El dossier
ALBA VERGÉS
EXCONSELLERA DE SALUT I VICEPRESIDENTA DEL PARLAMENT
“Esquerra no renuncia a res”
Poc podia imaginar, quan va ser nomenada màxima responsable de Salut, que li tocaria pilotar la gestió del moment més crític que la societat recorda. Tot i la duresa d’aquests mesos, confessa que li hauria agradat seguir al capdavant
BALANÇ DE LA GESTIÓ
“Cal fer una anàlisi a fons de la gestió de la pandèmia per estar ben preparats, ara que sabem que una cosa així pot tornar a passar”LA VACUNACIÓ DELS JOVES
“S’ha fet quan tocava, perquè el criteri evident és vacunar en funció del risc de tenir complicacions o de poder acabar a l’UCI”L’INDULT DELS PRESOS
“Constata que l’Estat tenia un error sobre la taula, que eren unes sentències injustes i que hem de buscar la solució política”CAP DE LLISTA A IGUALADA
“No se sap mai, però en principi estic en aquest projecte com a vicepresidenta del Parlament i ara tinc ganes de fer això”Com se sent: alleugerida per com està evolucionant la pandèmia o amb un punt de tristesa per no haver seguit al peu del canó ara que podem entrar en la recta final?
Tinc diversos sentiments alhora, sí. D’una banda, estic molt tranquil·la, perquè realment ho hem deixat amb una preparació de la campanya de vacunació que està funcionant com un rellotge. Ara que es vacuni la gent jove, que s’ha solidaritzat moltíssim amb la gent gran en aquesta pandèmia i els hem de retornar aquest esforç en molts aspectes, però també amb la vacunació. El que tinc ara són ganes de contribuir que des del Parlament també ajudem que tot tiri endavant.
Ha estat un error de planificació no passar els joves al davant d’altres franges?
Això segur que no. Has de vacunar segons el risc de poder tenir complicacions amb la covid fins al punt de poder acabar a l’hospital i a l’UCI, i això té un criteri d’edat evident. Sí que és cert que arribats a aquest punt en què la gent de 40 en amunt ja s’ha pogut vacunar, hem de poder fer un esforç per vacunar la gent jove.
Recorda algun moment especialment crític entre els dies que li va tocar gestionar la pandèmia?
Moments d’“em supera” i “no podem”, no, perquè al final hi ha tot un equip i plegats anàvem superant totes les situacions. Moments durs, d’adonar-te que això no és qualsevol cosa, que aquí hi pot haver persones que acabin morint –i no poques!–, que pot impactar els professionals, a qui hem de saber com cuidar i com els protegim... Tot això és dur, passa en molt poc temps i la veritat és que és d’aquelles coses que et fan estar molt activa i donar-ho tot.
En algun moment es va sentir qüestionada pel fet de ser dona?
Segurament, tot i que no me’n vaig preocupar al seu moment, perquè estava massa ocupada. Dies més tard, em vaig assabentar d’episodis en què es vinculaven les emocions al fet de ser dèbil, quan això és un gran error. Les emocions són bones, s’han d’expressar. Nosaltres estem molt preocupats per la salut emocional de la gent, i el que diem és que no passa res per dir que no estem del tot bé. Has d’expressar i compartir com et sents, has d’intentar acompanyar-te de la gent, demanar ajuda. En el meu cas, les emocions hi eren presents, però mai van paralitzar cap decisió que havíem de prendre.
Com va ser la relació entre els socis de govern, més enllà del soroll de les xarxes socials?
Doncs es va treballar molt conjuntament. La veritat és que el Procicat és compartit entre Salut i Interior. Per tant, el treball conjunt era diari i absolut. I se’n va fer molta, de feina conjunta, amb tothom remant i intentant aportar el millor. Nosaltres no ens havíem d’ocupar del soroll, sinó tot el contrari.
Si hagués de gestionar un episodi similar, faria alguna cosa diferent?
