L’obra del fotògraf Manel Esclusa, a Vic
En el marc del desè aniversari d’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies s’ha organitzat a la capital d’Osona un homenatge al fotògraf Manel Esclusa (Vic, 1952), considerat un dels creadors més representatius de la fotografia contemporània. Durant més de quatre dècades, Esclusa ha realitzat una prolífica obra marcada sobretot per l’ús de la llum en espais foscos.
L’homenatge s’ha fet amb quatre exposició –una d’elles ja finalitzada– amb sèries que abasten des de les obres dels primers anys de joventut fins a les últimes peces inèdites fetes durant la pandèmia. La coordinació i la producció han estat al càrrec d’ACVIC, amb el suport de l’Ajuntament de Vic, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Banc Sabadell. El comissariat ha estat a càrrec de la historiadora de la fotografia Laura Terré.
Al Museu d’Art de la Pell, i amb el títol “El llegat de la llum. Manel Esclusa”, es pot veure un recorregut extens per les sèries d’aquest autor amb voluntat antològica. Es podran contemplar des de les primeres sèries dels anys setanta –“Gits”, “Ahucs”, “Els ulls aturats”– fins a “Sil·lepsis” la sèrie a la qual l’autor fa un canvi decisiu en el plantejament del seu treball, endinsant-se en el món de les ombres. A partir d’aquest moment treballa amb poca llum, el que l’obliga a fer servir les llargues exposicions, en les sèries dels anys 80’ com “Venezia” i “Naus”, “Urbs de Nit” i “Aquariana”. El tractament de les llums de la ciutat també forma part de la seva recerca, en les sèries “Aiguallum”, “La pell efímera”, “A les tantes de la nit”, “Societat anònima” i les sèries dedicades a la ciutat de Barcelona, on podem reconèixer els espais amb la càrrega emotiva que els imposa la nit. Una de les sèries més experimentals és “Scantac”, on l’autor s’endinsa en el seu interior fent servir la tecnologia del TAC (Tomografia Axial Computaritzada). També al Museu de l’Art de la Pell es dedica un espai a la documentació de la correspondència que Manel Esclusa manté amb poetes i fotògrafs (Víctor Sunyol, Marcelo Brodsky, Juan Manuel Castro Prieto, Cassio Vasconcellos, Pere Formiguera, Alberto García Alix, Juan Bufill i Jose Manuel Navia) que té com a resultat «una obra comuna i participativa» -en paraules de la comissària de l’exposició- una mena de mail-art que utilitza el correu electrònic com a mitjà de comunicació».
A les parets del Museu de l’Art de la Pell, les peces es mostren acompanyades per textos de diferents autors que durant la llarga trajectòria de Manel Esclusa han aportat la seva lectura poètica a les fotografies: Joan Brossa, Koldo Chamorro, Jean- Claude Lemagny, Bernard Plossu, Pierre Borhan, Albert Roig i Lluís Solà, que ha escrit un text expressament per a aquesta mostra.
Una segona exposició es pot veure a l’Escola d’Art. Amb el títol “El Jardí d’Humus. Manel Esclusa” es presenta una selecció d’aquesta sèrie en gran format, iniciada l’any 1994 i executada durant els anys 2006/2008, amb text de presentació de Rosa Olivares. La sèrie, molt colorista, reprodueix “unes imatges de gran format que descobreixen el deteriorament de l’emulsió fotogràfica, amb un joc entre el color, la química i el paisatge”, explica Terré.
Finalment, a la seu d’ACVIC es pot veure “Lluna i ombra”, que inclou les sèries més contemporànies, dos de les quals són inèdites fins ara. Per tal de presentar-les amb coherència amb la trajectòria de l’artista, comparteixen espai amb dos sèries anteriors: “Eclipsi”, feta durant els eclipsis solars dels anys 1999 i 2005, i “L’ombra del paisatge”. Aquestes sèries vinculades per l’experimentació amb la llum reflectida i les ombres produïdes sobre pantalles introduïdes en el context del paisatge. “L’arbre de Masferrer” i ‘Lluna d’aigua’ són les més recents, iniciades durant el temps de pandèmia.