“Cal lluitar contra els talibans com lluitem contra la pandèmia”

L’Estat espanyol està molt lluny. Els afganesos, quan surten del país van cap al Pakistan, l’Iran, el Tadjikistan... Aquests dies no han tingut gaires oportunitats de sortir des dels aeroports, ja que tots estan en mans dels talibans, tret del de Kabul. Hi ha molta gent que està en risc, la meva família, per exemple. Hi ha qui està en perill perquè treballava amb els soldats espanyols. No sé com els podem ajudar.

Hi mantinc contactes. Dimarts em van enviar un àudio en què m’explicaven que els talibans registren casa per casa, per veure qui ha estat treballant per als occidentals. De moment, investiguen. Miren si tens cotxe, volen saber si és teu, del govern o d’alguna ONG. I te’l prenen. També sé que dimarts van agafar quatre activistes a Kabul.

El portaveu talibà ho ha deixat clar: “Hi ha molts països musulmans, però nosaltres tenim la nostra pròpia llei.” Aquesta “pròpia llei” és molt diferent, perquè a Turquia són musulmans i les dones tenen drets. A l’Iran la situació és molt dolenta, però les dones poden treballar i estudiar.

Quan els talibans van atacar el nord de l’Afganistan fa més de vint anys, es van casar amb nenes de 12 anys cap amunt i fins a 35. Van segrestar moltes dones. I ara, les dones estan sofrint, i molt, perquè no saben què els passarà. No només no poden estudiar, no poden sortir al carrer sense un home, i han d’anar tapades amb un burca!

A veure, no queda ningú del govern, no negociaran res amb ningú, per tant. La comunitat internacional els havia dit que havien de negociar amb el govern afganès. Com que no hi ha govern, s’ha acabat. Ara només hi ha el poder talibà. Ells diuen que tenen la llei de Déu i ja està.

El gran culpable és Donald Trump. La comunitat internacional ha invertit molts diners, i molts soldats occidentals han mort per ajudar els afganesos i perquè hi hagués democràcia a l’Afganistan. Els nord-americans, en abandonar el país, no havien de confiar la sort de tothom als líders paixtus. Els talibans són paixtus en un cent per cent, pràcticament. I el govern que teníem estava ple de paixtus! I també bona part dels governants locals, i dels ambaixadors! Els paixtus no han lluitat contra els talibans, i aquests han anat ocupant els territoris. Sí, en primer lloc, és culpa de Trump, que ja va negociar amb els talibans i els va donar una identitat política. Abans d’això, els talibans eren terroristes! I és que són terroristes! Però si un govern parla amb ells, negocia amb ells... En democràcia, en altres països, cada quatre anys canvien els presidents, canvien les polítiques, però en el cas dels talibans no és així, el líder no canvia, no es mou. Les polítiques són iguals sempre i tots segueixen la mateixa línia.

És que els talibans no són només afganesos. N’hi ha del Pakistan, de l’ISIS, d’Al-Qaida i d’altres grups de tot el món: txetxens, àrabs... Estan junts! És un poder molt gran i és una amenaça per a la comunitat internacional.

Els talibans són com la covid. Cal lluitar contra els talibans com lluitem contra la pandèmia. Ara ells són líders de tots els grups terroristes, perquè tenen la terra, tenen les comunicacions, ho tenen tot.

Ara mateix, els països estan centrats en els seus propis problemes, a causa de la covid, però no s’adonen de l’altra pandèmia de què parlo. En dues setmanes s’han fet amos de tot l’Afganistan. El món vol viure, però ells volen matar.

Però si els líders s’han escapat! Si el president, els ministres, els càrrecs principals marxen, aleshores, els soldats, per a qui lluiten? I a més, sense recursos. Des de moltes províncies han trucat a Kabul per dir-los que necessitaven armes, material, i no els han ajudat! Si els polítics no lluiten, no ajuden, què esperen?

Ningú, a l’Afganistan, vol els talibans. Ells no respecten ningú; són els jutges. Si et maten, et maten. No hi ha tribunal, no hi ha judici. Ja està. El país està en guerra des de fa més de quaranta anys. I en un context així, el poble només pensa com s’ho farà per poder menjar. Un 95% de la població no té res, viu en la pobresa. Només hi ha un camí, i és que la comunitat internacional els ajudi una altra vegada. Hi han de tornar i armar-los. Els afganesos podrien liquidar els talibans, però el poble no té armes.

Els polítics estrangers saben de política, però no entenen la política afganesa, que és tribal, que està en mans d’una ètnia petita que no respecta la llei, sinó la seva llei. Els polítics estrangers, com deia, han confiat en els líders paixtus, i aquests no han lluitat. Els talibans volen que l’Afganistan sigui només per a l’ètnia paixtu. No en volen cap més; volen eliminar les altres. Fa dos-cents vuitanta anys que mana una ètnia que usa la religió pel seu propi interès. Ara tenen la població a les seves mans i estan esperant que Occident els reconegui. Si Occident no lluita contra els talibans, d’aquí a dos anys, d’aquí a cinc anys, ja veurem què passa. De fet, sabem que hi ha talibans que han entrat a Europa com a sol·licitants d’asil. Un govern talibà és dolent per a tothom, no és només un problema de l’Afganistan.