El dossier

El turisme que ha de venir

La forta patacada que ha suposat la pandèmia per al sector turístic obliga a accelerar un debat ja obert sobre el model de futur. Les claus són sostenibilitat, desconcentració i ús de noves tecnologies

CANVIS
Hi haurà canvis estructurals i es donarà valor a altres coses, com ara la sostenibilitat i la seguretat, i no sempre prevaldrà el preu
DIGITALITZACIÓ
Hem d’entendre les dades com un element clau i essencial per poder gestionar el turisme en el futur
PROMOCIÓ
S’ha de posar en relleu la Catalunya amagada, que segurament és la que té més capacitat d’atraure el turista que fuig de les grans concentracions

L’acti­vi­tat turística a Cata­lu­nya genera entre un 12 i un 13% del PIB i és con­si­de­rada un sec­tor trac­tor que engloba un eco­sis­tema de més de 78.000 empre­ses. Segons dades del Depar­ta­ment d’Empresa, el 2019 l’impacte sobre l’eco­no­mia cata­lana va ser de 37.842 mili­ons. L’any pas­sat la xifra va caure un 84,1% i es va regis­trar un impacte de poc més de 6.000 mili­ons. Les xifres par­len per si soles. A Cata­lu­nya, després d’un any de rècord com havia estat el 2019, l’arri­bada de turis­tes estran­gers ha cai­gut en picat i la incer­tesa en l’evo­lució de la pandèmia fa difícil qual­se­vol pronòstic. El 2020 es van rebre 3,9 visi­tants de fora, un 80% menys que els 19,3 mili­ons de turis­tes estran­gers del 2019. Per sec­tors, les agències de viat­ges i els orga­nit­za­dors de fires i con­ven­ci­ons han estat els més per­ju­di­cats, amb cai­gu­des de més del 70% del volum de negoci.

Ara la pri­o­ri­tat és mirar de sal­var els mobles i per acon­se­guir-ho el govern català va pre­sen­tar al maig un pla de reac­ti­vació i trans­for­mació del sec­tor que aspira a obte­nir finançament euro­peu a través del fons Next Gene­ra­tion. I això, traduït, vol dir asso­ciar al turisme els ter­mes sos­te­ni­bi­li­tat i digi­ta­lit­zació, dos con­cep­tes que –sense cap excepció– estan en boca de tots els agents impli­cats i mar­ca­ran el turisme que ha de venir.

Però el debat sobre la neces­si­tat de reo­ri­en­tar el model turístic a Cata­lu­nya arrenca abans de la pandèmia. A Bar­ce­lona, per exem­ple, tot i la com­ple­xi­tat de tenir xifres exac­tes perquè per­sis­teix l’allot­ja­ment il·legal i també es fa difícil comp­ta­bi­lit­zar la gent que la visita per lliure, es cal­cula que el 2019 hi va haver uns 20 mili­ons de visi­tants. “Hi ha una neces­si­tat de des­cen­tra­lit­zar alguns punts per evi­tar la mas­si­fi­cació; però, per molt que pren­guem deci­si­ons amb els actors locals, con­tro­lar la gent que ve de fora és un repte com­pli­cat”, indica Xavier Marcé des de la regi­do­ria de Turisme i Indústries Cre­a­ti­ves de Bar­ce­lona. El model és insos­te­ni­ble a mitjà ter­mini i la neces­si­tat de dis­se­mi­nar arreu del país els turis­tes que hi arri­ben és un clam. Per tant, entre els rep­tes de futur també hi ha la des­cen­tra­lit­zació.

Des del 2000 fins ara la major part del crei­xe­ment turístic inter­na­ci­o­nal s’estava donant gràcies al crei­xe­ment del turisme urbà, aquí i arreu d’Europa. Amb la pandèmia les grans ciu­tats han que­dat bui­des de turis­tes i fins i tot part de la gent que hi viu s’està plan­te­jant renun­ciar-hi com a lloc de residència. Ara es busca natura i espais oberts. “No sabem si aquests can­vis deri­vats de la pandèmia, i que són jus­ta­ment el con­trari del que estava pas­sant abans, seran estruc­tu­rals o con­jun­tu­rals”, diu José Anto­nio Donaire, un refe­rent al país en matèria turística que exer­ceix de pro­fes­sor a la Uni­ver­si­tat de Girona. Parla del model de crisi de les ciu­tats i també de la renúncia del turista a fer des­plaçaments de llarga distància, sobre­tot en avió.

