El perill de ser periodista

“Ells un dia marxaran i jo seguiré sent periodista.” Qui subscriu la frase és Gabriela Rasgado, una informadora mexicana que, juntament amb la seva companya de professió Natividad Ambrocio, passarà una temporada a Barcelona en el programa municipal d’acollida de l’Ajuntament de la capital catalana Barcelona protegeix periodistes de Mèxic, que es va posar en marxa el 2017. Des de l’inici del programa, han vingut dotze periodistes de les regions de Mèxic on hi ha més violència en contra d’aquest col·lectiu. I és que la situació per a la professió periodística en aquell país és molt greu. Només l’any 2019, deu periodistes van ser assassinats. En els últims temps, la xifra no ha parat de créixer, i la violència que s’ha emprat en els darrers anys en alguns dels assassinats fa feredat.

Rasgado i Ambrocio són periodistes de raça. Han aixecat –com es diu en llenguatge periodístic– escàndols polítics en els estats on fins ara exercien la seva feina, Veracruz i Guerrero, respectivament. Davant les amenaces contínues de què han estat víctimes, interpreten la seva estada a Barcelona com un respir i com una oportunitat per agafar forces per quan tornin al seu país. D’abandonar la seva feina, no en volen ni sentir a parlar. “He tingut discussions amb la meva família perquè em demanaven que ho deixés. No podria! És la meva feina i la faig amb molta passió. És clar que en podria fer una altra, però no sentiria el mateix”, diu Rasgado.

Per la seva banda, Ambrocio ha estat una de les professionals que més ha seguit el cas de la desaparició de quaranta-tres joves estudiants al municipi d’Iguala, a l’estat de Guerrero, un dels que concentra un dels índexs més alts de violència del país. De fet, va ser una de les reporteres que va cobrir els tràgics esdeveniments. Segons la versió oficial, la nit del 26 de setembre del 2014, quaranta-tres joves van ser detinguts per policies municipals i lliurats a integrants del càrtel Guerreros Unidos, que els van assassinar i en van incinerar les restes en un abocador d’escombraries. Tot i això, un grup d’experts nomenat per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va investigar el cas i va sostenir la impossibilitat que els quaranta-tres cossos fossin cremats a l’abocador, a banda de revelar que part de la versió oficial es basava en testimonis de detinguts torturats. Ambrocio es mostra molt crítica amb la gestió del cas dels joves d’Iguala. “Hi ha molts pares que han perdut la salut i que estan morint en l’afany de saber què va passar amb els seus fills”, assegura. A partir d’aquests fets, Ambrocio va voler fer-ne un seguiment periodístic i acompanyar les famílies en la recerca de la veritat. La periodista va ser assetjada i intimidada per membres de la seguretat pública estatal i federal durant la seva cobertura.

Ambrocio ha treballat com a corresponsal per cinc mitjans –nacionals i internacionals– per donar cobertura al moviment Ayotzinapa i al col·lectiu de Los Otros Desaparecidos d’Iguala, que fan recerca de persones en fosses clandestines i que han aconseguit exhumar 186 cossos d’enterraments clandestins.

Des de l’abril del 2018, ha rebut amenaces i ha patit bloqueig informatiu, espionatge i atemptats contra el seu patrimoni per assenyalar actes de corrupció, relacions de col·lusió amb càrtels de narcotraficants i mala gestió de recursos públics per part de diversos alcaldes. El juliol del 2020, va ser atacat el mitjà on col·labora, i un mes després van assassinar el periodista Pablo Morrugares. Per aquests fets, dotze periodistes, inclosa Ambrocio, van ser traslladats gràcies al Mecanisme Federal de Protecció a Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes i es va constituir una taula de treball amb el govern estatal i local per donar condicions de protecció als periodistes de la regió.

En aquest estat de tensió que viuen els periodistes l’autocensura és un mecanismes de defensa. Ho expliquen Rasgado i Ambrocio. “A Veracruz hi ha molts feminicidis i desaparicions forçades. Moltes persones que estaven dedicades a fer certa informació sobre política, seguretat i temes socials han deixat d’informar perquè, o bé els amenacen els uns o bé els amenacen els altres”, explica Rasgado. Aquesta periodista irradia força i passió. És conscient de la xacra que té el seu país amb el crim organitzat. “Els xocs són, precisament, entre el crim organitzat, que consideren que els periodistes som portaveus dels uns i dels altres. I el periodista és qui n’acaba pagant les conseqüències. De vegades, hi ha actors polítics i socials que fan ús d’aquesta violència, justament per desviar l’atenció, perquè es digui que el periodista estava involucrat en alguna situació fosca i llavors poder dir que per això li va passar…. perquè es va desviar de la seva feina com a periodista i que s’ho mereixia. Té a veure amb el crim organitzat i amb els grups polítics”, assenyala. Rasgado explica que l’any passat es va assassinar una periodista, María Elena Ferral. “A ella, la van disparar en plena llum del dia, i la línia d’investigació anava dirigida a un polític del PRI (Partit Revolucionari Institucional), que ja l’havia amenaçada en diverses ocasions”, assegura la periodista.

En la trobada que mantenim a la seu del Col·legi de Periodistes de Barcelona – que donen tot el suport a les informadores, tenen les instal·lacions a la seva disposició i poden fer cursos de formació – també recorden l’assassinat de Regina Martínez. Aquesta respectada informadora de Veracruz va ser assassinada el 2012. En relació amb aquest cas, només s’ha detingut una persona, i s’explica que els fets es van produir quan ella mateixa va obrir la porta al seu assassí. No es creuen aquesta versió que s’ha donat dels fets ni que fos una casualitat que s’ataqués a Martínez. “Parlem de periodistes que van ser assassinats fa sis, set o vuit anys, i no s’ha avançat gens en les investigacions”, assegura Rasgado. Les dues informadores lamenten que amb l’arribada al poder d’Andrés Manuel López Obrador no hi hagi hagut cap canvi. Molts periodistes havien dipositat esperances en el nou president mexicà, però segons Rasgado i Ambrocio la situació no ha canviat. Rasgado explica que va denunciar en persona davant del president mexicà les amenaces que està rebent per fer la seva feina. “Em va dir que aquest tipus de coses ja no passaven a l’estat de Veracruz”, explica. “El govern de López Obrador ha satanitzat la tasca dels periodistes, en aquest afany que té de definir qui són els neobiberals que estan amb el règim anterior i qui està amb ell. A més de tenir cura de la teva vida i de protegir-te com a periodista del crim organitzat, també t’has de protegir dels polítics, que precisament estan exercint un poder perquè no puguis desenvolupar la teva professió com a periodista”, assegura Ambrocio. “El que també és molt lamentable és que els membres del seu partit repeteixen el mateix, van en contra de la premsa. A l’estat de Veracruz és habitual sentir el mateix governador o el secretari de govern dir: “Si vostès estan en un grup [de comunicació], aleshores estan en contra de l’avenç del govern de l’estat.” “Hi ha llistes de periodistes a qui es considera desestabilitzadors de l’estat”, afirma Rasgado.

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

.