Foc nou
Cares noves en l’estrenat govern. Tractant-se de consellers, és encertat parlar de perfil tècnic i no de perfil polític? La renovació total és encertada o algú s’ha passat de frenada?
-
Primera foto de família, feta dimecres al migdia, poc després de la primera reunió del nou govern de la Generalitat ACN. -
Imatges de la visita d’Aragonès al Servei de Salut Mental Infants i Joves del Parc Taulí. -
Gemma Geis. -
Jaume Giró. -
Imatges de les primeres hores del nou govern, amb el relleu de carteres. -
Imatges de les primeres hores del nou govern, amb el relleu de carteres.
CARLES RAMIÓ
“Els polítics han de fer de polítics, no de tècnics, i acompanyar-se de bons professionals”ANTONI BIARNÉS
“La renovació del govern pot ajudar a superar el clima enrarit de la legislatura anterior”SÍLVIA CLAVERIA
“La millor tria potser és una persona amb certa carrera política i coneixements del sector”Només quatre de les quinze persones que conformen la primera línia política del nou govern repeteixen dins l’executiu i només una d’aquestes quatre persones, Teresa Jordà, hereta unes competències molt similars a les de l’etapa anterior. Molta cara nova en un govern que aspira a enviar a la paperera de la història més recent les disputes i la mala maror que, fins fa quatre dies, van marcar la relació entre els dos socis. Del nou executiu, durant les primeres hores, s’ha destacat la paritat, la renovació i el perfil tècnic de l’equip que pren el relleu als que ara ja han cessat en les seves funcions.
Tres veus qualificades analitzen diversos aspectes del nou govern, sense entrar, de moment, en una gestió que mereix els cent dies de gràcia. El catedràtic de ciències polítiques i de l’administració de la UPF Carles Ramió opina que s’està posant l’accent sobre l’aposta de fer un “govern tècnic”, però qualsevol govern, matisa, “ha de ser polític”. “Els consellers i conselleres han d’exercir de polítics. Ara sembla que qualsevol govern tècnic hagi de funcionar millor i això ho vam viure amb Mariano Rajoy a l’Estat espanyol i no va donar bons resultats”, sosté. Ara bé, una cosa és apuntar cap a la persona que lidera cada departament i una molt diferent fer-ho cap als professionals de qui s’envolta. “Els polítics, ara sí, s’han d’acompanyar de bons tècnics, també en els càrrecs directius. Però que no oblidin que la ciutadania vota polítics, no tècnics.” En el govern actual, Ramió detecta només dues persones de perfil tècnic: Josep Maria Argimon i Tània Verge. Ni tan sols els consellers independents que no militen en cap formació, com pot ser Jaume Giró, encaixen en la descripció de perfil tècnic, segons aquest expert en gestió pública. “Giró és un perfil tècnic? Molta gent diu que sí, però jo no ho tinc tan clar. No és el mateix dirigir la Fundació La Caixa que la Conselleria d’Economia i Hisenda.” En tot cas, assenyala, “seria més correcte referir-nos a un govern híbrid”.
El gerent del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs i gran especialista en gestió pública Antoni Biarnés se suma al debat i assenyala que els consellers “hi són per fer política però sempre és positiu que tinguin coneixements sobre els àmbits que se’ls han assignat”. L’escenari ideal, subratlla, “seria que els polítics es dediquessin a fer de polítics i que els càrrecs que els envolten tinguessin els coneixements en la matèria”. Preguntada per aquesta qüestió, la doctora en ciències polítiques Sílvia Claveria alimenta el debat sobre què és més convenient, un govern amb un traç més tècnic o més polític: “És difícil respondre a aquesta pregunta perquè no hi ha una única resposta. Destaquem els perfils tècnics d’alguns dels nous consellers i conselleres quan la majoria tenen una àmplia trajectòria dins del partit. No sé què funciona millor. Algú pot saber molt sobre la matèria que dirigirà però, per exemple, no tenir dots de gestió ni de direcció. Per contra, podem tenir un polític que no sigui un expert en el camp que gestiona però que, en canvi, sàpiga liderar i envoltar-se de bons professionals del sector.” Claveria posa un exemple concret. “Estem veient un ministre d’Universitats que prové d’aquest àmbit, però com a gestor ho està fent fatal. No sap gestionar equips, no sap prioritzar...”
