“Els Mossos han estat sotmesos a massa soroll”

No, no. Tinc la mateixa percepció que el primer dia, que és que el que vaig dir quan em van nomenar: que era on volia ser. Vaig acceptar aquesta responsabilitat, i no cap altra, justament perquè era aquesta. Perquè és un departament que presenta dificultats, no menors, però també un dels que més incideixen en la defensa dels drets i les llibertats dels ciutadans, i especialment en els dels més vulnerables. Encapçalar aquest departament és tot el contrari a una patata calenta, és un privilegi, i estic molt satisfet de poder exercir aquesta responsabilitat.

Hi he parlat. De consells, no en donen, però sí que et recomanen molta paciència, molt de tremp, molta energia i, al mateix temps, molta calma. Són, som, conscients que a Interior es viuen moments de tensió, perquè justament el departament apareix en aquelles situacions on hi ha dificultats. Però, alhora, és present sempre, diàriament és sobre la taula per garantir aquells drets i llibertats que dèiem dels ciutadans.

Em va dir que era una responsabilitat molt rellevant i que confiava que la podria desenvolupar. Que era conscient que es tractava d’un departament que havia estat molt en el focus i que creia que el meu tarannà, la meva manera d’entomar les coses, podria encaixar-hi. De veritat que em vaig sentir honorat de la proposta, en especial perquè si fem cas a qui diu que és una feina molt dura, que te l’ofereixin vol dir que, com a mínim, et tenen en bona consideració.

Estem en un moment excepcional, amb un any i mig de pandèmia que ha deixat molts temes aturats i que ha fet que les urgències i les emergències passessin davant de tot. Paral·lelament, en aquest temps també hem demostrat que som un país preparat per entomar situacions extremes. Especialment el Departament d’Interior, que ha afrontat amb èxit els reptes. Tot i això, un dels projectes que tinc més present és el de la feminització dels cossos de seguretat i d’emergències del país. I no només com una qüestió de justícia, d’equitat i de democràcia, sinó per una qüestió de millora dels propis cossos. No pot ser que un àmbit tan rellevant com el de la seguretat, bàsicament estigui en mans de la meitat de la població. Ara els nostres cossos pràcticament els integren homes i els dirigeixen homes i aquesta és una anomalia que no encaixa en el segle XXI.

Doncs promocionant les dones perquè entrin als diferents cossos i fomentant que facin el salt a les direccions. I començant a fer-ho des de les mateixes escoles, amb referents i amb polítiques de discriminació positiva. Han estat iniciatives molt útils que si no s’haguessin fet no haurien garantit la paritat actual, per exemple, al Parlament de Catalunya.

El que a mi em sembla és que hi ha hagut una utilització partidista del cos que ha estat subjecte al debat permanent i que se l’ha volgut convertir en una arma llancívola en el marc de la confrontació de partits. Els Mossos, l’ordre públic, el model policial han de tornar a la política, han de continuar estant sotmesos a l’escrutini, però s’han d’allunyar de la lluita partidista. Sempre he defensat la separació entre el combat ideològic i el combat polític, on s’han de buscar els consensos. Els Mossos han d’estar al marge d’aquest permanent estira-i-arronsa dels partits. Han estat sotmesos a massa soroll, excessiu, i no els ha beneficiat.

Sí, però els reptes difícils t’han d’estimular, no pas arronsar. Justament per això crec que aplico un tarannà conciliador. Hem vingut a treballar, a millorar les coses, per exemple la coordinació de tots els serveis de seguretat i emergències per donar una seguretat integral al conjunt dels ciutadans i també per sotmetre a debat el model d’ordre públic i a la reflexió dels diferents partits polítics. Crec que es pot fer bona feina sense soroll i amb molta reflexió.

