Diàleg a mitges
La taula de diàleg, que arrenca sense calendari i sense membres de Junts, i amb el PSOE i ERC parlant cada un del seu tema, provoca una crisi de confiança en el govern català
RECOSIR LA CONFIANÇA
El govern espanyol i la meitat del català volen donar una oportunitat al diàleg, però no plantegen cap qüestió coincidentNEGATIVA DE SÁNCHEZ
El president espanyol descarta abordar l’amnistia i l’autodeterminació i confia convèncer l’altra part amb noves inversionsCRISI AL GOVERN CATALÀ
Aragonès expulsa Junts de la taula per la negativa a nomenar membres del govern, tot i que el pacte sembla que no perillaSENSE CALENDARI
Les negociacions entre Catalunya i l’Estat avançaran sense calendari i amb discreció, segons el president espanyolTERMINI DE DOS ANYS
La falta de concreció en l’horitzó inquieta la CUP, que troba motius per negar el suport als pressupostos de la GeneralitatJUSTÍCIA DESENFRENADA
Mentre el PSOE i ERC dialoguen, la justícia persegueix l’anterior mesa del Parlament i els encausats del 23-SRetrobar significa descobrir una cosa que s’havia perdut i que s’estava buscant. Retrobament és el substantiu de retrobar i la paraula més repetida per Pedro Sánchez per referir-se a la nova etapa encetada pels governs català i espanyol i al futur de les relacions entre els dos actors. L’optimisme que el president espanyol pretén encomanar a la seva parròquia, però, topa amb les dificultats que ja s’endevinen per descobrir on queda el punt d’intersecció de les dues posicions. El govern espanyol i –de moment– ERC, encapçalada pel president Pere Aragonès, aposten per donar una oportunitat al diàleg i per recosir una confiança feta miques.
Ambdues parts, però, han convertit aquesta primera trobada de la nova etapa –sembla que la pandèmia s’hagi emportat pel davant la reunió del febrer de l’any passat– en un diàleg de sords. Aragonès repeteix fins a la sacietat que la delegació catalana s’asseu a la taula per parlar d’amnistia i d’autodeterminació i que per discutir sobre infraestructures, o sobre qüestions lligades als diners, ja hi ha les comissions bilaterals. Sánchez ni tan sols reconeix la taula com un instrument on es pugui enraonar de les exigències catalanes, que no tenen lloc a l’agenda del president del govern espanyol, ni tan sols perdudes en algun peu de pàgina. L’agenda dels 44 punts per al retrobament, amb lleugeres modificacions respecte a fa dinou mesos, és el guió del qual no es vol moure l’executiu espanyol. Aquest document vol desviar l’atenció cap a la millora de les inversions –ignorant completament l’ampliació de l’aeroport del Prat–, la gestió dels fons europeus que han de contribuir a accelerar la recuperació econòmica, les competències de les autonomies..., però en cap cas apunta cap a la resolució d’un conflicte polític que el PSOE va admetre que existia, amb tota la literalitat de les seves lletres, quan necessitava els vots d’ERC per investir Pedro Sánchez. Aleshores es pactava desjudicialitzar la política, evitar imposar qualsevol vet al diàleg i establir una negociació fixada per un calendari.
SENSE TERMINIS
Aquesta setmana, un dels primers alliçonaments de Pedro Sánchez ha fet referència al temps. Ha advertit: “Treballarem sense pressa, sense pausa i sense terminis.” I ha augurat, això sí, que anirà més enllà dels dos anys de confiança que Esquerra va arrencar a les altres dues forces independentistes, Junts i la CUP, que van investir Aragonès. El president de la Generalitat, per la seva banda, s’ha limitat a assegurar que “farà falta temps”, però confia que els avenços que faci la taula de diàleg deixaran en un segon pla la discussió sobre si es pot anar, o no, més enllà dels dos anys d’ultimàtum abans de traçar un altre pla. Si fos per Junts i la CUP, la taula estaria dinamitada gairebé des del seu començament, ja que no confien que en pugui sortir cap acord satisfactori per a l’independentisme.
De moment, doncs, l’únic punt de coincidència entre el govern espanyol i ERC és la intenció de reprendre una via de negociació que, si més no, té l’aval dels prop de 604.000 electors que el 14-F van brindar la presidència del país a la formació republicana. Sense quedar gaire clar de què es parlarà en aquesta taula, l’estratègia d’ERC depèn d’anar apilant legitimitats per esgotar tots els intents de comunicació i per erigir-se davant d’Europa com el garant del diàleg. La de Pedro Sánchez sembla més pròpia d’una assignatura de màrqueting polític. De cara a la galeria, és ara per ara l’únic cap de files que pot aspirar a tenir i mantenir la presidència de l’Estat que parla abans de diàleg que de repressió. D’altra banda, sap que debilita l’independentisme en tant que el divideix. L’exemple més clar va tenir lloc hores abans de la reunió de la taula, quan la seva composició ja va desencadenar el primer terratrèmol polític entre els socis del govern català. Aragonès aspira que la banda catalana representi tota la ciutadania i, per això, només hi vol membres del govern. Junts considera que no és ERC qui li ha de dir quines persones pot o no designar i, a més, es dona el cas que els principals dirigents del seu partit no formen part de l’executiu. A més, els dos partits es contradiuen pel que fa a les condicions pactades. El pacte que està plasmat per escrit, però, no diu en cap cas que només hi puguin assistir consellers.
Així doncs, ni els set mecanismes de coordinació creats entre ERC i Junts durant les negociacions per estalviar-se els turments del passat, ni la recent estada de cap de setmana a la Vall d’en Bas han evitat que saltin espurnes molt abans del que s’esperava. De moment, els dos socis miren de conjurar-se per intentar que la crisi per la taula de diàleg no s’encomani al dia a dia de l’executiu, però entre l’afer de l’ampliació de l’aeroport i l’expulsió de Junts de la taula –que encara no se sap com acabarà ni si és reconduïble–, sembla que la legislatura no serà precisament una bassa d’oli. Els dos partits es van acusar mútuament de deslleialtat i durant unes hores van saltar espurnes. El president, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró, es van trobar hores després de la reunió amb Pedro Sánchez per intentar que l’executiu català no descarrili abans d’hora.
Mentre ERC i Junts fan mans i mànigues per salvar el distanciament i evitar que la sang arribi al riu, el ministre de la Presidència i membre de la delegació espanyola, el socialista Félix Bolaños, afirma que el procés sobiranista “s’ha acabat”, i la justícia espanyola segueix desfermada contra l’independentisme. Dimecres era el torn dels membres de l’anterior mesa del Parlament de Catalunya, que estaven citats davant el TSJC –el cas més paradigmàtic és el de l’expresident de la mesa i actual conseller d’ERC, Roger Torrent, que al matí declarava davant el jutge i a la tarda es reunia amb Pedro Sánchez–. Hores abans, es coneixia també la decisió de l’Audiencia Nacional de processar per pertinença a organització terrorista els tretze membres dels CDR vinculats amb l’operació Judes, així com l’anunci de la fiscalia de recórrer al Tribunal Suprem contra l’absolució de l’activista Tamara Carrasco, que torna a estar acusada d’incitar a desordres públics. En aquests moments, hi ha prop de 3.500 persones independentistes que tenen una causa oberta, però el govern català segueix protagonitzant picabaralles. La bona notícia és que arribats a aquest punt tant ERC com Junts tenen un màster a superar crisis.