S’ha de fer aquesta anàlisi. L’hem fet, evidentment, però crec que com a govern s’ha de fer l’anàlisi a fons. Després de l’episodi de la grip A, es va construir un pla d’emergència del govern a Catalunya. Nosaltres molt d’hora, abans que tinguéssim un sol cas aquí, vam agafar aquell pla d’emergència, el vam adaptar al que crèiem que podia venir –perquè estava molt enfocat només a la grip A– i vam preparar diferents circuits per donar-hi resposta. Les experiències que hem tingut en aquesta pandèmia ens han de servir per estar més preparats com a país. No sabem quan, no sabem de quina magnitud, no sabem de quin tipus de virus estarem parlant, però no podem dir que mai més passarà.
Va prendre alguna decisió que no la deixés del tot satisfeta?
Les decisions eren molt compartides. Després de la segona onada, nosaltres pressionàvem molt des de Salut per mantenir encara una mica més de prudència i de fre a l’hora de recuperar molta activitat, precisament perquè vèiem quina temporada era. Ara bé, penedir-me de cap decisió, no.
Tampoc del conveni signat amb Ferrovial?
El conveni responia a una necessitat superurgent de poder tenir gent a disposició, i ràpidament, per poder començar un circuit de rastreig que nosaltres vam dir en tot moment que quan poguéssim estructuraríem dins dels serveis del sistema de salut pública. Això és el que vam acabar fent. Tot això era un circuit brutal que s’havia d’anar muntant i així ho vam fer.
Quin cost va acabar tenint aquest conveni?
Doncs el cost és públic, perquè al final això acaba sent una contractació pública que nosaltres vam poder rescindir, ja que hi havia una clàusula per finalitzar aquell contracte quan vam iniciar la vacunació. Ara a Catalunya tenim un sistema de rastreig, de control de l’epidèmia, que respon ràpid, que funciona i que crec que s’ha de mantenir així. Això són coses que ens quedaran en el sistema i que ens estan fent el sistema de salut molt més fort.
I, per tant, el cost final del conveni?
Ara no recordo la xifra exacta, però la vam explicar en roda de premsa quan vam dir que finalitzava el contracte.
Troba encertat o precipitat treure la mascareta al carrer?
Bé, jo penso que és una decisió que està en la línia del que han anat dient tots els científics: amb les xifres actuals, té sentit treure-la a l’aire lliure. Però insisteixo molt que això no ha de ser una esmena a la mascareta. La mascareta ens ha ajudat moltíssim a controlar aquesta pandèmia i ens pot ajudar molt en tot, fins i tot en epidèmies anuals que tenim de grip. Per tant, és una eina que ens anirà molt bé.
Guarda alguna mascareta especial de record o està desitjant desfer-se de totes?
En tinc moltes. Les tinc a les caixes, les faig servir de tant en tant. Per exemple diferents centres sanitaris que se n’han fet de pròpies i que de tant en tant me les poso, d’associacions que m’han enviat... Moltíssimes, des de Pallapupes fins a gent que en feia. Perquè hi ha un component de les mascaretes que no vull oblidar: el gest solidari de tanta gent que al principi s’abocava a cosir-ne, o de les empreses que mai n’havien fet i s’hi van posar. No podem oblidar la resposta de país que hi va haver. Això va ser meravellós, un exemple del país fantàstic que tenim.
Mai no es van plantejar desobeir l’Estat?
Bé, nosaltres a l’Estat li dèiem tot i al Ministeri li dèiem tot allò que crèiem que els havíem de dir, i fins i tot van fer moltes coses per les quals nosaltres evidentment apostàvem. I al final sempre els hi dèiem: ho heu acabat fent quan nosaltres fa quinze dies o vint dies que us ho estem dient, no? El que sí que vam veure és aquesta manera d’actuar de l’Estat espanyol, de dir jo no mano, només coordino, però com que esteu tots aquí acabaré una mica prenent jo les decisions. Si consideràvem que havíem de prendre una decisió, ho fèiem. En el cas de les mascaretes, nosaltres les vam fer obligatòries abans que ningú.
