Jornades a Barcelona sobre la Segona República

Després de la victòria de les can­di­da­tu­res de signe repu­blicà a les elec­ci­ons muni­ci­pals del 12 d’abril de 1931, es va pro­cla­mar la República. El nou pro­jecte anava asso­ciat a can­vis pro­funds en la política i la soci­e­tat d’un país que, fins aque­lla data, havia estat mar­cat per l’auto­ri­ta­risme, el caci­quisme i la cor­rupció.

Amb motiu del 90è ani­ver­sari d’aquells fets i per com­pren­dre el com­plex i apas­si­o­nant període repu­blicà, el Memo­rial Democràtic ha orga­nit­zat entre ahir dime­cres i avui dijous a l’Ate­neu Bar­ce­lonès unes jor­na­des on s’ha ana­lit­zat com es va desen­vo­lu­par a nivell polític, econòmic i social la Segona República. Hi han par­ti­ci­pat his­to­ri­a­dors, experts i estu­di­o­sos com Joa­quim Nadal, Maria Jesús Espuny, Chris Eal­ham, Maxi­mi­li­ano Fuen­tes, Antoni Martí Mon­terde, Mont­ser­rat Duch i Manuel Pérez Nes­pe­reira, que han par­lat d’aspec­tes tan diver­sos com la com­pa­ra­tiva entre la cul­tura cata­lana repu­bli­cana i la cul­tura euro­pea de l’època; la política sanitària del govern de la Gene­ra­li­tat; la intro­ducció del sufragi femení, i la nor­ma­tiva repu­bli­cana sobre el divorci i l’avor­ta­ment. En les jor­na­des hi han par­ti­ci­pat una tren­tena de per­so­nes