El dossier
TONI GALMÉS
IL·LUSTRADOR
“El que m’ha passat ha estat una anomalia”
És autor dels dibuixos del còmic ‘On és l’Estel·la?’, editat per Comanegra i basat en els episodis més destacats del procés independentista. Ha viscut un malson de dos anys, denunciat per diferents sindicats policials que l’acusaven d’injuriar-los i d’atemptar contra la imatge del cos. Les causes s’han arxivat
RESPOSTA
“Si algú se sent ofès per un dibuix o un escrit, no trobo lògic que la primera reacció sigui interposar una denúncia penal”CONVICCIÓ
“La llibertat d’expressió és un espai en què ens hem de trobar segurs a l’hora d’expressar-nos artísticament”Fem l’entrevista per telèfon, perquè en Toni Galmés és a Mallorca. De soroll de fons se senten els plors de la seva filla, un bebè que li demana tota l’atenció i que, també, l’ha ajudat a redissenyar la seva llista de prioritats i a posar distància amb una situació que qualifica d’“estrambòtica”. En aquest temps ha preferit mantenir-se al marge de cap protagonisme públic i deixar que la situació es resolgués al jutjat. L’experiència, però, no ha estat gens fàcil de portar.
Satisfet amb l’arxivament de la segona causa?
Ara estic molt bé. També s’ha de dir que ha estat tot com molt fluctuant, perquè cada cop que hi havia novetats sobre el tema ho vivia amb un cert neguit, però com que estava convençut que no havia fet res mal fet, em tranquil·litzava pensant que quan em truquessin per anar a judici, doncs hi aniria.
Creu que ha estat un advertiment contra la llibertat d’expressió?
No, sincerament. Puc entendre que hi pot haver hagut gent que s’hagi sentit molesta o ofesa amb els meus dibuixos, però al cap i a la fi la justícia per una vegada ha fet el que li tocava fer, que és vetllar per les llibertats i els drets. L’arxivament de la causa demostra que encara hi ha marge per exercir la llibertat d’expressió.
Que quatre sindicats policials es presentin com a acusació no sona a coincidència, sinó més aviat a estratègia de la por.
No sé les motivacions que els van empènyer a tirar endavant una denúncia no només contra mi, sinó contra l’editorial i fins i tot contra el govern de les illes Balears, suposadament per malversació de diners públics. Crec, això sí, que no és ni de bon tros la manera de demostrar la teva disconformitat. I la jutgessa també ho ha cregut així, que és el que importa [riu].
El procés li ha fet mirar les il·lustracions d’una altra manera?
No, perquè és un encàrrec i jo soc un professional que em dec a fer bé la meva feina. És possible, això sí, que hi hagi una mena d’autocensura a partir d’aquest moment, ja no només per a mi, sinó per a molta altra gent que estigui dibuixant i fent sàtira política. Han estat uns mesos complicats, però com diu l’editor de Comanegra, la sàtira és un bé universal, i queda demostrat que la llibertat d’expressió és un espai en què ens hem de trobar segurs a l’hora d’expressar-nos artísticament.
S’ha fet un tip de dir que no hi havia cap intenció d’ofendre, sinó de reproduir allò que havia passat.
Allò que havia passat, però aplicant la imaginació, certes dosis de surrealisme i la meva interpretació personal d’uns fets reals. El poble que surt no existeix, els espais representen una idea, però són del tot inversemblants... Tothom o la majoria de gent que obre el còmic veu a la primera que estem parlant de ficció.
S’ha sentit desvalgut en algun moment d’aquest periple?
Mai. Afortunadament, sempre he tingut al costat l’escalf de l’editorial i de moltíssima, moltíssima gent que des del primer moment es va posar al meu costat.
Si el llibre no hagués estat basat en el procés independentista creu que hauria tingut tan recorregut policial i judicial?
No ho puc saber, encara que és cert que el procés està al centre del debat des de fa anys. El que sí que estic convençut és que si s’hagués fet una Estel·la dels anys 2018 i 2019 hauria reproduït les manifestacions, per exemple, de la Via Laietana o de la plaça Urquinaona. I haurien sortit llambordes volant i contenidors cremant! I a ningú no li hauria passat pel cap que s’havia d’engarjolar a qui es limitava a reproduir-ho amb més o menys encert.
Es pot fer sàtira de tot?
S’hauria de poder fer sàtira de tot. I ho defenso. Si algú se sent ofès per un dibuix o un escrit, no trobo lògic que la primera reacció sigui interposar una denúncia penal. L’art ha de poder ser lliure per expressar-se, i quan algú se sent atacat, s’han de poder trobar altres vies que no siguin intentar tancar un pobre dibuixant a la garjola.