Però sempre en el marc de les seves competències.
Sempre. El que exigíem era que es fessin càrrec de les seves competències, no de les nostres. La sensació que hem tingut aquí és que nosaltres ho hem hagut de fer gairebé tot, i que quan hi havia algun aspecte en què ens deien ara ens posem en allò que us toca a vosaltres i us diem com heu de fer la desescalada, o els sectors, etc., els responíem que no. Que allò que ens corresponia ho resolíem nosaltres i que ells s’ocupessin del que els corresponia a ells.
Per a quins casos s’ha de reservar la desobediència?
La desobediència s’ha d’aplicar quan es decideix que et porta a avançar en el teu camí. I si parlem, per exemple, del procés cap a la República Catalana és evident que així ho hem fet i ho vam fer l’octubre del 2017. Davant els impediments de poder votar, tots ens vam llançar a votar. No només l’organització, sinó la gent individualment.
Li hauria agradat que Esquerra hagués forçat més per mantenir Salut?
Al final, el que és important és disposar d’un govern que tiri endavant, perquè això és el que necessita el país. Nosaltres, evidentment, no només jo sinó tot l’equip de Salut, volíem continuar, perquè teníem projecte. Però estic molt contenta que Pere Aragonès sigui el president del país.
I un cop Salut aterra en mans de Junts, el doctor Argimon és la millor elecció que es podia fer?
L’elecció ja era mig coneguda i es van triar les persones que es creien adients. En aquest cas, ell formava part del meu equip i, per tant, el que es desitja sempre és que hi hagi continuïtat dels projectes, i nosaltres formem part d’aquest govern.
Cal revisar a fons els convenis amb la salut privada com reclama la CUP?
Cal revisar moltes coses al país, però sempre des d’un punt de vista constructiu. És a dir, des del punt de vista de per què hi són, en quins termes hi són i si tenen sentit. El que nosaltres hem fet sempre és enfortir el sistema públic, i amb la covid encara més per donar resposta a aquesta pandèmia. Tenim cinc hospitals annexos més, hem reforçat tota l’atenció primària i hi hem posat més professionals a treballar.
D’on han de sortir els diners per reforçar l’atenció primària?
Fer-ho no vol dir posar més diners en l’atenció primària per treure’ls d’un altre lloc. Vol dir també canviar maneres de treballar, que poden comportar un estalvi. No és només un canvi de recursos, malgrat que és evident que els recursos ajuden molt i que els hem posar.
Els presos polítics ja són al carrer. Quina lectura fa de l’estratègia de Pedro Sánchez?
És la constatació que l’Estat espanyol tenia un error inicial sobre la taula, que eren unes sentències injustes, i que al final hem d’anar a buscar el camí de la solució política. La nostra solució és l’amnistia, no només els indults a aquestes nou persones, ja que malgrat que eren necessaris, la repressió va molt més enllà. Ho ha dit el Consell d’Europa molt clar: s’han alliberar els presos polítics –i remarca que ho són–, i s’ha de posar fi a la repressió en tots els nivells. El Consell d’Europa ha donat una bona cleca a l’Estat espanyol.
Els indults, per tant, no són una operació de maquillatge del govern espanyol de cara a l’exterior?
La repressió hi és i la intenten fer des de molts punts, com el Tribunal de Cuentas, els poders de l’Estat… Això ho hem de denunciar a tot arreu i també forma part de l’estratègia internacional. I tot suma, tot es complementa i tot es necessari.
Com s’aconsegueix l’amnistia i un referèndum pactat quan al davant hi ha un govern que no vol ni parlar-ne?