Al meu país la pluja no sap ploure, deia en Raimon, i sembla que tenia raó. Però fixi’s. Vam començar l’estiu amb unes previsions de condicions climatològiques molt adverses. Feia vint anys que no es donava un escenari de tanta sequera, calor i falta d’humitat que propiciés l’aparició de grans incendis. Afortunadament, no ha estat així i això és gràcies, entre d’altres, a un conjunt de servidors públics, de treballadors dels àmbits de seguretat i emergències que han fet una feina brutal de contenció, de control, de prevenció, d’anticipació, de coordinació amb els voluntaris i de resposta ràpida a qualsevol columna de fum. Fins i tot amb una revisió exhaustiva del mapa de llamps per evitar l’aparició d’incendis somorts dies després com a conseqüència de les brases que han aparegut a l’interior dels arbres. Em va commoure l’entrega i el lliurament personal dels servidors públics i dels voluntaris. Hi va haver un moment en què hi havia més de 500 persones voluntàries distribuïdes arreu del país controlant que no hi haguessin columnes de fum. També cal agrair la col·laboració dels ciutadans, que van interioritzar que calia estar atents i evitar les situacions de risc, en especial en aquells dies de més perill. En el cas dels aiguats al Montsià, al Baix Ebre i al Baix Maestrat, la resposta ha estat també excepcional com ho demostren, com a exemple, els centenars de membres de Bombers i Protecció Civil que un cop han actuat salvant vides, consolidant estructures i buidant els espais inundats s’han quedat a ajudar les famílies i a endreçar cases i carrers. Sí que és una conselleria dura, però algú dels meus antecessors ja em va advertir que també és apassionant. És una conselleria que enganxa i ara ho entenc molt bé, veient aquesta fortalesa dels servidors públics i de l’entorn de voluntaris.

I tant que sí. Primer, una reflexió prèvia: la natura ens està desafiant. Nosaltres li hem faltat al respecte i ara ella respon perquè hem superat tots els límits. Això ens obliga a aprendre i a reaccionar més ràpid, i el cos de Bombers és un referent en investigació en aquest àmbit a escala mundial. El cos d’Agents Rurals coneix pam a pam el territori i sap gairebé com respira. Treballem amb la màxima coordinació entre cossos i estem amatents a la resposta que apliquen altres països de com abordar aquests nous fenòmens. Com a exemple, vull recordar que l’incendi de Santa Coloma de Queralt del juliol va provocar una situació mai vista a Catalunya: un pirocúmul. Es tracta d’un gran núvol que es forma sobre el fum de l’incendi que puja centenars de metres i que es genera de forma natural amb la combinació de l’excés de calor i la humitat de les zones forestals. Quan aquest núvol torna a baixar pot arrasar quilòmetres de terreny. Aquest fenomen nou, però, els nostres bombers ja el coneixien, i van poder actuar en conseqüència. No sé què hauria passat si no s’hagués sabut com podia actuar el pirocúmul. Emergències no només ha d’actuar, sinó dotar-se dels mitjans necessaris en coneixement i expertesa.

Vull recordar que com a conseqüència de la crisi sanitària hem hagut de prendre mesures molt greus que només es justifiquen per l’excepcionalitat sanitària derivada de la covid-19. Jo no vull que es normalitzi aquesta excepcionalitat, i les accions que s’han fet, molt particularment el toc de queda, només hi són per donar resposta puntual a aquest escenari. I així li hem transmès al TSJC, que durant moltes setmanes ha anat aprovant les mesures que plantejàvem. També vull subratllar que el comportament majoritari de la ciutadania, en particular el dels joves, ha estat exemplar. Tot i això, també és cert que hi ha hagut episodis d’ordre públic difícils de gestionar, com cada any. No els vull magnificar ni assenyalar el conjunt de joves com a responsables del desordre. Quan hi ha hagut problemes de convivència i de desordre public s’ha actuat donant suport als ajuntaments i hem reforçat primer amb 115 dotacions de Mossos d’Esquadra, uns 300 agents, i posteriorment amb unes altres 100 dotacions, uns 200 agents. Això ha suposat que la gent d’ordre públic hagi fet un 50% més de la seva jornada, amb un estrès i tensió notables, i que s’hagi posat a disposició dels consistoris un 25% més de personal del que es va posar a disposició ara fa dos anys.

