Recta final
ERC i Junts es conjuren per avançar sense més dilació en la reedició del govern de coalició, però l’estratègia per reimpulsar l’independentisme segueix sense trobar la sintonia necessària
EL SUPORT DE LA CUP
Els anticapitalistes no posaran cap trava a un acord entre ERC i Junts sempre que es respecti el seu pacte amb EsquerraEL FUTUR DEL PROCÉS
L’independentisme és conscient queAllò que sobre el paper més els uneix, que és la ferma voluntat de fer de Catalunya un país independent, és curiosament l’element que més allunya ERC i Junts en les negociacions per reeditar el govern de coalició. En la campanya prèvia al 14-F, ja es va poder copsar que les receptes de les dues formacions per avançar amb pas decidit en el camí cap a la independència no compartien els mateixos ingredients, malgrat voler servir a taula un plat final idèntic. Tenint en compte que els plans d’ERC van ser avalats pel 41% del vot independentista, i els de Junts pel 39%, s’albirava des del primer dia que encaixar els dos esquemes no seria senzill.
Dos mesos i mig després de les eleccions, i quan queda menys d’un mes per a la data límit de què disposa Pere Aragonès per ser investit president –el 26 de maig és el darrer dia o s’activaran tots els mecanismes per a la convocatòria de nous comicis–, l’estratègia independentista és el gran escull que separa els dos grans partits que representen aquest espai. ERC inclou en el seu llenguatge l’expressió “nou embat democràtic per l’autodeterminació amb l’Estat espanyol”, però no perd l’esperança en la taula de diàleg. Es dona dos anys de marge abans d’endurir els seus plantejaments i dissenyar un nou torcebraç amb el govern central. La CUP aprova aquests plans, tot i deixar molt clar que no els comparteix de cap de les maneres. Se’ls mira de reüll en tant que, si no hi ha cap canvi inesperat, no formarà part del nou executiu. Ni d’inici, ni probablement durant la resta de la legislatura. Junts, per la seva banda, reclama apedaçar molt bé un pla que haurà de contenir molta lletra petita, sobretot si aquests dos anys de marge confirmessin el fracàs de les negociacions amb el govern de Pedro Sánchez. Ningú parla d’aixecar la DUI de forma immediata, ni d’intensificar el combat amb l’Estat a curt termini, però tots els partits independentistes són conscients que la dificultat rau a pactar què s’ha de fer quan s’esgoti el termini demanat per ERC.
QUI LIDERA EL PROCÉS?
D’altra banda, Esquerra i Junts segueixen perseguint la sintonia pel que fa a com i a qui ha de liderar tot el procés. El partit de Carles Puigdemont segueix dirigint la mirada cap al Consell per la República, convençut que situar el pilotatge del procés a l’estranger el parapeta davant l’estratègia repressiva de l’Estat. La proposta, però, segueix topant amb el recel d’ERC, fins i tot si es repensa el model organitzatiu del Consell. Els republicans advoquen per situar la direcció de l’estratègia independentista a l’edifici de la plaça Sant Jaume, amb Pere Aragonès al capdavant. A més, no se sent representat per aquest organisme i no vol que altres marquin el seu camí, ni a Catalunya ni a Madrid. Aquell propòsit de compartir estratègia al Congrés dels Diputats segueix sent un cabdell difícil d’esfilagarsar.
Malgrat que les diferències encara planen sobre l’ambient de les negociacions, tant ERC com Junts se senten més a prop de l’acord, sobretot després de la cimera de màxim nivell que va tenir lloc a la presó de Lledoners dimarts passat. Per primer cop, si més no de forma oficial, hi van participar dos dels màxims dirigents d’ERC i Junts: Oriol Junqueras i Jordi Sànchez. La resta de negociadors van ser Pere Aragonès i Josep Maria Jové, per part d’Esquerra, i Josep Rius i Elsa Artadi, en nom de Junts. Prop de quatre hores de reunió van servir per començar a filar l’estructura del futur govern –en els dies previs s’anava avançant en els acords programàtics–, en el qual Junts reclama més pes en les conselleries de caire social. Salut pot acabar sent una de les més disputades, departaments com el de Política Digitals i Territori i Sostenibilitat podrien mutar i Interior té números per canviar de nom i de mans. Pere Aragonès té clar que prendran forma les tres noves conselleries anunciades: Universitats i Recerca, Feminismes i Acció Climàtica. Economia serà per a Junts, però no s’ha resolt el xoc frontal per la gestió dels fons europeus.