De fet, explica Donaire, a Europa fa temps que exis­tei­xen movi­ments que qüesti­o­nen la sos­te­ni­bi­li­tat de l’actual model turístic i el que ha pas­sat ara és que s’ha acce­le­rat aquest debat. A zones com ara Escan­dinàvia exis­teix el con­cepte “ver­go­nya a volar”, fent referència a la con­ta­mi­nació d’aquest mitjà de trans­port. També a Ale­ma­nya s’han fet forts movi­ments que denun­cien les emis­si­ons de CO2 dels vols en avió, i a França es comen­cen a plan­te­jar el con­cepte de con­ver­tir els viat­ges llargs en viat­ges mul­ti­e­tapa, amb trans­port noc­turn en tren. Donaire en diu, d’això, “tor­nar a fer de Willy Fog” men­tre recorda que “els com­pro­mi­sos de la UE per al 2050 par­len de des­car­bo­nit­zació i d’aposta pel trans­port públic amb mit­jans no con­ta­mi­nants, i això obliga Europa a apos­tar pel tren”.

Turisme sos­te­ni­ble

La mobi­li­tat és, doncs, un dels fac­tors clau que deter­mi­na­ran la sos­te­ni­bi­li­tat del sec­tor turístic i ara com ara l’avió i els vai­xells de cre­uer són els trans­ports més con­ta­mi­nants: “Venim d’un model basat en des­plaçaments curts en avió, viat­ges de baix cost que dei­xa­ven una pet­jada de car­boni enorme i un ús del trans­port pri­vat també molt esti­mu­lat”, recorda Donaire. Per ell també el tren és l’alter­na­tiva i els viat­ges en avió, un feno­men molt més pun­tual. La idea seria fer un gran viatge cada cinc o deu anys i con­ver­tir-lo en una inversió per­so­nal, amb més dies d’estada i esta­blint una relació més pro­funda amb el lloc que es visita.

D’això Cati­ana Tur, gerent de l’Asso­ci­ació Cata­lana d’Agències de Viat­ges Espe­ci­a­lit­za­des (ACAVe), en diu “com­prar experiències”, i després de la pata­cada que està patint el col·lec­tiu que repre­senta hi veu la seva veta de mer­cat de futur. “Com el 2019 no hi esta­rem mai més, la pandèmia ens ha can­viat a nosal­tres, a les nos­tres empre­ses i al món en gene­ral, i això impli­carà que hi hagi can­vis estruc­tu­rals i que es posin en relleu coses que fins ara no s’hi posa­ven, com ara la segu­re­tat i la sos­te­ni­bi­li­tat, i que no sem­pre el preu sigui el cri­teri que més pre­val­gui”, sen­ten­cia. La con­seqüència més imme­di­ata d’aquesta nova rea­li­tat és que el turista que pla­ni­fi­cava les vacan­ces mesos abans pràcti­ca­ment ha des­a­pa­re­gut: “Ara un 80% de les reser­ves es fan amb menys d’un mes d’ante­lació.”

Tal com indi­cava Donaire, Cati­ana Tur con­firma que el pro­ducte que ven natura està en alça i el nou con­cepte de vacan­ces inte­gra cul­tura, gas­tro­no­mia i experiències. I és aquí on les agències espe­ci­a­lit­za­des tenen camp a córrer, i Cata­lu­nya com ha des­ti­nació, també. “Tenim mar, mun­ta­nya, gas­tro­no­mia, eno­tu­risme, cul­tura... Cata­lu­nya és forta en tots aquests aspec­tes”, recorda, i reclama polítiques de pro­moció per donar cober­tura a aquesta demanda.

A curt ter­mini també vol més pro­moció el sec­tor hote­ler. San­ti­ago García-Nieto, pre­si­dent de la Con­fe­de­ració Empre­sa­rial d’Hos­ta­le­ria i Res­tau­ració de Cata­lu­nya, va recla­mar a prin­ci­pis de mes ini­ci­a­ti­ves per tor­nar a cap­tar el visi­tant esta­tal i una cam­pa­nya con­vin­cent per al mer­cat estran­ger remar­cant que la des­ti­nació és “segura” i “com­pe­ti­tiva”.

