RERE EL TELÓ DE FERRO
Els símbols comunistes dominaven l’any 1980 una Praga grisa i decadent, però lliure del turisme massificat que l’ha envaït des de la caiguda del mur de Berlín. Una exposició fotogràfica ho recorda a Girona
-
Monument d’homenatge als treballadors d’una fàbrica de motors de Velké Mezirící, prop de Praga Miquel Riera. -
Cartell de propaganda en favor de la unitat entre txecs i eslovacs «per una nova victòria en la construcció d’una societat socialista desenvolupada». Fotografia feta a la plaça davant la galeria i sala de concerts Rudolfinum, a tocar el pont Manésuv. Miquel Riera. -
Tramvies al llarg de l’avinguda Masarykovo, prop del Teatre Nacional. Miquel Riera. -
La plaça de Venceslau, és el centre neuràlgic de la Praga Moderna. Més que una plaça sembla una avinguda. Batejada en honor de Sant Venceslau, patró de Bohèmia, ha estat escenari de nombrosos esdeveniments històrics, com l’inici de la Revolució de Vellut que va acabar amb el comunisme l’any 1989, només nou anys després que es fes aquesta fotografia. Llavors, com ara, era un lloc amb molt trànsit i gent amunt i avall. Miquel Riera. -
Cotxes oficials al davant del Ministeri de Finances. . Miquel Riera. -
Cartell de l'exposició Miquel Riera.
Octubre del 1980. Fa dotze anys de la Primavera de Praga i en falten nou per a la Revolució de Vellut. La capital txeca conserva tots els atractius de vella ciutat imperial, però el pas del temps ha embrutit les parets dels seus edificis. Rovellats tramvies vermells fan via al costat dels Lada russos i d’algun Trabis de l’RDA. La ciutat es mou al ritme de l’economia comunista, després del fracàs de l’obertura del 68 i la posterior invasió soviètica. Uns grans magatzems ofereixen roba passada de moda. Restaurants i comerços semblen aturats en el temps. La gent omple els carrers i passeja pel majestuós pont de Carles. Hi ha turistes dels països de l’est i molt pocs occidentals.
Entre aquests, tres joves catalans acabats d’arribar amb un Dyane 6. Fa setmanes que planifiquen el viatge. Porten els passaports amb el visat tramitat per correu a l’ambaixada txeca a Madrid. Això no els estalviarà de passar-se una bona estona a la frontera, on els policies els revisen el cotxe amb parsimònia. “Porteu discos de música moderna? Texans?”, els demanen. Abans d’arribar a Praga, la policia els multa sense cap motiu. Primer els demana el passaport i després els cobra 100 corones, unes 700 pessetes. Només de ser a la ciutat, a la plaça Venceslau, una altra multa. “Einhundert Kronen”, 100 corones. La mateixa quantitat que es quedarà un taxista que els ajuda a trobar hotel i el camarada recepcionista.
Volten per Praga seduïts per la seva monumentalitat i pel seus històrics cafès. Proven la cervesa negra a U Fleku, una antiga cerveseria artesana, encara verge de la massificació turística. Del paisatge urbà els sorprenen les moltes bastides i els símbols i rètols comunistes. Estrelles roges i grans rètols, molts dels quals fan referència als trenta-cinc anys que fa que l’exèrcit soviètic va alliberar el país del nazisme. “Glòria a l’exèrcit soviètic”, diu un. “En la unitat amb l’URSS per la pau”, diu un altre.
El testimoni fotogràfic d’aquell viatge es pot veure aquest maig en una exposició al Casal Independentista El Forn de Girona.
