Els Jocs de la pandèmia

No és el títol d’una pel·lícula distòpica. És el gran esdeveniment esportiu per excel·lència, que Tòquio acollirà d’aquí a un mes i mig, condicionat per la covid-19. El 24 de març del 2020, l’ex-primer ministre japonès, Shinzo Abe, va anunciar que els Jocs s’endarrerien un any. Una situació excepcional que va obligar molts esportistes a reprogramar la seva activitat i els seus objectius, i a alguns de ben coneguts a allargar la seva carrera, com en el cas dels jugadors Pau Gasol (seran els cinquens Jocs) i Laia Palau (quarts) i el marxador Jesús Ángel García Bragado, de 51 anys, que va ajornar la retirada per poder participar en els seus vuitens Jocs Olímpics. Ho farà en els 50 km marxa, disciplina que desapareixerà. García Bragado, establert a Sant Adrià del Besòs des de fa anys, es convertirà en l’esportista que més vegades ha competit sota la torxa olímpica. Tot un rècord.

Ara mateix, els Jocs, que s’han de celebrar entre el 23 de juliol i el 8 d’agost, semblen imparables, tot i que més d’un 80% de la població hi està en contra, en plena quarta onada i quan la vacunació ha arribat només a un 3% dels 126 milions d’habitants. Una campanya amb 350.000 signatures n’ha intentat forçar una nova cancel·lació, i els Estats Units recomanen no viatjar al país nipó, on es detecten gairebé 5.000 contagis diaris. De moment, el govern japonès ha ampliat l’estat d’emergència sanitària a Tòquio i en vuit regions més fins al 20 de juny. Hi estan en contra metges, empresaris, patrocinadors... 13.500 voluntaris hi han renunciat, però malgrat això, els Jocs semblen una realitat. La presidenta de Tòquio 2020, Seiko Hashimoto, n’ha assegurat la celebració “al cent per cent”, i la ministra encarregada dels Jocs, Tamayo Marukawa, diu que “l’ajornament és bastant difícil”.

El COI i el comitè organitzador van publicar al febrer una guia de mesures per a uns Jocs segurs en una gran bombolla. Les restriccions limitaran les celebracions dels esportistes i els seus moviments. Ni xocar mans, ni abraçades, ni cridar, ni cantar... Aplaudir, sí. No es podran moure de la vila olímpica i hauran de dur la mascareta en tot moment, amb l’excepció de quan competeixin o estiguin a l’exterior amb una separació de dos metres. Hi haurà PCR tres dies abans de viatjar i tests diaris a la capital nipona. Qui doni positiu serà aïllat i no competirà. Els esportistes estaran monitorats (també 6.000 periodistes) a través d’una aplicació mòbil per fer un seguiment sanitari del seu estat.

La no presència de públic estranger (que n’hi hagi de local encara s’ha de decidir) per primer cop farà d’aquests Jocs un esdeveniment especial i singular. El COI ha reemborsat l’import de les 600.000 entrades que s’havien venut, i de les 30.000 dels paralímpics. A Tòquio s’ha reduït l’horari dels bars per millorar els índexs de contagi. També el relleu de la torxa, que va començar a Fukushima amb un acte tancat, s’ha mantingut amb moltes mesures de seguretat, impedint tot tipus d’aglomeracions. Tot i això, no s’ha pogut evitar el contagi d’alguns rellevistes.

Quan la torxa cremi el 23 de juliol a l’estadi olímpic, hi haurà una expedició catalana que podria ser de 107 esportistes (ja vacunats), 9 més que els 98 de Rio el 2016. L’objectiu serà superar les 14 medalles catalanes de fa cinc anys i entrar en el palmarès històric de casa nostra. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya disposarà d’un web per seguir els resultats. Fins ara són 155 catalans (120 homes i 35 dones) els que han aconseguit alguna medalla (25 d’or). En els últims, al Brasil, set van entrar per primera vegada en aquesta llista: Marc López, Xavi Garcia, Laia Palau, Anna Cruz, Sílvia Domínguez, Marta Xargay i Lucila Pascua.