Trencant tabús. Joves i salut mental

la punta de l’iceberg

Les xifres són la punta de l’iceberg d’una realitat més greu: joves que no saben ni tan sols com demanar ajuda, immersos en una societat plena d’estereotips en què la salut mental encara és un tema estigmatitzat. Costa de parlar-ne, però afortunadament cada cop són més els que ho fan en primera persona per donar la cara i trencar tabús (vegeu les entrevistes a sota). Un acte valent que contradiu la idea generalitzada de la joventut com l’època més feliç de la vida.

“Normalment, pensem que els problemes de salut mental són una qüestió d’adults, però no és així, estan impactant fortament en els joves, en els adolescents i en els infants, i tenim poques eines per tractar-los”, explica Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya . Aquesta organització aglutina més de setanta entitats de familiars, amics i persones amb aquesta problemàtica, i fa més de vint-i-cinc anys que treballa per una societat més inclusiva. Ara veuen amb preocupació els efectes de la pandèmia. “S’ha d’informar millor, s’ha de capacitar els joves perquè es pugui parlar molt més d’aquestes coses. La de la salut mental és una problemàtica que està molt associada a l’estigma i es considera erròniament que les persones que tenen algun problema són més fràgils, més vulnerables. I en aquesta societat se suposa que tothom ha de tenir èxit. Per això és important que, quan un jove se senti malament, pugui trobar algú que l’ajudi”, assegura.

superar prejudicis

Com en tot, és important evitar els prejudicis. “Tenim la percepció que al jovent no li pot passar res dolent, que viu una etapa de diversió i festa. En realitat, és un temps d’una gran exigència, una etapa en què s’han de prendre decisions a llarg termini. Decidir si es vol estudiar una carrera o no, trobar feina... És una edat de moltes expectatives, i en què el cervell no s’ha acabat de desenvolupar completament”, explica Ximena Goldberg, investigadora d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa.

Aquest centre de recerca va dur a terme un projecte –el Covicat – per avaluar, entre altres coses, l’efecte del confinament en la salut mental. Segons explica Goldberg, hi ha una sèrie de situacions que augmenten el risc de tenir problemes com ara depressió i ansietat. Això ja passava abans de la pandèmia. Són situacions com la solitud, l’atur, sentir-se exposat o tenir por, la violència interpersonal, la falta d’accés a espais verds, la impossibilitat de fer activitat física o de relacionar-se... “Amb la pandèmia tothom ha quedat exposat a molts d’aquests factors de risc. Vam passar per un període de confinament de dos mesos, en què tots teníem por. Amb la crisi econòmica també hi ha més gent sense feina. I també sabem que els índexs de violència domèstica han pujat”, afegeix.

En els cas dels joves, a més, s’hi han trobat en un moment crític. “Els que començaven la seva carrera professional han vist interromput el seu progrés i això genera molta incertesa i la sensació de falta de control sobre el futur. La incapacitat de planificar i el fet de sentir que la teva vida no està a les teves mans, tot plegat incrementa molt la possibilitat de tenir un problema de salut mental”, indica la investigadora.

I detectar tots aquests problemes com més aviat millor és importantíssim: les persones que amb 40 o 50 anys tenen depressió, ansietat o fins i tot alguna esquizofrènia, segurament van tenir els primers símptomes entre els 15 i els 20 anys, una edat que ja era de risc per a la salut mental abans de la pandèmia. De fet, un estudi anterior fet a la Universitat Autònoma de Barcelona ja va mostrar uns nivells altíssims d’ansietat i depressió (el 50%) entre els estudiants. Amb el confinament i les restriccions, les vies que entre el jovent són les habituals per fer front als problemes –les relacions socials amb els amics, sortir de festa, fer esport...– van quedar estroncades i va augmentar moltíssim la relació a través de les xarxes socials. “Ha augmentat l’exposició a les ciberrelacions i s’haurà de veure quin impacte té tot això”, indica Goldberg.

resposta comunitària

De moment, el projecte Covicat s’ha allargat –ara es diu Content– i es continuaran recollint dades, ja que els efectes en salut mental no es produeixen de manera immediata, sinó a llarg termini. Mentrestant, Goldberg reclama que en la preparació per a futures pandèmies es tingui molt en compte des del principi el tema de la salut mental. Calen més recursos, diu, no només en l’àmbit de l’assistència clínica, sinó també en la psicologia sanitària. “S’ha de treballar en els àmbits comunitaris. No necessàriament ha de ser una assistència superespecialitzada ni medicalitzada, més aviat al contrari: una intervenció comunitària basada en la xarxa social al barri o al poble, amb una persona amb formació psicològica que ajudi a crear xarxes de contenció i de suport mutu”, insisteix.

