EUROPA DIU PROU

Pedro Sánchez va escenificar el perdó aquest dilluns, al Liceu, i va anunciar els indults (condicionats) als nou presos polítics per facilitar la convivència. Generositat i valentia, aquest és el relat. Ni es qüestiona la sentència del Tribunal Suprem, ni la condemna per sedició –que va proposar el mateix govern a través de l’advocacia de l’Estat–, ni la vulneració de drets fonamentals en tot el procés. “Som, on som…”, va dir Sánchez recitant Miquel Martí i Pol al Liceu, gairebé amb una apropiació indeguda del poema Ara mateix i de la intenció de les paraules del poeta de Roda de Ter, insistint en la benevolència del seu govern per iniciar una etapa de concòrdia. Hores després, Europa va fer una esmena a bona part del “som on som” de Sánchez i va deixar clar que amb els indults no n’hi ha prou.

Sánchez es va avançar (amb l’anunci dels indults) a la votació de l’Assemblea del Consell d’Europa sobre la situació dels presos polítics catalans i la dels kurds a Turquia –una de les més grans incomoditats, compartir informe– per intentar mitigar-ne els efectes, conscient que Espanya té un problema al club d’Europa. El Consell d’Europa, òrgan que aglutina 47 països i que vetlla per la democràcia i els drets humans al continent, va aprovar per una àmplia majoria –70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions– l’informe elaborat durant més de dos anys pel diputat socialista letó Boriss Cilevics. L’advertència era clara i directa: excarceració dels presos, retirada de les euroordres i la fi de tots els procediments contra l’independentisme, a banda de qualificar les condemnes dels presos de desproporcionades i de demanar la reformulació dels delictes de sedició i rebel·lió perquè no puguin ser utilitzats de nou per perseguir la dissidència política. Un informe dur i contundent que qüestiona el procés judicial contra l’independentisme i la interpretació que han fet els tribunals espanyols dels drets de la llibertat d’expressió i, per extensió, dels drets de reunió i manifestació. “Les penes desproporcionades no reflecteixen que Espanya sigui una democràcia viva”, va dir Cilevics en la sessió de dilluns en defensa del seu informe. Només van votar-hi en contra els diputats i senadors espanyols –amb l’excepció de la senadora per ERC Laura Castel; Antón Gómez-Reino, de Podem, i Nerea Ahedo, del PNB–, els turcs i els diputats de l’Azerbaidjan, amb les abstencions de bona part dels russos. L’informe ni avala ni valora el procés independentista, sinó que se centra en el càstig als presos i la persecució de l’independentisme.

Els intents dels diputats espanyols, tant del PSOE com del PP, per minimitzar els efectes del rapport i sobretot per intentar excloure les referències a la persecució dels exiliats i la resta de represaliats, van ser inútils i no es va aprovar cap de les esmenes que havien presentat en aquest sentit. Des de les files del PP, en cada intervenció, s’intentava fixar la idea de la corrupció i la condemna per malversació, mentre que els socialistes atiaven el mantra de la divisió de poders per qüestionar l’informe. Més tard aquesta seria també la resposta del govern espanyol, a través del seu Ministeri d’Exteriors, per qualificar d’incoherents algunes de les recomanacions del Consell i argumentar que no els correspon ni retirar euroordres ni arxivar processos judicials, fent del respecte a les decisions judicials la prova que consideren irrefutable de la fortalesa i qualitat democràtica d’Espanya.

Una observació certa, aquesta que no els correspon donar ordres al poder judicial, però al mateix temps tramposa. Les recomanacions del l’Assemblea del Consell d’Europa no vinculen només l’executiu de Sánchez sinó tots els poders de l’Estat per igual, perquè tots han de respectar el Conveni Europeu de Drets Humans que l’Estat va signar. I l’advertència del Consell d’Europa és que s’han vulnerat drets fonamentals en la persecució dels líders independentistes i reclama restituir-los i reconduir la situació. L’executiu, el legislatiu, els tribunals, la fiscalia i el Tribunal de Comptes s’han de sentir interpel·lats per igual. Què faran els diputats espanyols quan se sotmeti a votació l’informe sobre la situació de l’opositor rus Aleksei Navalni que també està investigant la mateixa comissió d’Afers Legals del Consell? Apel·laran a la independència dels tribunals russos? I amb l’argumentari de la separació de poders que ara intenta fer valer l’executiu espanyol probablement també haurien d’haver qüestionat, com han fet amb l’informe Cilevics, la petició del cap de la diplomàcia europea i exministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell, quan al febrer va reclamar al ministre d’Exteriors rus Serguei Lavrov (sense competències judicials) l’alliberament de Navalni.

Fins ara tots els pronunciaments d’organismes internacionals o europeus s’han vist des de l’Estat com una ingerència. Potser és que el Quixot continua veient gegants on hi ha molins. L’associació judicial catalana Àgora Judicial en feia aquesta setmana un resum ben aclaridor via Twitter: “Comença a ser força improbable que estiguin equivocats, alhora, les Nacions Unides, Amnistia Internacional, els tribunals alemanys i belgues i també, ara, el Consell d’Europa.”