molts del seus electors li donen suport pel seu estil directe i per unes opinions escorades a l’extrema dreta que en alguns moments han fet tremolar els fonaments del Partit Republicà. Nascut políticament gràcies a l’èxit dels seus xous de telerealitat, Donald Trump es va convertir en un polític outsider que va anar escalant posicions en el partit republicà fins a convertir-se en candidat. Bevent de la ideologia del Tea Party, –grup radicalitzat del partit republicà, un dels màxims exponents del qual va ser la governadora d’Alaska Sarah Palin– que té la diana posada en les elits de Washington i la burocràcia, Trump es perfila com un obstacle permanent en el mandat de Biden, però també com un problema per al mateix Partit Republicà, ja que algunes faccions consideren que l’expresident ha anat massa enllà a l’hora d’esgrimir els seus arguments i creuen que l’assalt al Capitoli n’és el principal exemple.

Trump té com a objectiu tornar-se a presentar com a candidat presidencial el 2024, però haurà de superar la contestació dins del seu partit, que tampoc ha acceptat de bon grat els dos impeachments (judicis al president) que ha hagut d’encarar Trump durant el seu mandat. .

El gir que ha fet l’administració Biden en l’escenari internacional en pocs mesos ha estat evident. Davant de la política de replegament de l’anterior president, que va fer bandera del famós eslògan America first, Biden ha volgut agafar el lideratge en els primers compassos del seu mandat,com n’és un clar exemple la guerra que mantenen des del 2014 Ucraïna i Rússia. Els Estats Units s’han mostrat totalment alineats amb Kíev i amb l’OTAN davant l’escalada de violència de les darreres setmanes, que ha suposat un repunt en el conflicte del Donbass. Biden vol deixar enrere l’actitud del seu predecessor amb el president rus, Vladímir Putin. “Els dies dels Estats Units doblegant-se a les agressives accions de Rússia –interferint en les nostres eleccions, cometent ciberatacs, enverinant els seus ciutadans– s’han acabat”, va assegurar Biden fa pocs dies.

En una ordre executiva, Biden ha assenyalat en particular els esforços del Kremlin per “minar la celebració d’eleccions lliures i democràtiques”, una acusació d’ingerència per la qual ha sancionat trenta-dues entitats i individus. A més, Washington també ha posat sancions a sis empreses tecnològiques russes a les quals ha acusat de col·laborar amb el sofisticat ciberatac de SolarWinds, que va afectar tant el govern com prop d’un centenar d’empreses privades i del qual, per primera vegada, els Estats Units assenyalen com a responsable l’executiu rus de manera formal i oficial.

Amb la Xina, el president nord-americà assegura que no permetran “abusos econòmics”, però deixa enrere el to més bel·ligerant de Trump amb Pequín. En aquesta estratègia per retornar als Estats Units un paper principal en el taulell geoestratègic, el demòcrata també va anunciar que augmentaran els esforços diplomàtics per posar fi a la guerra del Iemen, que ha provocat més de 230.000 morts i la devastació del país. Biden es va comprometre a deixar de vendre armes a un dels països implicats en aquest conflicte, l’Aràbia Saudita, fidel aliat dels nord-americans i que fins ara havia tingut el suport de Trump. L’Estat espanyol també és un dels països que ha venut grans quantitats d’armes a Riad durant els sis anys que fa que dura la guerra iemenita.

