“La pandèmia no ha dut cap baby boom”

La pandèmia no ha dut cap baby boom i crec que va ser més mediàtic que no pas una pre­visió real. Nosal­tres fa dècades que dis­po­sem de les enques­tes de fecun­di­tat, i ja es veia que el pano­rama no can­vi­a­ria gaire. Cre­iem que a Cata­lu­nya no es tenen fills no perquè no es vul­guin tenir, sinó perquè hi ha deter­mi­nants econòmics i soci­als que ho com­pli­quen tot molt més. Si a la pre­ca­ri­e­tat labo­ral, la falta d’habi­tatge esta­ble i una eman­ci­pació molt tar­dana hi afe­gim un com­po­nent d’incer­tesa com ha estat la pandèmia, era fàcil deduir que no només no hi hau­ria baby boom, sinó que es redui­rien les dades de nai­xe­ments.

Encara no podem fer un retrat específic de la situ­ació, perquè falta com­ple­tar el cicle. Caldrà espe­rar al mes de setem­bre, amb els nai­xe­ments d’infants con­ce­buts a par­tir de mit­jans del 2020, per veure si les dades seguei­xen la mateixa tendència o empit­jo­ren.

Par­tim de la base que la pandèmia ha fre­nat els nai­xe­ments. De fet, ja durant el 2020, amb infants con­ce­buts el 2019 i sense el virus pre­sent, es va cons­ta­tar una escas­se­tat de parts.

És molt sim­ple, perquè hi havia una menor població en edat de major fecun­dació, al vol­tant dels 30 anys. És a dir, nas­cuts entre el 1987 i el 1996. En aquest grup tenim poques mares i amb pocs fills, i aquesta situ­ació no és gens favo­ra­ble per créixer.

Doncs un pai­satge sem­blant al de les últi­mes dècades. Cata­lu­nya acu­mula qua­ranta anys amb un índex de fecun­di­tat infe­rior a 1,5 fills per dona, quan per garan­tir l’esta­bi­li­tat pobla­ci­o­nal hau­ria de ser, com a mínim, de 2 fills. No podem obli­dar que tenim un dels calen­da­ris de fecun­di­tat més tar­dans de tot el món! La dinàmica en nega­tiu no variarà gaire i no hem d’obli­dar que un cop con­tro­lada la pandèmia i un cop des­a­pa­re­gui la incer­tesa de la salut, està pre­vist que ens col­pegi la crisi econòmica que, evi­dent­ment, tam­poc és un fac­tor que ajudi a ani­mar-se a tenir fills.

Doncs sí, però nosal­tres, els demògrafs, posem l’accent en el fet que el que és real­ment dece­be­dor és que no es puguin mate­ri­a­lit­zar els pro­jec­tes repro­duc­tius de les famílies per cau­ses exter­nes a la seva decisió. Les enques­tes ens diuen que la població vol­dria tenir més fills, però que no pot perquè no dis­posa dels mit­jans sufi­ci­ents.

Dema­na­ria faci­li­tar les coses a aquests adults més joves que volen tenir fills i no con­di­ci­o­nar-los a una decisió per­so­nal, sinó a una falta de feina esta­ble, al fet de no tenir un habi­tatge o a no poder eman­ci­par-se de casa dels pares perquè no tenen recur­sos sufi­ci­ents. Aquests esce­na­ris són els que veiem en països del nord d’Europa, on les polítiques econòmiques i soci­als amb sous més alts, amb la con­ci­li­ació labo­ral en fun­ci­o­na­ment, o amb incen­tius a la mater­ni­tat, entre d’altres mesu­res, estan més ori­en­ta­des a faci­li­tar els nai­xe­ments, i les dades més altes així ho demos­tren.

En bona part aquest és el pro­blema. Fa massa anys que arros­se­guem una fecun­di­tat baixa per ele­ments externs, i fins i tot algun d’aquests ele­ments, com ara la difi­cul­tat d’acce­dir a un habi­tatge, encara ha empit­jo­rat més. No s’ha tre­ba­llat a consciència per rever­tir la situ­ació, i el futur no ens mos­tra una població menys enve­llida que la que tenim ara. També és cert que si ara el govern es posés mans a la feina i comencés a resol­dre aquests pro­ble­mes estruc­tu­rals que dèiem, tri­garíem uns quants anys a recu­pe­rar els nivells de fecun­di­tat, perquè tenim una piràmide d’edat molt enve­llida i un crei­xe­ment natu­ral nega­tiu, des de fa uns deu anys, que fa gai­rebé impos­si­ble que el pano­rama canviï a curt ter­mini.

Han estat excep­ci­o­nals per ines­pe­ra­des. En les dar­re­res dècades no havíem tin­gut un crei­xe­ment natu­ral nega­tiu tan accen­tuat. Des de la Guerra Civil no havíem tin­gut crei­xe­ments vege­ta­tius d’aquesta inten­si­tat nega­tiva, però això no vol dir que hagi tin­gut la capa­ci­tat de can­viar de manera impor­tant la piràmide de població. El 2020 van aug­men­tar un 25% les defun­ci­ons, però en l’aspecte estruc­tu­ral no ha estat sig­ni­fi­ca­tiu.

En les dar­re­res set­ma­nes els mit­jans han des­ta­cat la sor­tida de per­so­nes de les grans ciu­tats cap a muni­ci­pis més petits, però això en cap cas farà que la con­fi­gu­ració actual canviï. En el cas de Bar­ce­lona, per exem­ple, es donava una dada ini­cial de 15.000 per­so­nes que havien mar­xat. Tot i això, l’aspecte més impor­tant que cal tenir en compte no és que la gent marxi, sinó que no ha arri­bat nova gent que com­pensi aquesta sor­tida. L’any pas­sat es va tren­car la tendència en posi­tiu de les arri­ba­des amb el tan­ca­ment de fron­te­res i la pandèmia en gene­ral. En tot cas, però, Bar­ce­lona no es bui­darà!

Aquí va bé ampliar l’objec­tiu i fixar-nos en aquells països que han cone­gut aquests pro­ces­sos abans que nosal­tres. Seria el cas d’Ale­ma­nya, per exem­ple, que fa un parell de dècades que té un crei­xe­ment natu­ral en alguns anys nega­tiu. O del Japó, un altre cas. Pen­sem en aquests països com a soci­e­tats en declivi demogràfic? Rotun­da­ment, no. La solució, com defen­sem sem­pre des del gremi, depèn del tipus d’estat i, sobre­tot, d’una eco­no­mia forta que per­meti sous prou dig­nes als joves i als no tan joves perquè puguin con­tri­buir a les pen­si­ons de la gent gran. Una gent gran que ha de tenir un paper actiu i no que­dar-ne al marge. El pro­blema és demogràfic, però la res­posta ha de venir des de l’estruc­tura econòmica.

És un altre fet excep­ci­o­nal, tot i que encara han de sor­tir les dades defi­ni­ti­ves del 2020. I par­lem d’un any en el qual s’ha llui­tat con­tra la pandèmia, perquè si no hagués estat així i els con­ta­gis hagues­sin estat molts més, segur que s’hau­rien per­dut més mesos d’espe­rança de vida. Tot indica que aquest 2021 els valors segui­ran alts, però res no fa pen­sar que tor­na­rem a recu­pe­rar aviat els nivells d’espe­rança de vida que teníem el 2019. Amb el temps, la vacu­nació mas­siva a la població i el con­trol del virus ho hau­rien de fer pos­si­ble.