Amb el lema Cata­lu­nya, un lloc fet a mida, el govern català ha ini­ciat una cam­pa­nya de pro­moció adreçada als mer­cats català, espa­nyol, francès, britànic, ale­many i del Bene­lux que vol donar pre­ci­sa­ment res­posta a aquesta demanda. La pro­moció no busca ven­dre atrac­tius i des­ti­na­ci­ons turísti­ques, sinó que posa l’accent en les emo­ci­ons que es viuen viat­jant a Cata­lu­nya, rela­ci­o­nant pai­sat­ges amb sen­sa­ci­ons i mos­trant el ter­ri­tori com un lloc on crear records memo­ra­bles a través de foto­gra­mes rea­lis­tes d’indrets com ara Alta­fu­lla, Tor­re­dem­barra, els Piri­neus, Espi­nel­ves i Canet de Mar. La cam­pa­nya també retrata aquest turisme res­pectuós amb el medi ambi­ent i que fuig de les aglo­me­ra­ci­ons: turisme sos­te­ni­ble.

El con­cepte s’ha posat de moda però sec­tors com ara el del turisme rural i el del món dels càmpings ja fa temps que el defen­sen. “Tot­hom parla de cer­ti­fi­ca­ci­ons i segells ambi­en­tals EMAS –un tipus de cer­ti­fi­cació– i el sec­tor del càmping ja fa més de 20 anys que va obte­nir el pri­mer i ara ja tenim bun­ga­lous energètica­ment auto­su­fi­ci­ents”, explica Miquel Gota­ne­gra, pre­si­dent de la Fede­ració Cata­lana de Càmpings. La com­petència inter­na­ci­o­nal els ha obli­gat a estar al dia i ara això és un avan­tatge. També es con­si­de­ren cap­da­van­ters en aquest turisme d’experiències ara tan rei­vin­di­cat. “Un 15% de les nos­tres plan­ti­lles és per­so­nal per a ani­mació, perquè el que ofe­reix el càmping no és només allot­ja­ment, sinó que s’hi fan mol­tes acti­vi­tats i s’ofe­rei­xen experiències al cli­ent apro­fi­tant l’entorn”, diu Gota­ne­gra.

Des de Con­ca­tur, la Con­fe­de­ració Cata­lana d’Agro­tu­risme i Turisme Rural, Fer­ran Puig també rei­vin­dica una manera de fer que ara està en alça: “El nos­tre model de negoci ja fa anys que pretén mos­trar com­promís vers la sos­te­ni­bi­li­tat i el ter­ri­tori, i la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat social empre­sa­rial. Des del turisme rural fa temps que hi estem apos­tant i, d’una manera o altra, la situ­ació vis­cuda ara ha evi­den­ciat l’èxit de la nos­tra aposta i ens ha donat la raó per con­ti­nuar reforçant l’estratègia”, diu Puig. Tot i que les xifres no són les que vol­drien, el canvi d’hàbits pro­pi­ciat per la pandèmia els ha por­tat aquest nou cli­ent que fuig de la ciu­tat però que en alguns casos encara no ha cap­tat l’essència dels entorns rurals: “No som hotels, nosal­tres obrim les por­tes de casa nos­tra al turista i això no tot­hom ho ha entès.” En espera que arreli aquest canvi de men­ta­li­tat, el repre­sen­tant del turisme rural parla del Mani­fest Des­co­brir, un decàleg pre­sen­tat l’any pas­sat amb més de 2.600 adhe­si­ons que, sota el lema Per un nou model de turisme al ser­vei del país, reclama polítiques per pro­moure el turisme sos­te­ni­ble, de pro­xi­mi­tat, con­tra la mas­si­fi­cació, i la cre­ació d’una taula unitària per a la gestió de Cata­lu­nya com a des­ti­nació única.

Hi ha altres sec­tors on el camí cap a la sos­te­ni­bi­li­tat pot­ser és més llarg però on també és clar l’objec­tiu: “Hem d’apos­tar per l’eco­no­mia blava i hem de desen­vo­lu­par pro­jec­tes de turisme blau, que els nego­cis turístics puguin mesu­rar la pet­jada de car­boni que gene­ren i fer pro­gra­mes per reduir aquesta pet­jada”, diu el vice­pre­si­dent del gremi d’hote­lers de Bar­ce­lona, Edu­ard Tor­res, que també està al cap­da­vant del con­sorci Turisme de Bar­ce­lona.

