“Hem d’explicar més i millor el vi català“

Bevem vi, però n’hem de beure més del que es produeix a casa nostra. El vi s’ha de beure amb moderació i, sobretot, amb respecte, perquè és un producte elaborat amb la màxima cura i estima per uns productors que s’hi dediquen tot l’any. Catalunya és un país de vins, però també un país de vinyes, i ara és un bon moment per reconèixer i reivindicar les nostres produccions i fer confiança als nostres productors. Sense pagesos i pageses la supervivència del sector no és viable, i per això la sostenibilitat del sector no només l’hem d’entendre com un repte mediambiental. Cal la sostenibilitat econòmica, que vol dir rebre uns preus justos perquè les explotacions siguin viables i hi pugui haver relleu generacional.

Certament. Estem en un 42% de vins consumits de casa nostra i, tot i que s’ha avançat molt en els últims anys, hem d’aconseguir que els vins catalans, excel·lents i amb reconeixement mundial, siguin més coneguts per la gent del país i la que ens visita. És el moment de fer pedagogia, hem d’explicar més i millor el vi català.

Hem apostat d’una manera molt decidida per l’hostaleria i la restauració. Hem d’aconseguir que un turista de Bristol sigui capaç de recordar que es va beure un DO Empordà mentre era a Cadaqués i que el pugui demanar quan torni al seu país. I per aconseguir això necessitem els millors prescriptors, que són els sommeliers i els caps de sala. També ens interessa apropar la cultura del vi als més joves i normalitzar-ne el consum, fent que el vi sigui present als esdeveniments i trobades, com ja es va fer al festival Cruïlla. S’està fent promoció, i l’octubre és precisament un mes carregat de cites: continua la campanya La Pedrera amb DO, tenim la Setmana del Vi Català i també, en l’àmbit més professional, el Fòrum Gastronòmic. Per al públic general, enguany els vins catalans es promocionen a través del programa Joc de Cartes [TV3].

L’INCAVI té com a grans objectius impulsar els vins catalans i fer-los més competitius; treballar per l’excel·lència i la qualitat d’aquests vins, impulsant la recerca, la investigació i la transferència tecnològica, i també difondre aquesta cultura del vi i el seu sistema de denominacions d’origen (DO). Se’l coneix poc i cal posar-lo en valor, ja que no existeix un organisme semblant al món, amb consideració de centre públic d’investigació i que tingui integrades en un mateix organisme les competències de recerca, promoció, certificació i traçabilitat del vins.

Fa un parell d’anys, un centenar de representants del sector van impulsar aquesta iniciativa per debatre i pactar el full de ruta del sector els propers deu anys. El treball té diverses conclusions, però la primera diu que cal reforçar l’INCAVI, que com a eina ha d’estar tan musculada com sigui possible per afrontar amb garanties els grans reptes que haurem de dur a terme juntament amb el sector. I amb això treballem, després de quatre dècades d’història és molt important tenir l’INCAVI adaptat al segle XXI per donar un millor servei i ser més útil.

Sí. Hi ha tres grans dades que ens situen: el sector vitivinícola representa un 3% de la producció final agrària; la indústria vinícola representa un 5,6% del total de la indústria agroalimentària de Catalunya i en aquest gran sector alimentari el del vi és el tercer en rellevància econòmica. Som un país petit però amb una riquesa vitivinícola molt gran pel que fa a sòls i microclimes, i això fa que tinguem dotze DO i uns vins d’altíssima qualitat. És un sector dinàmic i preparat, que ha pogut superar la plaga de míldiu de l’any passat o la sequera d’enguany. Però com que l’emergència climàtica ja és un fet, no podem esperar més i pel que fa a estratègia, a curt termini hem de fer recerca i acompanyar el sector, que ja nota els efectes del canvi climàtic. A mitjà termini cal fixar unes bases sòlides de promoció i a llarg termini, i molt important, decidir entre tots com influïm a generar més valor diferenciant les produccions catalanes i fent que els nostres vins siguin reconeguts al món per singularitats concretes.

L’enoturisme tot just ha començat. Ara ja tenim pràcticament la meitat dels cellers que ofereixen aquesta possibilitat, i amb la pandèmia s’han despertat consciències i ens hem adonat que tenim productes de qualitat al costat de casa. El vi no n’ha quedat al marge i estem veient que en aquesta recuperació molts cellers estan obrint portes perquè se’ls pugui visitar. I això és vital. Perquè ens puguin estimar ens han de conèixer, i aquesta és la nostra gran porta d’entrada per a la gent del país i del món.