La politòloga assenyala que el 15-M, que tot just ha commemorat el desè aniversari, va significar un abans i un després en la concepció dels equips polítics atès que “va qüestionar el funcionament dels partits i l’aposta per gent sense coneixements de la matèria i va intentar canviar les dinàmiques de selecció”. Sílvia Claveria és de l’opinió que la composició més adequada és aquella que “busca l’equilibri entre els diferents perfils” i que l’opció que dona més rèdit, habitualment, “és la d’aquella persona que acredita certa carrera política però acumula alguna experiència en l’àmbit que gestionarà”.
GOVERN RENOVAT
Una de les grans sorpreses que va saltar a mesura que s’anaven descobrint els noms dels nous membres del govern va ser la remodelació inèdita que s’ha fet de l’equip dirigent del país. Només tres persones d’ERC acaben de ser consellers, comptant el president Pere Aragonès. En el cas de Junts, hi ha un únic supervivent. Era d’esperar aquesta renovació? Respon Carles Ramió: “Venim d’un període convuls i la renovació profunda del govern pot contribuir a generar il·lusions noves i a superar les desconfiances. Les persones noves poden ajudar a crear noves complicitats entre els socis de govern.” És massa aviat, però, per parlar de renovació profunda: “Hem de veure encara el sottogoverno, els noms de les persones que ocupen les sales de màquines del partit. Només això ens permetrà veure si hi ha canvis o no més enllà de la primera línia.” Dels nous consellers, Carles Ramió no només espera que es blindin amb un bon equip professional, sinó també que siguin persones “políticament fortes”. Recorre a un exemple per fer-ho més entenedor: “Aquests dies he sentit debats sobre si Roger Torrent és la persona apropiada per liderar Empresa i Treball. Dir que no prové d’aquest món és una crítica supèrflua, perquè és una persona amb un gran pes polític. Ens hem de fixar més en quines persones ocupen els càrrecs rellevants en aquest departament.”
Antoni Biarnés, per la seva banda, troba que la renovació profunda de l’executiu “pot ajudar a superar el clima enrarit de la legislatura passada i ajudar que la convivència sigui més fàcil atès que es posa el comptador a zero”, però, per contra, “amaga una part negativa com és que en les grans renovacions es van perdent llençols i capital d’experiència i coneixement”. L’equilibri entre continuïtat i renovació, diu Biarnés, “és realment difícil de trobar”.
Per la seva banda, Sílvia Claveria se segueix mostrant partidària de les fórmules que persegueixen l’equilibri. “Al final de cada legislatura, s’han de rendir comptes i analitzar què s’ha fet bé i què s’ha fet malament i afinar amb els polítics que segueixen i els que no ho faran. Renovar permet sortir de l’endogàmia política, però si cada legislatura canvies tot l’equip es perd bagatge i es tira per la borda coneixement.” Dit això, la politòloga ressalta que molts consellers “tenen background polític tot i no estar a la primera línia”.
GOVERN PARITARI
Ja en campanya va ser un dels compromisos que més va calar: el futur govern seria, tant sí com no, paritari. Catorze conselleries. Set homes i set dones. L’equació és senzilla. Ara bé, el repartiment del poder també inclou la paritat? “S’ha creat la Conselleria de Feminismes i Igualtat, però el nom no sempre fa la cosa”, indica Carles Ramió. “Si s’analitza qui pilota les conselleries amb més pressupost –continua– es pot arribar fàcilment a la conclusió que els homes “segueixen manant més que les dones i que es manté el biaix de gènere.” Això no obstant, trenca una llança a favor de les persones que tenen a les seves mans el disseny de l’executiu i la tria dels elegits: “Donar forma a un govern és molt complicat, i encara més si és de coalició. Dins de cada partit hi ha diferents sensibilitats, i en la distribució també s’han de tenir en compte elements com l’equilibri territorial, el gènere...” Opina que el gran repte que afrontaran els consellers és buscar solucions a una crisi tan esfereïdora, en un moment en què els problemes “s’acumularan i la tensió social serà enorme”. “Crec sincerament que la por a la repressió de l’Estat espanyol no ha estat un fre, almenys, de moment, ja que tinc la impressió que aquesta legislatura no es correran grans riscos en aquest sentit”, indica.