El turisme de dades

La segona pota que sus­tenta el turisme que ha de venir és la tec­no­lo­gia. De fet han de ser les noves tec­no­lo­gies les que, en part, han de fer via­ble aquest model sos­te­ni­ble que implica la redis­tri­bució del turisme pel ter­ri­tori. I per fer-ho es neces­si­ten dades. “Hem d’enten­dre les dades com un ele­ment clau i essen­cial per poder ges­ti­o­nar el turisme en el futur”, diu Edu­ard Tor­res. El pre­si­dent del con­sorci Turisme de Bar­ce­lona té molt clar que, per dis­se­mi­nar i equi­li­brar el turisme pel ter­ri­tori, cal interac­tuar amb aquest turista abans, durant i després del seu viatge i tre­ba­llar amb la infor­mació que pro­por­ci­ona. “El repte és crear un hub de dades digi­tal que per­meti encre­uar les dades de l’experiència turística, saber a quin esta­bli­ment genera des­pesa, quins llocs visita... conèixer el visi­tant per ofe­rir-li la millor experiència”, indica Tor­res. I la pla­ta­forma logística que ha de per­me­tre saber en temps real quanta estona de cua hi ha per entrar a un monu­ment o quin cen­tre sani­tari queda més a prop del turista que no es troba bé es diu Ama­zing Bar­ce­lona. Aquest cen­tre d’intel·ligència turística que ha de digi­ta­lit­zar, trans­for­mar i dina­mit­zar els ser­veis turístics té el suport d’admi­nis­tra­ci­ons públi­ques com ara l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i la Gene­ra­li­tat: “Però perquè es desen­vo­lupi i fun­ci­oni és clau l’aliança amb empre­ses estratègiques i ja ens hem apro­xi­mat a Vue­ling, Telefónica, el Barça i el RACC”, exem­pli­fica el por­ta­veu del con­sorci pro­mo­tor.

A la Costa Dau­rada i a les Ter­res de l’Ebre, on s’ha fide­lit­zat el turisme fami­liar, el cen­tre tec­nològic Eure­cat –que tre­ba­lla en inno­vació turística– i el Patro­nat de Turisme de la Dipu­tació de Tar­ra­gona també han desen­vo­lu­pat una pla­ta­forma per a la gestió dels ser­veis turístics. Es tracta de l’apli­cació web Trip&Kids, a través de la qual les des­ti­na­ci­ons poden ges­ti­o­nar els flu­xos de visi­tants mit­jançant eines de ludi­fi­cació i les famílies poden rebre sug­ge­ri­ments i pro­pos­tes a mida segons les seves pri­o­ri­tats, infor­mació de ser­veis en temps real o, per exem­ple, alter­na­ti­ves en cas de pluja. “És un ins­tru­ment que fa de la Costa Dau­rada i les Ter­res de l’Ebre dues des­ti­na­ci­ons pio­ne­res en l’àmbit de la digi­ta­lit­zació dels ser­veis turístics” i un gran exem­ple “de la neces­si­tat i capa­ci­tat d’inno­var i de donar solu­ci­ons tec­nològiques als rep­tes de trans­for­mació digi­tal, sos­te­ni­bi­li­tat, millora de l’experiència i segu­re­tat que té el turisme en l’esce­nari actual”, va dir Xavier Torra, pre­si­dent d’Eure­cat, durant la pre­sen­tació de l’apli­cació web feta a prin­ci­pis de juliol.

Més enllà d’aquests pro­jec­tes de gran abast, la neces­si­tat d’incor­po­rar les noves tec­no­lo­gies al negoci la té clara tot­hom, i, superada l’exigència de tenir espais web i estar pre­sent a les xar­xes soci­als, s’estan desen­vo­lu­pant ini­ci­a­ti­ves con­jun­tes com ara l’apli­cació de turisme rural de Cata­lu­nya pro­mo­guda per Con­ca­tur: Rura­lApp, una cen­tral de reser­ves en línia espe­ci­a­lit­zada que aplega més de 500 esta­bli­ments.

A mitjà ter­mini les noves tec­no­lo­gies també han de per­me­tre superar la bar­rera que encara hi ha entre demanda i oferta, con­tro­lada sovint pels inter­me­di­a­ris. “Han de ser les TIC les que facin d’inter­me­di­ari”, diu Donaire. La necessària incor­po­ració de les noves tec­no­lo­gies, la digi­ta­lit­zació i l’auto­ma­tit­zació de pro­ces­sos també té una cara fosca: “Els pro­pers 20 anys el sec­tor ser­veis i el turisme per­dran mas­si­va­ment la capa­ci­tat d’incor­po­rar mà d’obra i només es man­tindrà la que aporti un valor afe­git”, pro­nos­tica el pro­fes­sor.