M’oloro que els de l’altra banda mai diran que en volen parlar. I nosaltres sempre haurem de dir que això és el que posem sobre la taula. Nosaltres, com a moviment, hem de portar sempre l’amnistia i l’autodeterminació perquè forma part dels consensos de país que tenim aquí i forma part de la majoria independentista guanyada a les urnes.
Quan dues parts estan tan allunyades, tots els experts en mediació assenyalen que tothom ha d’estar disposat a cedir. En què hauria de cedir cada part, segons vostè?
La taula de diàleg hi ha de ser i nosaltres hi hem de portar l’amnistia i l’autodeterminació. L’Estat espanyol que hi porti el que consideri que pot servir per solucionar el conflicte polític. El simple fet que hi hagi la taula vol dir que l’Estat ja reconeix que hi ha un conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
Mentrestant, la via unilateral s’ha d’aparcar fins i tot del debat públic?
ERC no renuncia absolutament a res. El que volem, i jo vull particularment, és aquesta estratègia unitària després de tres anys de repressió duríssima. És un treball conjunt en tota regla, i el camí l’hem de fer sense renunciar a res. I no hem d’abandonar cap estratègia. I dependrà sempre del moment utilitzar-ne unes o altres, quines ens donen més força com a moviment perquè sabem que a l’altra banda tenim tot un estat que parteix amb avantatges pel simple fet de ser estat.
Tenint en compte la repressió a què va ser sotmesa l’anterior mesa del Parlament, s’ho va haver de rumiar abans d’acceptar el càrrec de vicepresidenta?
No. Si creiem que els presos i exiliats no haurien d’haver entrat mai a la presó ni haver marxat per fer política, el pitjor que podem fer és deixar de fer política. Al revés, n’hem de fer molta i a tot arreu. Soc al Parlament des del 2012 i sé el que hi ha, però l’Estat espanyol no ens impedirà mai fer més política.
Com valora la tasca de Laura Borràs com a presidenta del Parlament?
Molt bé. Fa pocs dies que fem equip, però la cosa va bé i la voluntat és que continuï així. És important que el Parlament sigui fort i que estigui ben dirigit. Hi ha la presidenta Borràs i jo l’acompanyo des de la vicepresidència primera.
D’aquí a dos anys hi haurà eleccions municipals. Li agradaria ser alcaldessa d’Igualada?
Acabo d’encetar una etapa al Parlament després d’estar al govern en un moment molt difícil i tinc ganes de complir aquesta etapa. Igualada és un lloc de teixidors i teixidores, i per tant tinc ganes de teixir el país amb fils diversos, fils de colors, i crec que ho puc fer molt bé des de la meva responsabilitat actual.
Està descartat que sigui la cap de llista d’ERC al seu municipi?
Això no se sap mai, però en principi formo part d’aquest projecte com a vicepresidenta del Parlament i ara tinc ganes de fer això.
Esquerra té el repte de créixer als municipis. Captar vot socialista és un objectiu realista?
S’ha de seduir la gent a través d’un projecte. Hem de poder incorporar gent al projecte de construcció de la República Catalana i hem d’explicar per què. L’altre dia llegia que vuit de cada deu joves menors de 30 anys viuen amb els seus pares. Si afavorim les oportunitats per als joves i donem resposta als seus problemes, els podrem explicar per què la República Catalana és la garantia per al seu futur. Això no és captar vot socialista, és explicar que tenim un projecte de país que s’escolta la gent i que construeix respostes.
Vostè va presidir la comissió d’investigació de l’operació Catalunya. De què va servir tenint en compte que les conclusions no són vinculats i que les persones citades de la banda de l’Estat espanyol no hi van comparèixer?
Crec que va tenir molta utilitat perquè va obrir la mirada de molta gent que no pensava que l’Estat espanyol podia tenir aquestes rèmores. I la gent va seguir les sessions bastant per la televisió i preguntava coses. I vam sortir a explicar-ho arreu i vam construir uns murals en què sortien els diferents actors i el vam anar penjant pels pobles i explicant-los.
