Mig segle de lluita
El 1971, un grup d’activistes canadencs i nord-americans va intentar aturar les proves atòmiques que es feien a Alaska. Naixia així l’ONG ambientalista i pacifista més important del món: Greenpeace
-
El ‘Rainbow Warrior’ és una de les icones de l’organització. Aquest és el tercer vaixell amb el mateix nom i està construït de la manera més sostenible possible. El seu nom s’ha atribuït a una profecia dels nadius americans sobre uns guerrers que lluitarien plegats quan la Terra emmalaltís, però sembla que en realitat la llegenda se la van inventar en els anys seixanta uns evangelistes. En qualsevol cas, el nom del vaixell ja forma part de l’imaginari col·lectiu GREENPEACE. -
-
El setembre del 1971, un grup d’activistes canadencs i nord-americans van llogar un vaixell de pesca anomenat ‘Phylis Cormak’ i el van rebatejar com a ‘Greenpeace’. Van salpar de Vancouver per intentar aturar les proves nuclears que els Estats Units feien a l’illa d’Amchitka, a Alaska. No ho van aconseguir, perquè van ser detinguts abans per la Guàrdia Costanera, i el 6 de novembre es va fer esclatar la bomba prevista. La gesta dels activistes, però, va tenir un gran ressò internacional i va ser la llavor de Greenpeace com a organització. Tot i que la prova nuclear no es va aturar, les protestes van ser tan grans que l’any següent els Estats Units va decidir finalitzar-les, i des de llavors Amchitka és una reserva ornitològica LRP. -
Quan en els anys vuitanta es va saber que hi havia petroli sota els gels de l’Antàrtida, Greenpeace hi va muntar una base permanent per monitorar què feien llavors els països del Tractat Antàrtic i garantir que no s’explotaria. La base permanent els va permetre tenir una cadira a l’ONU durant les negociacions que, l’any 1991, van portar a la protecció total del continent LRP. -
La pesca comercial gairebé va aniquilar les balenes en el segle XX. A la foto, del 1999, una llanxa de Greenpeace s’enfronta a un balener nipó. El Japó és un dels països que encara es resisteix a prohibir completament aquesta pràctica EFE. -
Entre el 1976 i el 1983, Greenpeace va fer una gran campanya internacional contra el comerç de foques, especialment les cries, molt cobejades per la indústria de la pell. A la foto, un voluntari pintant amb esprai una foca perquè d’aquesta manera la seva pell ja no tingués valor LRP. -
Un grup d’activistes de l’organització, mullant-se literalment contra el canvi climàtic i exigint la reducció de contaminants a la Fira del Motor que es va fer a Munic a començaments d’aquest mes de setembre EFE. -
L’any 1984, el govern francès va reconèixer que els serveis secrets havien col·locat una bomba per enfonsar el vaixell insígnia de l’organització, el ‘Rainbow Warrior’, que es preparava per interrompre les proves nuclears que els militars francesos estaven fent al Pacífic. L’explosió va matar un jove fotògraf i activista portuguès i va generar una onada d’indignació a tot el món LRP.
L’esperança en acció. Així és com descriuen els dirigents actuals la tasca de Greenpeace, una organització amb presència en cinquanta-cinc països, més de tres milions de socis i molts més simpatitzants i col·laboradors. Una entitat que es proclama independent perquè no rep ajudes governamentals ni empresarials, i que mig segle després de la seva creació continua utilitzant l’estratègia de les accions directes, sense violència, per cridar l’atenció sobre temes que afecten el medi ambient i la defensa dels drets humans.
Durant aquests cinquanta anys, els activistes de Greenpeace han aconseguint fites tan importants com la fi de les proves atòmiques i de l’abocament de residus nuclears al mar, la protecció de les balenes i les cries de foca, la protecció de l’Antàrtida o la investigació i denúncia de les grans corporacions contaminants. Entre les victòries més recents hi ha la condemna, el mes de juny passat, per part d’un alt tribunal holandès, a la companyia Shell, obligada a reduir en un 45% les seves emissions de CO2 per a l’any 2030.
