Històries sota el mar

Cap de Vol

Anomenat Cap de Vol per la zona on va naufragar, aquest vaixell va ser espoliat als anys seixanta per submarinistes que es van endur o van fer malbé gairebé totes les àmfores –unes 400– que contenia. Només se’n van salvar dues, gràcies a les quals els arqueòlegs han pogut reconstruir part de la història de la nau. Se sap que transportava vi des de Badalona i fins a Narbona, on segurament la càrrega s’havia de redistribuir. Les restes de fusta que s’han pogut investigar els darrers anys han permès deduir que no es tractava d’un vaixell romà, com s’havia establert en un primer moment, sinó iber. Feia uns 15 metres d’eslora (de llarg) i el volum de litres de vi que transportava estava al voltant de 8.800. El pes total del carregament, comptant el pes de les àmfores, era de 15,6 tones. Quan es va enfonsar, fa 2.000 anys, la costa catalana era força diferent de l’actual, hi havia més maresmes, aiguamolls i llacunes interiors. El Cap de Vol estava adaptat per navegar per aquest tipus d’aigües, ja que la seva quilla era força planera, a diferència de vaixells romans. Això fa pensar que va ser construït per la població autòctona. Entre les peces que s’hi han recuperat hi ha una moneda ibèrica de bronze. En aquella època, quan es construïa una vaixell es col·locava una moneda entre la fusta com a ofrena als déus, per demanar la protecció dels mariners.

Illes Formigues I

Al voltant de les illes Formigues, entre Palamós i Palafrugell, hi ha diversos vaixell enfonsats. La història del derelicte batejat com a Illes Formigues I és prou curiosa. Es va descobrir el 1958 i es va excavar entre el 1959 i el 1960. Llavors es coneixia com El Pecio de Palamós. A començaments dels anys vuitanta es va tornar a estudiar i se’n van extreure una trentena d’àmfores que ara es troben al Museu Marítim de Barcelona. Però les coordenades de la seva ubicació exacta es van apuntar malament, i durant quatre dècades el vaixell va quedar desaparegut novament. L’any passat, però, els membres del CASC van decidir inspeccionar la zona, ja que el temporal Glòria, a començaments d’any, havia remogut molt el fons marí. Van tenir sort, la sorra desplaçada havia deixat al descobert part del casc i van poder redescobrir el vaixell a uns quaranta metres de fondària. S’hi va localitzar una àmfora –el vaixell també transportava vi– que és més antiga que les del Cap de Vol, fet que indica que el vaixell també és anterior i podria ser el més antic descobert a la costa catalana dedicat al comerç de vi. L’excavació del jaciment ha permès recuperar elements de fusta –que donaran pistes sobre el sistema de construcció del vaixell– i també una gerra de ceràmica que pertanyia a la tripulació.

Illes Formigues II

Com dèiem, els 16 illots de les illes Formigues han estat testimoni de diversos naufragis al llarg del temps. Alguns estan documentats, com ara el del vapor Alger, que el 1899 va xocar contra els esculls per culpa del mal temps mentre es dirigia cap a Marsella procedent d’Alacant. Sortosament, els tres tripulants i els 23 passatgers van poder ser rescatats per pescadors de la zona i no hi va haver víctimes. Altres accidents són molt més recents, com ara el d’un vaixell de pesca que va xocar contra les roques el 2014, tot i que la zona està senyalitzada amb una balisa. Afortunadament els tripulants també van poder ser rescatats sans i estalvis. No és estrany, doncs, que sigui un lloc d’especial interès per als arqueòlegs subaquàtics. El derelicte anomenat Illes Formigues II es troba entre 45 i 47 metres de profunditat i és un vaixell romà que es va enfonsar a finals del segle I aC quan, segons tots els indicis, portava àmfores des d’Andalusia cap a Narbona, un port important en aquella època. Les àmfores contindrien salaó, salses de peix i potser el famós gàrum, una salsa feta amb vísceres de peix que es feia servir per condimentar i que els romans consideraven una exquisidesa. Aquest derelicte encara s’està excavant –una tasca difícil perquè com que es troba a gran fondària els arqueòlegs han de fer descompressions molt llargues– i és un dels vaixells romans de la costa catalana que han conservat millor tant l’estructura com el contingut. De fet, algunes de les àmfores localitzades encara conserven l’opercle ceràmic –la tapa– i al seu interior s’han trobat restes de peix i pinyols d’oliva, que potser s’haurien utilitzat per donar sabor a la salaó.

Cala Cativa

Descobert fa més de 120 anys per un precursor de l’arqueologia subaquàtica –el prohom del Port de la Selva Romuald Alfaràs–, aquest vaixell enfonsat és el primer jaciment submarí que es va investigar a la costa catalana. El 1894, Alfaràs va llogar un grup de corallers que, vestits amb les escafandres de l’època, van baixar fins a 30 metres de fondària per recuperar més de seixanta àmfores del vaixell. Aquell mateix any, Alfaràs va publicar un article explicant la seva troballa i els estudis que n’havia fet al butlletí de l’Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, en un article titulat Pesca de ánforas. Fa 10 anys, els membres del CASC van tornar a localitzar les restes del vaixell, que s’ha excavat en dues ocasions i que després s’ha tornat a tapar amb sorra per evitar que pugui ser espoliat. Les dades que s’han obtingut han permès recrear-lo en tres dimensions. El vaixell era petit, feia entre nou i deu metres d’eslora i va naufragar després de xocar contra uns esculls. A bord, se suposa que hi anaven dos tripulants, ja que s’han trobat restes d’objectes de la vida quotidiana –plats i olles– que així ho indiquen. Es calcula que la nau, que com la del Cap de Vol està feta amb una tècnica constructiva diferent de la dels romans i és més plana, transportava entre 150 i 200 àmfores de vi procedent de la zona del Baix Llobregat. Segurament estava pensat per fer trajectes curts, de tres o quatre dies, però va tenir la desgràcia de topar contra uns esculls i enfonsar-se.

Deltebre I

Aquest vaixell enfonsat davant de l’illa de Buda i conegut com a Deltebre I formava part del contingent militar anglès que a finals del maig del 1813 va salpar d’Alacant per participar en el setge de Tarragona, durant la guerra del Francès. L’operació no va anar bé i durant la retirada el vaixell, que transportava munició de diferent tipus i calibre, va embarrancar a la desembocadura de l’Ebre per culpa d’un temporal. Les informacions de l’època indiquen que van encallar 18 vaixells, 13 es van recuperar i cinc van desaparèixer. L’any 2008, un submarinista va descobrir les restes del que s’ha batejat com a Deltebre I, unes restes que s’havien conservat en un estat excepcional. La troballa va ser el resultat de la regressió del Delta i de les llevantades que van remoure el fons marí. El carregament del vaixell estava compost per munició: bales de plom de mosquet, caixes amb bales de canó, bombes de morter, barrils de pólvora, barrils de pedres de guspira, ferradures de cavall, recanvis de corretges de pell per als fusells, espoletes... També s’hi va localitzar un canó de bronze amb l’escut de Jordi III d’Anglaterra. A part de tot això, en les excavacions subaquàtiques es van trobar objectes de la vida quotidiana a bord, tant dels oficials com dels mariners, fins i tot una ampolla encara plena de vi d’aquella època, i una sabata amb el taló revestit de plom per evitar generar guspires que poguessin encendre la pólvora.