“Ens han començat a tenir en compte a partir de la pandèmia”

Serrà, en una imatge recent Q.P.

TERESA MÁRQUEZ

Oriol Serrà és alcalde de Sant Miquel de Campmajor, un poble de la demarcació de Girona de 231 habitants i una de les veus més actives de l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), que representa 195 poblacions. A Catalunya, dels 947 municipis censats, n’hi ha 329 que tenen menys de 500 habitants. L’entitat va néixer el mes de març del 2008.

Per què és tan important que hi hagi una associació que faci d’altaveu dels pobles petits?

Vam néixer fa tretze anys amb una idea clara: ajuntar esforços i fer d’interlocutors amb les administracions perquè se’ns tingui en compte en tots els nivells i per poder afrontar amb èxit els reptes actuals i futurs. Parlem d’una realitat que suposa una tercera part dels pobles de tot el país. Malgrat que hi pugui haver diferències arreu del territori, tenim trets comuns que podem defensar plegats. Ens presentem com a lobby.

Però al contrari d’altres associacions, no ofereixen cap servei.

No. Això ho deixem en mans d’altres entitats vinculades al municipalisme. Nosaltres el que pretenem és unificar la veu dels pobles més petits perquè se’ns tingui en compte des de les administracions en qualsevol política que ens afecti. Hem de ser part activa en la resolució dels nostres problemes i hem d’aconseguir que un veí del món rural tingui les mateixes oportunitats que un ciutadà de la metròpolis.

Quina valoració fa d’aquests anys?

Curiosament, les administracions ens han començat a tenir en compte a partir de la pandèmia. Se’ns ha visualitzat molt a través dels mitjans des que la gent s’ha plantejat marxar de les ciutats per anar a viure a poblacions més petites. Representem prop del 60% dels pobles de menys de 500 habitants i som la segona força municipalista després de l’Associació de Municipis de Catalunya (AMC). Hem hagut de picar molta pedra, però ja veiem l’efecte bola de neu.

Sembla que ara s’hagi descobert l’existència del despoblament sobretot als pobles petits, però no parlem de res que no faci anys que dura.

Ens podem remuntar al final de la Guerra Civil; des de llavors hi ha hagut alts i baixos, un fenomen que coneixem molt bé i que sobretot afecta la part occidental del país. La falta d’inversió de l’administració pública ha estat cabdal per ajudar a empitjorar la situació, i ara es fa molt difícil poder viure igual al camp que a la ciutat. Nosaltres no parlem de despoblament, sinó de reequilibri territorial.

Parlem de grans problemes. Quin són els pitjors?

La falta d’habitatge, perquè sense polítiques que incentivin la creació de llocs on viure no es pot pretendre lluitar contra el despoblament, i que s’adaptin les normatives urbanístiques a les necessitats reals de cada espai. També ens calen amb urgència accions agrícoles i forestals que permetin recuperar el territori que hem anat perdent i que cada incendi d’estiu ens fa més present. El desplegament d’una xarxa d’internet en condicions per poder fomentar el teletreball i el manteniment de serveis bàsics, com l’escola, són altres reptes pendents.

Veiem amb ulls de ciutat els problemes del món rural?

Hi ha hagut una desconnexió històrica entre les dues realitats. La gent de la ciutat necessita una desconnexió de l’estrès que viu cada dia i pensa en el camp com en un espai bucòlic, on la bellesa i la calma del paisatge són suficients. Quan arriben no s’hi adapten, sinó que volen transformar-lo segons aquesta imatge idealitzada, i fins i tot les campanes fan nosa i es queixen que els fems dels animals fan pudor.

Què demanen a la Generalitat?

Polítiques per a tot el país, no només per la part on es concentra el major nombre de votants. Hem de ser capaços de mantenir un equilibri territorial, de serveis i d’oportunitats en cada racó de Catalunya perquè quan ha calgut hem actuat així.