Això va més enllà d’un grup de gent que es reuneix en un espai públic a veure alcohol fins a la matinada i va més enllà d’una qüestió merament policial. Demana una reflexió en profunditat. Hem passat un any tancats, s’han generat moltes angoixes i hi ha hagut gent que les ha canalitzat per vies que no són les correctes. Però passar d’aquests episodis a dir que s’ha malmès la convivència hi ha un bon tros. Les imatges que s’han vist als barris de Gràcia o de Sants, a Barcelona, no s’han generat només aquest any i responen al sempre difícil equilibri entre la festa i el descans dels veïns i al fenomen recurrent de les poblacions mediterrànies. Les ciutats són compactes i tenim l’oci barrejat amb la residència i el comerç. Cal gestionar la diversitat dels municipis, però hem de reconèixer que el botellot no és un fenomen nou d’ara, tot i que ara sí que hi ha un problema afegit, que és la covid-19.

Doncs precisament per posar negre sobre blanc les consignes i per reflexionar. L’ordre públic ha d’estar sotmès a la reflexió, i vull recordar que els Mossos d’Esquadra han estat sempre partidaris d’aquesta reflexió permanent i reben bé aquesta comissió. Ara bé, parlem d’una reflexió que no s’ha de fer a cop de titular, sinó d’una manera serena i estudiada. Fa vuit anys, el Parlament va aprovar, després d’una reflexió intensa, la prohibició de l’ús de les pilotes de goma per part de la policia catalana. Per què va ser possible que s’arribés a un ampli consens? Precisament perquè hi va haver una reflexió serena, contraposant posicions i arribant a acords. Això és el que nosaltres volem, debatre per millorar el model. Sempre ho dic, els Mossos són una gran policia perquè mai s’han sentit perfectes i sempre han volgut millorar.

De moment, la comissió tira endavant amb una majoria parlamentària en què també hi ha la CUP. Naturalment que tothom dins la comissió tindrà la seva veu i serà l’espai on escoltar-la. Em sembla molt saludable que es faci. El que no ho és gens és la confrontació per la confrontació.

Quan un veia les imatges del cas s’adonava aviat de la desproporció de la sentència de cinc anys de presó. Així ho van manifestar des del primer moment, però més enllà d’aquest cas puntual, creiem que els Mossos han de ser defensats per la Generalitat en tant que són treballadors públics i igual que la resta de treballadors públics. Per tant, pensem que el lloc ideal són els serveis jurídics centrals. Quina garantia millor que els serveis jurídics centrals per a la defensa? Naturalment que tots els cossos de servidors públics tenen les seves especificitats, però la diversitat de juristes és prou àmplia per donar cobertura a tothom. A més, hem fet un pas endavant perquè fins ara els Mossos tenien assistència jurídica immediata de dilluns a divendres i ara, amb el canvi, la tenen de dilluns a diumenge. Ha de quedar clar que la Generalitat ha de defensar un treballador públic quan és lesionat i no entrar en altres consideracions.

Les ferides de la gent que arrossega seqüeles i dels familiars que van perdre algú segueixen el seu procés amb l’acompanyament adequat. Pel que fa a la investigació, es va tancar amb una sentència judicial i amb la investigació pertinent que es va encarregar als Mossos. Una altra cosa, i que s’ha de separar, és que en l’àmbit de partits i grups parlamentaris es demanin altres investigacions. Sens dubte, aquest tipus d’esdeveniments generen un sotrac en la societat que els pateix i en especial en aquells municipis d’on eren els terroristes. Em consta que en el cas de Ripoll s’ha treballat molt en xarxa per recosir les ferides i mantenir la convivència.

Va ser una decisió del conseller Miquel Samper i del govern anterior. Nosaltres, quan vam entrar a la conselleria, vam crear un equip nou, nomenant quatre directors generals. La restitució del major és un tema molt controvertit i que ha generat massa soroll. En aquell moment jo no hi era i se’m va molt difícil poder valorar la decisió, però la respecto. El nostre equip s’ha basat en la recerca de l’equilibri entre l’expertesa i les cares noves i està funcionant bé. El major Trapero continua com a major i, en aquests moments, ja no es troba en l’agenda del debat.