Marta Poll coincideix que cal fer prevenció, no només des del sistema sanitari. “El sistema educatiu és una peça clau; les famílies, també, i els llocs on els joves es mouen i relacionen, també. Tots aquests actors han d’estar informats i preparats per poder detectar aquestes situacions. S’han de posar recursos a l’abast, que siguin recursos normalitzats, que es treballi en xarxa i que la gent els pugui reconèixer. És necessari que hi hagi un acompanyament millor dels joves, perquè ara ens trobem que, quan es detecten casos, ja fa molt de temps que hi ha un problema al darrere”, explica. També lamenta que no hi hagi prou recursos des dels serveis públics, especialment per als casos més greus, i destaca la inequitat territorial. “No és el mateix tenir un problema de salut mental a Barcelona que a les Terres de l’Ebre o al Pallars”, insisteix.

més cobertura

Fins als 18 anys, l’atenció als problemes de salut mental es fa als CSMIJ (centres de salut mental infantojuvenil), n’hi ha una cinquantena a tot Catalunya. A partir de la majoria d’edat, l’atenció es fa als centres d’adults. “L’acompanyament s’ha de fer des d’una perspectiva comunitària, de participació social. Ens falta que els CSMIJ puguin tenir una millor capacitat i cobertura”, afirma. Insisteix que cal la implicació del món associatiu per ajudar els joves a connectar amb la comunitat i trobar un suport entre iguals. “Això és molt important, si no els acabem col·locant en un espai de pacient i els traiem d’aquesta part més activa de ciutadans”, diu.

“Tenim moltes demandes de grups d’esplai, d’agrupaments escoltes, de gent que està en casals de joves... Ens demanen informació, necessiten eines per poder actuar quan els arriben joves amb aquestes dificultats, si no saben com acompanyar-los a vegades els perden. I hem de treballar perquè els que no hi arriben, a aquests espais comunitaris, hi puguin arribar”, assegura. El mateix passa amb les famílies, que no saben gaire bé com gestionar la situació, quins recursos tenen i com fer un bon acompanyament, precisament perquè es parla molt poc d’aquest tema i es té tendència a amagar-lo.

serveis saturats

Cristina Andreu és educadora social i regidora del grup municipal Guanyem Girona, grup que fa poc ha presentat en el ple municipal una moció –que va ser aprovada– demanant que s’incrementin els recursos per atendre la salut mental dels gironins, especialment els joves. “Els joves no van a demanar ajuda al CAP, no és un espai de referència en salut mental per a ells. A Girona tenim la sort que funciona el Centre Jove de Salut, un espai de referència en temes de salut sexual i reproductiva, però també en salut emocional. S’hi fan visites i acompanyament. Entre els usuaris hi ha joves que es troben a la ciutat però que no tenen aquí el seu CAP i per tant no poden accedir al servei psicològic de l’atenció primària”, explica. El que ha demanat Guanyem Girona és que aquest servei, on ara només hi ha dos psicòlegs i està saturat, s’integri a la xarxa de Salut de la Generalitat i es reforci. En la mateixa moció també es demanava un pla de formació comunitària.

“La formació també depèn de capacitar la població, perquè la persona prengui consciència que aquell malestar que té és molt legítim: començar a visibilitzar la salut mental i deixar-la d’estigmatitzar. De la mateixa manera que dic que fa dies que em fa mal el genoll, poder dir que fa dies que no puc dormir perquè em sento molt trista”, assegura la regidora. Al maig Guanyem va organitzar, coincidint amb la presentació de la moció, un acte per parlar del tema entre els joves, amb testimonis directes: el local va quedar petit i moltes persones el van seguir per via telemàtica. “Volem intentar combatre prejudicis, parlar i escoltar els afectats. El suïcidi és la primera causa de mort entre els joves, és un tema molt seriós”, insisteix.

EN POSITIU

Per a Marta Poll, la manera de trencar l’estigma és que se’n parli més. “Que es visualitzin els casos d’èxit i que quan algú es trobi malament pugui expressar què li passa. S’ha d’evitar la idea que les persones amb problemàtica de salut mental són inestables, vulnerables o perilloses”, indica. Tots, en algun moment, ens podem trobar en situacions en què emocionalment ens costi tirar endavant “i hem de poder expressar-ho i parlar-ho a casa, a l’escola, amb els amics”. “S’ha d’actuar amb naturalitat –afegeix– i entendre que és millor demanar ajuda immediatament, perquè si no quan ho fem segurament el patiment ja haurà estat molt gran.”