El president s’ha mostrat molt bel·ligerant pel que fa a l’ús de les armes i l’ha arribat a qualificar “d’epidèmia”. Entre el mes de març i principis d’abril hi va haver dos tirotejos –la matança d’Atlanta (Geòrgia), del 16 de març (vuit morts), i la de Boulder (Colorado) del dia 22 del mateix mes (10 morts)– i es van registrar 850 incidents amb armes, en què van morir 250 persones i 500 van resultar ferides. Es dona la circumstància que més de 40.000 persones moren cada any al país per l’ús d’armes de foc. El 2020, es va arribar al rècord d’homicidis. Biden ha posat el focus a prohibir les que es coneixen com a ghost guns (‘armes fantasma’) i que es venen com un kit que permet fabricar una arma de foc casolana en poc menys de mitja hora, de manera que ja ha ordenat al Departament de Justícia que presenti un pla per frenar l’increment d’aquest tipus d’armes. El president dels Estats Units es va mostrar molt contundent amb l’ús de les armes durant la campanya electoral, però tot i això, es preveu complicat que es pugui frenar de manera immediata, ja que hi ha ciutadans que consideren que és una vulneració de la segona esmena de la Constitució americana, redactada el 1791, i que a la pràctica s’interpreta com un dels drets que no es pot vulnerar. A més, els partidaris de les armes tenen importants lobbies al seu favor.

Els Estats Units han estat un dels països més castigats pel coronavirus. Les dades revelen que han mort per culpa de la malaltia més de 400.000 persones. Des de la seva arribada a la Casa Blanca, Joe Biden ha posat en marxa un ambiciós pla de vacunació i ha posat l’horitzó del 4 de juliol per recuperar “l’antiga normalitat”. Biden va assegurar que seria un dia en què es podrien fer barbacoes amb la família. El ritme que s’està imprimint a l’hora de posar les vacunes preveu que el 70% de la població nord-americana hagi rebut almenys una dosi el dia de la Independència. Paral·lelament, també s’han obert uns plans d’ajudes econòmiques que superen els 2 bilions de dòlars. Biden té un índex d’aprovació que es troba en un 51%. Tot i això, el percentatge s’enfila a un 61% quan es pregunta pel pla econòmic i a un 60% quan es fa referència a la seva gestió de la pandèmia, segons una enquesta publicada per la CNN.

La mort de l’afroamericà George Floyd el maig del 2020 en mans de la policia va encendre els ànims i va provocar que les manifestacions i els aldarulls travessessin la geografia nord-americana. La violència policial en contra dels afroamericans s’ha demostrat habitual als Estats Units. Els episodis es repeteixen de manera cíclica. Cada any 1.000 persones moren assassinats per les forces de seguretat. Hi ha dades reveladores: Biden va signar durant la primera setmana de mandat un seguit d’ordres executives que busquen ser l’inici per posar fi al racisme sistèmic. Els decrets presidencials estan enfocats a enfortir les lleis contra la discriminació cap a les minories en temes d’habitatge, combatre la xenofòbia cap als asiàtics i augmentar la sobirania de les tribus natives americanes. També s’han eliminat els contractes del Departament de Justícia amb presons privades, fet que s’interpreta com un pas cap a l’equitat davant la justícia penal. A més, s’ha establert una ordre executiva per fixar que tots els departaments governamentals han de garantir la igualtat racial. La sentència, just aquesta setmana, declara culpable al policia Derek Chuavin de la mort de George Floyd. Una decisió que ha estat molt celebrada.

Segons el Departament de Salut dels Estats Units, 57,2 milions de persones van consumir drogues il·lícites l’any 2019, un augment de prop de 10 milions en comparació amb el 2015. La pandèmia ha amagat un problema que preocupa, i molt, les autoritats nord-americanes. El consum i la demanda ha augmentat a nivells de rècord, fins al punt que Trump va declarar el problema de drogoaddicció com una emergència de salut pública. Que un dels fills de Joe Biden hagi tingut greus problemes amb les drogues, i el fet que el president dels Estats Units ho hagi reconegut públicament, pot indicar quin pot ser el grau d’implicació que el mandatari pot tenir en la lluita contra l’augment del consum, que ha arribat a màxims històrics.

Una de les primeres decisions que va prendre Joe Biden quan va arribar a la presidència va ser tornar a l’Acord de París per lluitar contra el canvi climàtic. D’aquesta manera, els Estats Units es tornen a alinear amb aquest grup de països, i el president estatunidenc marca distància amb el seu predecessor, que fins i tot n’havia negat l’existència. Biden ha anunciat que els Estats Units disminuiran a la meitat els gasos d’efecte hivernacle en els propers anys.