Es tracta d’una resolució que mostra, a instància de Greenpeace, que la lluita contra el canvi climàtic no és només cosa dels governs. Una altra victòria que suposa un important precedent s’ha produït també aquest any als tribunals alemanys, on nou joves van posar una demanda –assessorats per Greenpeace i tres entitats més– contra el govern federal, en considerar que la llei de protecció climàtica no traçava un camí clar cap a la descarbonització de la societat.
La demanda va ser admesa i la llei s’haurà d’adaptar als acords de París, ja que el tribunal ha considerat que Alemanya té l’obligació de protegir les generacions futures. L’emergència climàtica és el gran repte global, però l’entitat també fa actuacions locals que comporten canvis més immediats. A l’Estat espanyol, per exemple, es van fer diverses campanyes fins a aconseguir el tancament de la central nuclear de Garoña, a Burgos, el 2016. En una d’aquestes accions, el 2004, divuit activistes de l’ONG van ser detinguts en una protesta pacífica, però tot i això es va continuar fent pressió fins a aconseguir l’objectiu. També s’han dut a terme accions legals contra el govern espanyol i diversos governs autonòmics quan s’han incomplert lleis, i s’han utilitzant reclams imaginatius per cridar l’atenció de l’opinió pública, com quan es van portar 20 quilos d’abelles mortes a la porta del Ministeri d’Agricultura per aconseguir l’aprovació de l’estratègia estatal per a la conservació dels pol·linitzadors.
la gent al davant
El cert, però, és que en aquestes cinc dècades la salut del planeta ha empitjorat notablement. “Quan es compleixen cinquanta anys del primer viatge de Greenpeace, la pèrdua de biodiversitat s’accelera, l’emergència climàtica s’està aprofundint i la desigualtat creix”, va declarar la directora executiva de l’entitat, Jennifer Morgan, en els actes del cinquantè aniversari, en què també va exigir que es preguin mesures decidides per aconseguir un futur “més verd, més pacífic i més just, en què les persones i el planeta estiguin al davant dels beneficis”. També va recordar que la història de Greenpeace és una història de poder de la gent, de gent corrent que fa coses extraordinàries: “És una història de cinquanta anys que demostra que junts podem forçar un canvi radical, podem fer allò que al principi podria semblar impossible.”
Tot i que en aquests moments no li fa falta presentació, l’entitat continuarà aprofitant l’efemèride per donar a conèixer les seves campanyes arreu del món. Així, en l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic està fent campanya a favor de les energies renovables per aconseguir un sistema energètic que sigui no només 100% net, sinó també més democràtic. Pel que fa a la producció d’aliments, denuncia el model d’agricultura i ramaderia intensives, que posa en greu risc la biodiversitat i la nostra pròpia salut. El consumisme que sustenta l’actual sistema econòmic també preocupa molt: es calcula que el 2050 hi haurà al món 9.600 milions de persones i que es necessitaran els recursos de tres Terres per abastir el ritme de creixement actual.
l’esforç no s’atura
Els reptes són molts, i Greenpeace manté que ens trobem en un punt d’inflexió en què cal actuar amb fermesa i des de molts àmbits si volem preservar el nostre entorn natural. Els més importats són reduir les nostres emissions globals per poder prevenir els impactes més catastròfics del canvi climàtic; transformar els sistemes que afecten la producció d’aliments per fer-la més sostenible; assegurar la protecció del 30% dels oceans del món l’any 2030, si es vol impedir que es col·lapsin; restaurar els boscos antics del planeta, que són clau per a la biodiversitat, i finalment buscar la justícia climàtica en nom de les comunitats vulnerables ja afectades per l’emergència climàtica en curs. Aquestes són les actuacions més importants a escala global, però cada esforç suma. “Cada espai natural que protegim, per petit que sigui, compta”, deia recentment l’activista canadenc Rex Weyler, que va ser el primer director de la fundació Greenpeace.