Jo crec que sí i, a més a més, ho acrediten les enquestes que es fan en aquest sentit. Sempre és una de les institucions més ben valorades. Però per què? Perquè de vegades, les notícies que surten sobre la nostra policia no reflecteixen la pluralitat de tot allò que fan. Els Mossos són mil coses: atenen els sensesostre al Raval, acompanyen les dones que pateixen violència de gènere, fan pedagogia a les escoles sobre l’assetjament o el consum de drogues, garanteixen la realització de les més de 14.000 manifestacions que es fan cada any a Catalunya de forma pacífica, col·laboren amb les policies locals... Podria afegir mil i un exemples més d’aquesta proximitat que els ciutadans tenen ben present.

Les relacions entre la resta de policies des del punt de vista operatiu, bé. I, per tant, nosaltres som molt conscients que aquest treball ajuda a mantenir la seguretat. Una altra cosa és la qüestió política i que fa referència a les competències, que aquest govern les vol totes. El debat institucional sobre algunes d’aquestes competències es manté en les institucions i van molt lligades [les competències] als acords que s’obtinguin entre els dos governs. A mi sempre m’ha agradat molt separar l’àmbit operatiu del polític.

L’Estatut de Catalunya és molt explícit en aquesta qüestió, i si aquesta ha estat l’afirmació del ministre s’allunya prou del redactat. La nostra policia exerceix plenament les seves funcions, som una policia integral i, per tant, també tenim competències sobre el mar. I per això tenim el deure d’exercir-les arreu del territori.

Nosaltres exercirem les nostres competències, perquè si les volem totes com no podem exercir les que tenim? És el nostre deure.

Sí, perquè és una xacra social i perquè si volem una societat decent no podem fer-ne dels casos una anècdota. La seva existència és molt preocupant. Els cossos de seguretat, aquesta conselleria i aquest govern tenen el deure de garantir els drets i llibertats dels ciutadans, en especial dels més vulnerables, i ho hem de fer sense excuses. Les persones que es veuen en risc per la seva condició o per com se senten han de tenir una protecció especial. Em sento molt interpel·lat pels delictes d’odi i per la seva persecució, igual que pels delictes de violència masclista. Qui els exerceix ha de tenir molt clar que són els nostres adversaris i que no els en deixarem passar ni una. Instem totes les víctimes a denunciar i a fer-nos confiança, perquè els acompanyarem en la seva lluita, que és també la nostra.

No acceptarem que se’ns treguin competències, això el primer. D’altra banda, dotar el cos de més recursos humans i materials forma part del Pla Bombers 2025 que s’està desenvolupant i que inclou una ampliació de les plantilles per garantir uns mínims en cadascun dels parcs, a més de la modernització i la dotació dels mitjans necessaris per poder dur a terme la seva tasca arreu del territori. S’estan comprant nous vehicles, prop d’un centenar. I amb aquesta idea també treballem amb el Cos d’Agents Rurals, que veuran incrementat els efectius i els mitjans, i que amb la seva incorporació al Departament es podran coordinar millor amb els altres cossos.

En relació amb la lluita contra el crim organitzat, aquesta és la nostra prioritat i un dels nostres majors reptes. Aquestes organitzacions s’han especialitzat molt en la producció de la droga, i nosaltres estem fent un esforç gegantí per lluitar-hi. Fa poc vam anunciar la detenció de 102 persones en una actuació de col·laboració policial en què es va desarticular una xarxa criminal internacional. Hi destinem una part molt important de la nostra intel·ligència, investigació i efectius.

Hem reiniciat la taula de negociació i és important ser conscients de la importància que té en termes històrics. És la primera vegada que hem aconseguit asseure a negociar la solució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya i aquest compromís amb el diàleg i la negociació és el que ens dona força i ens legitima a nivell internacional. Fa pocs anys demanàvem justament això. Nosaltres anem a aquesta taula amb una proposta que té un aval molt majoritari en aquesta societat: amnistia i autodeterminació. Segur que la negociació serà complexa, perquè també és complex el conflicte que vivim. Però no estem fent política per fer coses fàcils, sinó per transformar.