No s’hauria pogut explicar sense la comissió?
Molta gent es va adonar de l’existència de les clavegueres de l’Estat gràcies a aquesta comissió.
Amb vostè de consellera es va crear el consell assessor en polítiques de gènere en Salut. Com s’hi va avançar?
Una de les prioritats de la legislatura va ser incloure la perspectiva de gènere en les polítiques de Salut, i vaig crear aquest consell assessor perquè les coses que introduïssin estiguessin tan ben fetes com fos possible. Vam fer la guia d’introducció de la perspectiva de gènere, que vol dir canviar maneres de treballar i analitzar les coses a partir de dades.
Algun exemple que pugui citar?
Doncs aquesta guia. En l’àmbit de salut mental, el consell assessor hi va estar treballant. Tot el que vam fer per potenciar lideratges femenins. Al doctor Argimon, el dia del traspàs, li vaig demanar que el mantingués. També li vaig parlar de la importància de la primària i la salut mental.
Amb l’atenció als problemes de salut mental es va massa tard?
Crec que nosaltres en salut mental, com a societat, hem de fer un canvi de mirada. Sovint es mira cap a una altra banda, pensant que mai ens tocarà. Amb la pandèmia tots hem aterrat una mica més i hem entès que hem de cuidar la salut física, però també la mental i emocional. Hem de fer un canvi de paradigma i això farà que la salut mental s’enforteixi.
Si li toqués sopar al costat del rei Felip VI, què és el primer que li diria?
Li diria tot el que convingués, no em callaria res. Li parlaria del discurs del 3-O o que soc republicana i crec que la monarquia no hauria d’existir.
S’asseuria, per tant, al seu costat?
El que no faria és deixar d’anar a llocs on crec que hi he de ser i que són al meu país. En tot cas, que sigui ell qui no vingui.
Quan vostè era consellera, el govern no assistia a actes on hi havia el monarca.
Depèn del que vingui a fer. Si són coses meves, evidentment que hi vaig.
Té cap repte personal per a aquesta legislatura?
Ens hem de fixar en els acords de legislatura i treballar col·lectivament. Vull treballar per avançar en drets i perquè es millori l’atenció de les persones amb problemes de salut mental.
ELS DIES MÉS DURS
Alba Vergés (Igualada, 1978) es va estrenar com a diputada al Parlament l’any 2012, però el repte més titànic en política l’ha viscut recentment, pilotant la Conselleria de Salut en la legislatura anterior. Dies i dies sense conèixer el descans, més enllà de les poques hores en què podia conciliar el son, i anar veient com la xifra de morts i contagis es disparava no la van fer defallir en cap moment. Sempre va confiar en l’esforç col·lectiu per superar la crisi. I ho continua fent.
MISSATGE DE CONFIANÇA AMB ELS NENS
L’exconsellera de Salut ressalta el bon funcionament de la campanya de vacunació i la resposta massiva de la gent, però és conscient que s’acosta el torn dels nens i que el procés genera dubtes en molts pares i mares. Per això vol transmetre un missatge de “tranquil·litat i confiança” i recorda que la vacunació “és una part de la solució molt eficaç”. Aprofita el debat per ficar cullerada sobre un tema que la preocupa: “Nosaltres tenim una mirada molt parcial de protegir els nostres, però estem en un món connectat i al final hem de pensar mundialment quina és la millor estratègia de vacunació més enllà de la que puguem fer en aquest país. Aquí hi ha el debat, que l’OMS també l’explica, que és si valdria la pena intentar vacunar altres països on no està arribant la vacuna de la manera que ha pogut arribar aquí abans que plantejar-nos fer absolutament totes les franges, també la dels nens.” Vergés reclama que no es perdi “la mirada global”: “Si abandonem la resta del món, el coronavirus ens tornarà a impactar d’una manera o d’una altra”, recorda.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.