Parlava del perill d’aplicar a partir d’ara l’autocensura en les il·lustracions satíriques. És el seu cas?
Doncs no ho sé, perquè no m’hi he trobat, encara. Ara em trobo en un moment creatiu intens molt dolç i vinculat a la literatura infantil, tot envoltat de conillets i altres animals molt allunyats de cap connotació política. Potser en un futur m’hauré de respondre aquesta pregunta.
Des de l’editorial han confirmat que hi haurà més Estel·la. Comptaran amb vostè?
L’Estel·la, malgrat tot el rebombori que hi ha hagut, cal recordar que no és només un còmic de sàtira política. El segon volum parlava de les festes i celebracions tradicionals i el darrer és un trencaclosques sobre el confinament! Hi haurà més llibres? Segur que sí, però la meva participació està condicionada al gran volum de feina que ara mateix tinc. A curt termini, no me’n puc fer càrrec, però no descarto que d’aquí a uns anys pugui tornar a recuperar-la, perquè m’encantaria que l’Estel·la es convertís en un personatge universal.
Limitar la seva trajectòria professional a un únic personatge per la repercussió mediàtica que ha tingut li resulta injust?
Com a artista crec que t’has de deixar tallar les venes pel teu públic. A mi no em molesta que el meu nom estigui vinculat a una polèmica determinada, sobretot perquè en l’aspecte personal vaig gaudir moltíssim treballant en aquest projecte, perquè volia que la gent s’ho passés tan o més bé que jo i que pogués treure ferro a uns episodis tan traumàtics com els viscuts a Catalunya l’any 2017. També estic convençut que professionalment el meu nom té més recorregut que el d’un únic personatge o, com a mínim, els encàrrecs que em fan així m’ho demostren [riu].
En el seu cas, la situació s’ha resolt a favor de la llibertat d’expressió. Creu que actualment està més amenaçada que en el passat?
És molt complicat de dir. A la Universitat, on faig història de l’art, explico la dictadura, la censura i casos de dibuixants que van ser afusellats. Vaig néixer en els anys vuitanta, en plena democràcia i em costa afirmar amb rotunditat que la llibertat d’expressió està més amenaçada ara. Vull creure, sincerament, que el que m’ha passat a mi és una anomalia, però no una anomalia puntual, perquè també l’han hagut de patir rapers, titellaires i altres artistes. El cas de la fira d’Arco de Madrid, per exemple, on es va censurar una obra sobre presos polítics també forma part d’aquest escenari del tot anòmal en el segle XXI i per a la mateixa evolució de la història de l’art, que les ha passat molt magres. A Arco van justificar la retirada de la peça per evitar la polèmica i en van generar una deu vegades més gran!
Anomalies que acostumen a concentrar-se en territori català.
Una situació molt trista, perquè mostra una situació enquistada en tant que es tractada des d’una òptica centralista que es nega a acceptar la llibertat d’un territori per decidir el seu futur. Amb denúncies infundades per atemorir, assenyalaments personals i públics i negatives a dialogar no es pot anar enlloc. Cal un canvi de plantejament, perquè negar o, el que és pitjor, ignorar el problema no el soluciona. I la resposta mai no ha de ser imposar-se per la força.
.
DIBUIXANT, PROFESSOR I COMPROMÈS
Toni Galmés (Manacor, 1983) és llicenciat en belles arts (2005) i doctor en història de l’art (2010). Compagina des de fa anys la seva carrera artística amb la de professor a la universitat fent classes de literatura teatral a l’Institut del Teatre i d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria s’ha desenvolupat en diferents camps, com ara la publicitat, el cinema i el món editorial. És un dels il·lustradors referents de les publicacions d’Òmnium Cultural i ha demostrat el seu compromís amb lluites tan representatives com la del feminisme, signant l’obra Lila. Història gràfica d’una lluita, editada per Comanegra, i que repassa les icones del moviment, assenyala els casos més flagrants de masclisme en la història de l’art i ajuda a llegir les imatges que ens envolten amb una perspectiva de gènere. Precisament la relació amb Comanegra i amb el personatge de l’Estel·la va començar el 2018. L’any 2019 va publicar On és l’Estel·la? Festes i Tradicions Catalanes. També aquell any sortiria al carrer l’àlbum per a majors de 18 anys On és l’Estel·la?, que ubicava el personatge en diferents escenaris del procés independentista. El 2020 sortia el darrer, de moment, treball amb l’Estel·la com a protagonista i, en aquesta ocasió, en format puzzle es feia un repàs a un any marcat per la pandèmia del coronavirus que ha afectat la vida quotidiana de tothom.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.