Buscant model per a la transició
Entitats i agents del territori defensen fomentar primer l’autoconsum i les instal·lacions en zones on ja hi ha activitat industrial. Però des de les empreses i l’ICAEN s’adverteix que amb això no n’hi ha prou
La transició cap a un model energètic renovable s’ha de fer tant sí com no, i ara la discussió és de quina manera. La llei és estricta i planteja que el 2030 la meitat de l’electricitat ha de ser renovable. També diu que prioritàriament s’ha d’instal·lar afavorint el consum de proximitat i prioritzant espais ja alterats per l’activitat humana, abans d’anar a ocupar nous espais agraris i forestals. “És un text nítid”, assegura Sergi Saladié. Al mateix temps, el geògraf recorda un estudi de l’ICAEN del 2019 en què es calculava que cobrint amb plaques fotovoltaiques les teulades útils de Catalunya es podria produir el 50% de l’electricitat necessària. “Comencem per aquí i quan hàgim cobert totes les possibilitats, totes les infraestructures en espais urbans –que no vol dir només en ciutats, sinó també en pobles– podrem mirar realment de què disposem i què necessitem”, insisteix l’exdiputat de la CUP. De moment, aquesta formació és la que fa més pressió per aturar “grans projectes”. S’hauria de determinar exactament de quina mida, ja que els que superen els 50MW no els tramita la Generalitat, sinó que passen a Madrid. Així, el Ministeri per a la Transició Ecològica ja ha rebut sol·licituds per a sis parcs eòlics, amb un total de 130 aerogeneradors. D’aquests sis, tres –amb 35 molins i 210 MW– ja estan en fase d’informació pública.
LA MORATÒRIA
“La moratòria del decret és anar en contra del que està fent Espanya, del que s’està fent a Europa, als Estats Units i a la resta el món. És ridícul i innecessari i faria fugir els inversors. Estem parlant d’unes inversions tremendes de l’ordre, en el cas de l’eòlica, d’1 milió d’euros per cada megawatt i de 600.000 euros en el cas de la fotovoltaica. Són un munt de llocs de treball, un munt d’impostos recaptats i una pluja de milions d’euros per al territori que ben utilitzats poden fer molt de bé”, assenyala el gerent d’EolicCAT, Jaume Morron. També manté que la CUP, com que va ser l’únic partit que va votar en contra del decret del 2019, “ha volgut guanyar ara als despatxos el que no va poder guanyar al Parlament”. Morron manté en aquest article al bloc DialEc que de cap manera les plaques fotovoltaiques a les teulades serien suficients, entre altres coses perquè en el futur s’haurà de d’electrificar completament tot el sistema energètic.
“És a dir, el que ara és gas, energia nuclear i petroli, tot això, haurà de ser elèctric. El consum d’energia actualment a Catalunya és, cada hora, de 104 terawatts [104 milions de megawatts], dels quals 45 són elèctrics, i d’aquests només 9 són renovables. Si hem de tenir elèctrica i renovable tota l’energia que avui utilitzem, hem de saltar de 9 a 104, i si a més li afegim l’augment de demanda que hi haurà, hem d’anar fins a 119 terawatts. Per tant, hem de generar amb electricitat renovable 110 terawatts més dels que produïm avui. Tot això està molt estudiat, i posant plaques a les teulades domèstiques només aconseguim un 3% d’aquesta energia”, insisteix.
El director de l’ICAEN, Manel Torrent, també reconeix que, amb els càlculs que s’estan fent ara, només cobrint terrats no n’hi ha prou. “ Tot i que cada trimestre es va doblant el nombre d’instal·lacions, encara ens quedem molt curts”, afirma. Una solució és posar plaques a les autopistes, però això permetria guanyar, com a molt, 1.000 megawatts més. “Ens demanen –afegeix Torrent– que es facin instal·lacions en terreny industrial, però els propietaris d’aquests terrenys difícilment renunciaran als beneficis que ofereix la industria per posar plaques solars. Si no expropiem –seria una opció, però implicaria un altre model de govern– el sòl industrial serà difícil.” Torrent tampoc creu que derogar el decret de renovables sigui una bona idea: “Si tornem a la regulació anterior es podran continuar tramitant els grans projectes a Madrid i ens autolimitarem els que són de menors dimensions i podem consensuar.”
Des del sector fotovoltaic, Manel Romero també planteja el tema de la sobirania energètica: “Alguns sectors diuen que no passa res perquè sempre podem importar energia des dels Monegros, però això és una irresponsabilitat.” També insisteix que qui posa fre a les renovables està defensant les nuclears. “El consum elèctric és imparable, perquè anem cap a la descarbonització. Ara el 50% de l’electricitat catalana prové de les centrals nuclears, som de les regions més nuclearitzades del món. Si no podem aportar energia renovable al sistema no les podrem tancar. És cert que l’autoconsum s’ha de prioritzar, però només posant plaques a les a les teulades no farem la transició energètica”, afegeix.
qui se’n beneficia?
En canvi, Sergi Saladié creu que Catalunya s’hauria d’emmirallar en països que ja han avançat molt en la transició energètica, com Alemanya i Dinamarca, i que precisament van començar impulsant un sistema distribuït i amb participació local. “El diner mundial –alerta– va allà on veu beneficis, tant li fa l’impacte positiu o negatiu. I ara s’han fixat en les renovables. Ja que hem de fer la transició tant sí com no, com a mínim l’hem de fer ben feta i no donant projectes i diners a unes empreses que no sabem si d’aquí a deu o quinze anys continuaran interessades en aquestes projectes i en aquesta producció. Potser després trobaran una altra activitat que els doni més beneficis i ho deixaran tot empantanegat com va passar al país amb la bombolla immobiliària.” Saladié indica que el fons de la qüestió és la definició del model que es vol implantar. “No és un tema de dificultat tècnica. Si hi ha un bon marc de planificació territorial i urbanística per concretar el que diu la llei de canvi climàtic, i hi aboquem els recursos necessaris, els ciutadans no som tan estúpids per renunciar un model que ens és favorable. Si tens estímuls per posar un petit molí a la teulada o una placa, i això et fa estalviar el 50% de la factura elèctrica, no t’ho pensaràs gaire”, conclou.
