Molins de vent a la Costa Brava

El projecte de parc eòlic flotant Tramuntana, que s’ha presentat al Ministeri per a la Transició Ecològica, ha aconseguit aplegar, en una plataforma que hi està en contra, agents tan dispars com el sector turístic, els pagesos i les entitats ecologistes. És una iniciativa de gran envergadura que si es du a terme implicarà instal·lar 84 molins de vent al sud del golf de Roses i a la badia de Pals, a una distància d’uns 24 quilòmetres de la costa (tot i que hi hauria espais més pròxims).

Les localitats costaneres més properes serien l’Escala, l’Estartit i Pals, segons es recull en el document inicial del projecte que s’ha presentat a Madrid. La iniciativa la impulsen BlueFload Energy i Sener. La primera és una companyia especialitzada en parcs eòlics flotants que té presència internacional i que disposa de capital nord-americà. Ja ha desenvolupat i construït el parc eòlic marí Windfloat Atlantic, a Portugal. Sener, per la seva part, és una empresa d’enginyeria d’origen basc que té més de 2.300 treballadors arreu del món i que desenvolupa projectes d’energia i d’infraestructures naval i aeroespacial.

Els promotors asseguren que volen desenvolupar un parc completament integrat al territori i respectuós amb l’activitat pesquera i nàutica, i per això estan fent una campanya de contactes amb els principals agents locals. El fet que sigui un parc de tecnologia flotant, insisteixen, evitarà afectació en l’ecosistema marí, ja que no s’utilitzen estructures fixes cimentades al fons. A més, els flotadors podrien ajudar a regenerar ecosistemes. També remarquen que quan estigui completament operatiu permetrà garantir el 90% del subministrament elèctric que necessiten les comarques gironines. Encara no es parla d’inversions concretes, però es calcula que donarà feina a unes 6.000 persones en la fase de construcció, tot i que només entre el 30 i el 40% seran a Catalunya, i uns 200 llocs fixos directes al territori quan ja estigui operatiu.

Ara bé, les dimensions de la iniciativa han provocat molt malestar i ja s’ha creat la plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí, que aplega empresaris turístics de la zona, entitats com IAEDEN-Salvem l’Empordà o el parc natural del Cap de Creus. Aquesta amalgama d’interessos està d’acord que el parc tindrà un impacte molt gran a la zona i insisteixen que per molt que l’energia que es produeixi sigui verda això no vol dir que el projecte sigui en cap cas sostenible, sinó que tindrà grans afectacions a curt i a llarg termini en la pesca, el paisatge, el medi ambient i el turisme. Raúl Domínguez és secretari tècnic d’IAEDEN-Salvem l’Empordà, una entitat que no només veu amb preocupació el parc marí, sinó també la resta d’infraestructures que es plantegen. “Per què ens hem de menjar al territori 40, 50 o 60 molins de vent de 200 metres d’alçada i que tindran un gran impacte, quan a les grans ciutats no s’estan posant plaques? Les entitats de defensa de la natura ja fa molt de temps que demanem un consum de proximitat, una bona planificació que prioritzi petites instal·lacions en zones ja antropitzades, en entorns urbans, polígons industrials i sòls que ja estan degradats, i que permetin apropar la producció al consum”, afirma.

En el cas del parc eòlic, Domínguez no veu gens clar que un únic subministrador controli una part tan important de l’abastiment elèctric. “És posar tots els ous en un únic cistell. Considerem que si el parc s’arriba a fer, hi ha d’haver participació pública. Creiem que el 50% seria el més raonable”, manté. A part, hi ha tota la qüestió ambiental i paisatgística. “Aquestes són unes comarques on el paisatge té un gran valor, la gent se l’estima molt i el sector turístic és molt important. Potser hi ha persones que veuen un molí i li donen un significat molt positiu en el sentit de progrés, però, en canvi, n’hi haurà d’altres que ho veuran com una aberració”, afirma Domínguez.

El tema més delicat, però, és l’impacte ambiental. A mesura que el projecte es va tramitant –els promotors creuen que podria estar enllestit el 2026–, més crítiques es van generant. La més recent, la d’un grup d’investigadors científics del CSIC, de la Universitat de Girona i de la Universitat de Barcelona, que demanen que abans de posar en marxa qualsevol parc eòlic marí es faci un diagnòstic previ i independent del que presenten les empreses sobre els impactes en l’aspecte ambiental, econòmic i social. “Els riscos d’implementar aquests parcs eòlics en un mar com la Mediterrani, ecològicament fràgil, divers i subjecte a múltiples pressions humanes, no han estat encara ben avaluats”, afirmen en un manifest conjunt presentat recentment, en què també alerten que els fenòmens meteorològics extrems poden malmetre les instal·lacions i comportar perills per al medi natural a llarg termini més enllà dels riscos a curt termini.