Veïnatge divers, inclusiu

Una mirada ràpida a l’entorn. Què hi veiem? Diversitat. Ja només en l’aparença. Imagineu en la manera de pensar, les habilitats, les mancances, els talents. Diferents com cada floc de neu. Però iguals. Iguals en drets. Per exemple, a l’habitatge. Aquest mes de maig, es va presentar la cooperativa Vida Inclusiva, nascuda de l’impuls del grup cooperatiu TEB, Casa Cooperativa i Perviure Habitatge Col·lectiu. Què volen? Cohabitatge inclusiu: que persones amb diversitat funcional convisquin amb d’altres que no en tenen. Si les persones amb capacitats diverses no tenen espais on relacionar-se, aleshores, com es farà inclusió?

Pepa Muñoz és la presidenta de Vida Inclusiva. “És una cooperativa sense afany de lucre, d’habitatge en cessió d’ús, en què ja fa dos anys que estem treballant. La formen famílies i representants del grup cooperatiu TEB, que impulsa trobar habitatge accessible i assequible per a persones amb discapacitat intel·lectual. Es tracta d’aconseguir que les persones visquin en comunitat, evitar al màxim la institucionalització. El model l’estem fent amb gent que creu en el cohabitatge i que incloure la diversitat és molt enriquidor i una manera de contribuir a una societat inclusiva. Esperem tenir aviat un primer solar!” La cooperativa ha nascut al Barcelonès, però l’objectiu és exportar el model.

Les persones amb discapacitat intel·lectual són les protagonistes. “Han de poder tenir un paper en el disseny dels habitatges. El cohabitatge té molts avantatges per al nostre col·lectiu, perquè, per primer cop, poden dir com volen viure en comunitat. Normalment, ja s’ho troben tot fet.” La idea de participar en la configuració d’un model de convivència i,, sobretot d’espais compartits és engrescadora. “Podem decidir com ho volem: biblioteca, sala de jocs compartits... Per què no jugar al dòmino amb el veí? Les persones amb diversitat intel·lectual serien un terç, com a màxim. En realitat, són un 2% de la societat, i haurien de ser-ho als habitatges, però hi ha tanta mancança d’habitatge... A la vegada, busquem famílies que no tinguin a veure amb la discapacitat, però que vulguin participar en aquesta transformació.” Els habitatges podran adaptar-se als canvis i a les necessitats de cures i mantenir els veïns en un entorn conegut i amable.

Perviure està acompanyant aquest projecte, també un –entre d’altres– per als grans de Sant Martí de Tous. Irene Santos, regidora de l’Ajuntament, ha proposat un projecte d’habitatge sènior públic i privat en cessió d’ús. Es tracta de donar l’opció als grans de no viure en una residència i, a més a més, complementar la construcció d’habitatges amb una antiga masia per concentrar-hi les cures i obrir-la a tota la població. Ella mateixa va investigar sobre el cooperativisme i el cohabitatge. “Som un poble molt petit, amb pocs recursos, però que posa en marxa projectes perquè pica a moltes portes. Si és un model que funciona, per què no s’hi hauria d’implicar l’administració?”