Així doncs, el trencaclosques del futur govern comença a encaixar peces, però encara trigarà uns dies a quedar definitivament resolt. El govern actual té tretze conselleries: set gestionades per ERC i sis per Junts. No respon als criteris de paritat que es persegueixen per al nou executiu, ja que actualment vuit representants són homes (nou durant l’etapa de Quim Torra) i cinc conselleries estan en mans de dones.
Les prop de quatre hores de reunió també van servir, i no és un detall menor, per pactar el primer comunicat conjunt de les dues formacions i per deixar clara l’aposta de reeditar el govern de coalició, després d’haver flirtejat durant diversos dies, tants els uns com els altres, amb la possibilitat del trencament. Les dues formacions s’han conjurat per avançar i per rebaixar el clima de tensió que es disparava les jornades prèvies i ja tenen gairebé perfilats els mecanismes de fiscalització del pacte, pensats per evitar les topades del passat.
Tot i els avenços, el calendari comença a estrènyer i pot acabar esgotant la paciència d’ERC. Tenen de marge fins al 26 de maig, però ningú voldrà esgotar els terminis per estalviar-se sorpreses de darrera hora. En un principi, la CUP no posarà cap trava a l’acord que assoleixin ERC i Junts, si aquest s’acaba confirmant, sempre que es respecti fins a la darrera coma del document subscrit entre republicans i anticapitalistes. Esquerra ha mantingut des del primer dia que modificar aquell pacte no forma part de les negociacions perquè és inviable. Malgrat que Aragonès té els vots assegurats de la CUP si res no es torça, ningú voldrà esgotar els terminis fins que gairebé s’albiri el temps afegit. El moment actual no es presta a jugar amb foc. Una repetició electoral podria dilapidar el 52% de vots independentistes aconseguits el 14-F, un rècord històric.
Potser per aquest motiu sembla també que s’ha girat full a l’època dels ultimàtums. ERC va fixar un dia, l’1 de maig, per començar a explorar governs alternatius en cas que no cristal·litzés l’acord amb Junts, però el primer de maig ja ha arribat i el pacte entre les dues grans forces independentistes continua sent l’únic acord que ara per ara resulta viable. Dijous, durant la sessió de control del govern, el candidat a presidir la Generalitat, Pere Aragonès, va insistir en la necessitat de posar en marxa el nou executiu “al més aviat possible”. Junts, però, no es dona per al·ludit i té clar que l’entesa es pot fer esperar encara més d’una setmana. El líder del PSC, Salvador Illa, demana el torn i insta Aragonès a fer un pas al costat a favor seu, tot i que sap perfectament que no disposa de prou suports i que, a tot estirar, podria aspirar a una investidura fallida.
TORNAR A SEURE AL PARLAMENT
El 5 de març del 2020 va ser el darrer dia que els diputats catalans van ocupar amb normalitat la seva cadira al Parlament. Després va arribar el confinament per culpa del coronavirus i no ha estat fins ara que l’hemicicle ha tornat a presentar una imatge de normalitat, amb el permís de les mascaretes. Dijous, durant la sessió de control del govern, els diputats sorgits del 14-F van ocupar el lloc que els correspon. Sembla que les sessions del darrer any, amb tretze càrrecs electes al Parlament i la resta de diputats seguint la sessió des de casa ja formen part de la història més recent. Recordem que els dos plens fallits d’investidura de Pere Aragonès es van celebrar a l’auditori. D’altra banda, el Parlament va elegir dijous la diputada de Junts Aurora Madaula com a secretària segona de la mesa, amb els vots del seu partit, ERC i la CUP. Substitueix Jaume Alonso-Cuevillas.