Per al gerent del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs, la paritat del govern “és important i ens permet situar-nos en una situació de normalitat, fins i tot si té un punt de simbolisme”. Els homes lideren les conselleries amb més pressupost, és cert, “però això no implica que puguin fer més política ni tenir més marge de maniobra perquè sovint els diners estan compromesos gairebé abans de començar”. Biarnés és del parer que la situació s’acabarà “quan el país tingui la primera dona presidenta” recorda que el Parlament “ja en té una al capdavant”. Sílvia Claveria creu que arribar a la paritat “era necessari perquè no es pot traslladar a la societat el missatge que els millors són majoritàriament homes”, però afeigeix: “Encara queda feina per fer, perquè les dones no hem arribat a dalt de tot i en els propers dies s’anirà veient si la paritat es manté en l’elecció de tots els càrrecs directius” del govern. Recorda el primer govern de Zapatero: “Es va anunciar a bombo i plateret que la meitat de les ministres eren dones, però després el 88% de les secretaries generals estaven ocupades per homes”.
Més enllà dels noms que donen forma al recent estrenat govern, Carles Ramió creu que l’administració ha de cercar mecanismes per millorar-ne l’agilitat, per sortir de l’encarcarament. La situació actual la defineix com a “trauma”. També defensa la conveniència de dotar la Generalitat d’una estructura directiva “més professionalitzada” i assenyala les direccions generals com la part de l’engranatge que hauria d’estar ocupada per càrrecs fixos i no eventuals. “Quan hi ha un canvi de govern, si renoves massa personal, es perd coneixement, no hi ha continuïtat i hi ha casos en què la gestió deriva cap al desastre”.
Pel que fa al perfil dels nous consellers, Antoni Biarnés s’entreté a analitzar-los: “Es mouen de mitjana en la franja d’edat dels 40 als 50 anys, hi ha una infrarepresentació dels joves i els sèniors i, per tant, la foto no és representativa de la demografia del país. A diferència d’altres legislatures, no hi ha un gran predomini dels polítics que provenen del món del dret i hi ha quatre politòlegs, un fet que representa una novetat. Més de les dues terceres parts provenen del sector públic, alguns amb trajectòries de llarga durada, malgrat que no hagin estat a la primera línia. Aquest fet provoca un dèficit pel que fa a la saba nova i la representació de la societat civil. Hi ha una gran diversitat territorial, un element que trasllada al govern la forta presència a tot el territori que tenen els dos partits. I com a element molt positiu m’agradaria destacar que hi ha quatre consellers que anteriorment han estat alcaldes. L’alcaldia és una bona escola de la política real, de la que et permet tocar de peus a terra i conèixer les realitats que existeixen.”
PLUJA DE NOUS CÀRRECS
Un cop el president de la Generalitat i l’equip de consellers han ocupat el seu lloc, el pas següent és el nomenament dels més de cinc-cents càrrecs de confiança que acompanyaran l’equip polític. En els darrers dies, han cessat els seus antecessors i ja es va descobrint quants renoven la confiança i quants han de buscar feina o tornar al lloc d’origen. El canvi de conselleries que ha incorporat el pacte entre ERC i Junts pot fer que la llista de directius s’ompli de noms nous. Tots els nomenaments queden registrats al DOGC i ja s’han fet públiques les primeres eleccions. Sergi Sabrià, exportaveu d’ERC, dirigirà l’oficina del President. Ricard Font serà l’home de confiança de Puigneró i Núria Cuenca la número dos de Presidència. Altres secretaris generals seran Meritxell Masó (Salut), Lluís Baulenas (Acció Exterior) i Oriol Amorós (Interior).