Cata­lu­nya com un tot

Amb la diagnosi feta del que volem i de com ho hem d’acon­se­guir, hi ha un altre punt de coin­cidència entre admi­nis­tra­ci­ons, dife­rents agents del sec­tor i estu­di­o­sos de la matèria: Cata­lu­nya té un punt de par­tida pri­vi­le­giat, per atrac­tius i infra­es­truc­tura.

“Com a des­ti­nació turística pròpia, tenim tots els requi­sits: som un país ben comu­ni­cat, tenim pai­satge, tenim gas­tro­no­mia, podem ofe­rir experiències úniques al visi­tant 365 dies de l’any! En un país on viuen genis com ara Joan Roca i Fer­ran Adrià, tenim l’herència de Gaudí i de Dalí, tenim el Barça... Si haguéssim de fer balanç de tots els actius que tenim, difícil­ment tro­baríem un lloc simi­lar.” Parla el pre­si­dent de l’Asso­ci­ació de Càmpings de Cata­lu­nya, qui, posant d’exem­ple el sec­tor que repre­senta, hi afe­geix: “Els càmpings són els grans parcs de vacan­ces d’aquest país i aquí tenim els millors d’Europa.” Gota­ne­gra rei­vin­dica Cata­lu­nya com una gran des­ti­nació de sol i platja: “Aquest és el gran recurs que té el nos­tre país: les plat­ges del Gar­raf amb un Penedès de rere­fons o les de la Costa Brava amb un Empordà fantàstic”, con­clou.

Ven­dre Cata­lu­nya en el seu con­junt com una des­ti­nació és un repte si es vol apro­fi­tar aquest procés de des­con­cen­tració pro­pi­ciat per la pandèmia i ali­neat amb els rep­tes de futur, i per acon­se­guir-ho el que cal és: “Posar en relleu els ter­ri­to­ris del país que ara no sur­ten a l’agenda. Aquesta per mi és la gran feina”, diu el pro­fes­sor de la UdG, i ho remata: “Bar­ce­lona ja està con­so­li­dada als mer­cats inter­na­ci­o­nals, cal par­lar de la Terra Alta, de la Gar­rotxa i de les ciu­tats mit­ja­nes del país si volem que els 25 mili­ons de turis­tes que es pre­ve­ien per al 2025 no es con­cen­trin tots a Bar­ce­lona. S’ha de posar en relleu la Cata­lu­nya que està ama­gada i que segu­ra­ment és la que té més capa­ci­tat d’atraure aquest seg­ment de turis­tes que defuig les grans con­cen­tra­ci­ons.”

Decisió de futur

Tot i que el mul­ti­mi­li­o­nari Jeff Bezos va inau­gu­rar la set­mana pas­sada el pri­mer vol turístic espa­cial a bord del coet Blue Ori­gin, la pos­si­bi­li­tat de viat­jar a l’espai encara no forma part del nos­tre ima­gi­nari de futur. Els nous temps por­ten figu­res noves que caldrà veure on encai­xen, com ara el nòmada digi­tal, que tre­ba­llarà i farà turisme de llarga estada des de qual­se­vol lloc del món. Però venim d’un model for­dista molt arre­lat, que durant anys ha fet for­tuna a casa nos­tra. De fet, el pes del turisme en l’eco­no­mia cata­lana no s’explica sense l’èxit d’aquest model de pro­ducció i con­sum en massa que va per­me­tre a par­tir dels anys cin­quanta demo­cra­tit­zar el turisme, fins lla­vors acces­si­ble només per a les elits. Paquets de vols i hotels a preus molt asse­qui­bles perquè l’oferta és la mateixa per a tot­hom i turis­tes del nord que volen bus­cant sol i platja sense pràcti­ca­ment saber en quina zona ater­rarà l’avió ni què visi­ta­ran en l’excursió facul­ta­tiva que inclou el paquet turístic. Ara el con­su­mi­dor ja no vol for­mar part de la massa i demana pro­duc­tes sin­gu­la­rit­zats. El for­disme, un model basat en la car­bo­nit­zació per aba­ra­tir el trans­port, comença a entrar en crisi i en aquesta etapa de trànsit cap al post­for­disme cal deci­dir on se situa Cata­lu­nya com a des­ti­nació. I aquesta, diu Donaire, és la gran decisió: “Ens ori­en­tem cap aquesta tran­sició tec­nològica o ens que­dem en un model que té una gran quota de mer­cat i en el qual som molt bons?”

12%
És el percentatge
de producte interior brut de Catalunya que genera la indústria turística
20
milions de visitants
va rebre la ciutat de Barcelona el 2019, un any de rècord
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.