Greenpeace reclama un nou model de ramaderia

El pro­blema de la con­ta­mi­nació de l’aigua per nitrats “ha empit­jo­rat pro­gres­si­va­ment”, així resu­meix la situ­ació del que està pas­sant a Cata­lu­nya la Con­se­lle­ria d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural. Davant aquesta situ­ació, i el fet que en els últims 19 anys no s’ha obser­vat una millora de la qua­li­tat de l’aigua, el Govern de Cata­lu­nya ha apro­vat un Decret llei que amplia durant qua­tre anys més la moratòria a la rama­de­ria indus­trial, per la qual cosa no es podran ins­tal·lar noves explo­ta­ci­ons rama­de­res ni ampliar les exis­tents a les zones més afec­ta­des per la con­ta­mi­nació de l’aigua per nitrats. En par­ti­cu­lar, segons la con­se­lle­ria, aquesta moratòria s’apli­carà a 68 muni­ci­pis.

“Des de Gre­en­pe­ace no podem fer res més que aplau­dir la nova moratòria par­cial a la rama­de­ria indus­trial a Cata­lu­nya, però també he d’afir­mar que, davant la situ­ació d’empit­jo­ra­ment de la con­ta­mi­nació de l’aigua per nitrats, aquesta mesura és clara­ment insu­fi­ci­ent”, ha afir­mat Luís Fer­rei­rim, res­pon­sa­ble d’agri­cul­tura de Gre­en­pe­ace España. “És urgent esta­blir una moratòria a tota Cata­lu­nya per a pre­ve­nir que altres muni­ci­pis aca­bin afec­tats també i reduir la caba­nya rama­dera en inten­siu, només així podrem rever­tir la situ­ació”.

Segons les dades de l’Agència Cata­lana de l’Aigua, al 1998 hi havia 204 muni­ci­pis decla­rats Zona Vul­ne­ra­ble per Nitrats. Però al 2015 ja havien pas­sat a 422 (més del doble en menys de dues dècades), la qual cosa suposa ja gai­rebé la mei­tat dels muni­ci­pis cata­lans. Tan­ma­teix, això no ha impe­dit que es con­tinuï incre­men­tant la con­ta­mi­nació per nitrats i que, a molts punts, la situ­ació hagi fins i tot empit­jo­rat. El 51% de les mas­ses d’aigües sub­terrànies estan ja decla­ra­des com afec­ta­des per la con­ta­mi­nació per nitrats i al 2015 hi havia 139 muni­ci­pis afec­tats amb con­cen­tra­ci­ons per sobre del límit legal. L’Agència va con­cloure, en el seu Pla de Gestió de Dis­tricte de Conca Flu­vial 2022-2027, que “el 73% de les mas­ses d’aigua sub­terrànies amb un estat químic ‘dolent’ ho són per excés de nitrats”, que “les estratègies prin­ci­pals per a com­ba­tre aquest pro­blema han de venir de l’erra­di­cació o reducció de les seves cau­ses, de l’abo­ca­ment exces­siu de nitrats al medi ambi­ent”, sent categòrica en una de les seves solu­ci­ons: “Reduir o limi­tar l’acti­vi­tat agrària a les zones de forta pressió i mal estat del medi ambi­ent.”

La rama­de­ria indus­trial està a l’epi­cen­tre de molts pro­ble­mes ambi­en­tals, des del canvi climàtic a la pèrdua de bio­di­ver­si­tat, i fins i tot està dei­xant a molts pobles sense aigua pota­ble, per la qual cosa urgeix un canvi del sis­tema de pro­ducció. Per exem­ple, a Cata­lu­nya, i segons les dades del Regis­tre Esta­tal d’Emis­si­ons i Fonts Con­ta­mi­nants –el sec­tor boví està exempt de decla­rar les seves emis­si­ons-, el 75% de les emis­si­ons de metà estan pro­vo­ca­des per la rama­de­ria indus­trial (73% porcí i 2% avícola) així com el 97% de les emis­si­ons d’amoníac (73% porcí i 24% avícola), cosa que també con­tri­bu­eix a empit­jo­rar la qua­li­tat de l’aire de Bar­ce­lona.

Segons afirma Gre­en­pe­ace, reduir dràsti­ca­ment la caba­nya rama­dera en inten­siu i pro­moure la tran­sició a la rama­de­ria exten­siva de base agro­e­cològica i de petita escala té així múlti­ples bene­fi­cis i ha de ser el camí a seguir no sols a Cata­lu­nya sinó a tot l’Estat espa­nyol. “Si no anem arran del pro­blema, posem fre la rama­de­ria indus­trial a tot l’Estat espa­nyol i, a més, reduïm la caba­nya rama­dera en inten­siu, per des­comp­tat que no s’acon­se­gui­ran com­plir els objec­tius euro­peus de des­con­ta­mi­nació total per al 2027” ha conclòs Fer­rei­rim.