Més de 100.000 inscrits i uns quants recels
El Consell per la República afronta les primeres eleccions amb rècord d’inscrits però sense superar les desconfiances d’ERC i la CUP
EL PRIMER GOVERN
Durant tres dies, els electors triaran els 121 membres de l’Assemblea de Representants. Després s’haurà de formar el governEls dies 29, 30 i 31 d’octubre, un total de 87.833 persones estan cridades a triar els 121 noms que ocuparan els escons de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, un òrgan que aspira a ser el més semblant al Parlament de Catalunya, però plantat a l’estranger. Hi aspiren 517 candidats. El procés també donarà com a resultat el primer govern del Consell sorgit de les urnes. Les darreres setmanes, la xifra d’inscrits s’ha disparat fins als 100.452 –en el moment de tancar aquesta revista–, però el cens electoral es va tancar el 18 de setembre, per això la xifra de persones amb dret a vot és inferior. D’aquests comicis emergiran també els nous lideratges, ja que es triaran dos presidents: el de l’Assemblea de Representants i el del govern, que serà el responsable de pilotar el nou executiu. Res fa pensar que Carles Puigdemont, actual president del Consell, perdrà poder. La seva reelecció com a president del Consell per la República i, per tant, com a líder del govern és la carta per la qual aposta tothom.
La voluntat és dotar el Consell d’un model de funcionament que s’assembli tant com sigui possible al de les institucions catalanes i, per aquest motiu, els representants de l’Assemblea hauran de sorgir tant sí com no de la voluntat expressada a les urnes, però els membres del govern, a excepció del president, no han de formar part obligatòriament de la llista de candidats. L’1 de novembre, la sindicatura electoral creada per a l’ocasió farà públic el resultat de l’escrutini.
Les primeres eleccions al Consell per la República coincideixen amb el tercer aniversari de la seva presentació en societat, al Palau de la Generalitat. Va ser el 30 d’octubre del 2018, i aleshores reeixia d’un acord de govern entre JuntsxCat i Esquerra Republicana. Un ampli sector de la CUP ja se’l mirava amb un cert escepticisme. Els impulsors, aleshores, pretenien convertir el nou òrgan de l’independentisme en “el dipositari explícit de la legitimitat sorgida de l’1-O”, i en “una eina lliure del constrenyiment de l’Estat espanyol que avanci per la via dels fets cap a la República”. Eren paraules del president Carles Puigdemont, en línia des de Bèlgica, on ja es complia un any del seu exili. Des del primer dia es va anunciar la voluntat del nou instrument de “tenir complicitat amb el govern, el Parlament i la societat civil”, però apostant per la seva independència jurídica i econòmica per tenir les mans lliures per operar i escapar així de les urpes de la justícia espanyola. El Consell, des del dia que va fer les primeres passes, està inscrit a Bèlgica, lluny de l’abast de la justícia espanyola i dels poders de l’Estat. Està subjecte, així doncs, a la jurisdicció belga.
Amb la flama de l’1-O transformada en brasa però sense perdre la combustió, el 2018 semblava que el nou òrgan estava cridat a coordinar l’estratègia independentista i a dirigir el desplegament del mandat de l’1-O. L’ara president de la Generalitat, Pere Aragonès, va intervenir aquell 30 d’octubre en nom d’ERC, mostrant un vot de confiança i deixant per a la història afirmacions com la següent: “El Consell tindrà les mans lliures per seguir treballant per la independència i el dret a l’autodeterminació.” La CUP ja va ser la gran absent de l’acte.
LA CONFIANÇA ES TORÇA
Les confiances, però, es van anar torçant, com ja es tradició entre les dues principals forces independentistes, i el 19 de desembre del 2020, ERC va decidir plantar l’assemblea fundacional al·legant que el Consell per la República s’havia transformat en un òrgan partidista i recelant de l’ús que en feien els representants de Junts a les portes d’unes eleccions catalanes. El lideratge de Carles Puigdemont, compartit tant al Consell com a les files de Junts, no ajudava a llimar diferències. Els republicans van demanar, fins i tot, l’ajornament de l’assemblea fins a deixar superat el 14-F, però la petició no va ser escoltada. El líder de la CUP, Carles Riera, hi va assistir i es va mostrar confiat que el Consell podia ser “una bona eina per unir l’espai independentista”, però ja va alertar que només conqueriria aquesta fita si aconseguia ser “un espai plural”.
Durant aquella assemblea, també es va fer públic el Preparem-nos, el document que recull l’estratègia política que, segons els seus impulsors, ha de conduir el país fins a la independència. El primer objectiu fixat ja es va assolir el 14-F: aconseguir una majoria absoluta de l’independentisme en vots i escons, pas imprescindible per activar “el desbordament democràtic i no violent”. La proposta, a grans trets, depèn que les institucions catalanes “activin la declaració d’independència i la societat es mobilitzi per defensar aquesta posició el temps que faci falta”, mentre que el govern, el Parlament i els ajuntaments “despleguin els efectes de la declaració d’independència i s’acabin constituint en institucions provisionals de la República, reconeguda internacionalment”. També caldrà posar en marxa, diu el text, “iniciatives públiques i privades orientades a la conquesta d’espais de sobirania, així com una estructura digital de la República Catalana i dels serveis essencials que han de garantir el funcionament del país durant el període de transició”. Per als actuals membres del Consell, el Preparem-nos segueix sent el full de ruta vàlid per a tot l’independentisme.
Malgrat els recels que aquest organisme desperta en una part important de l’espai sobiranista, aquest mes d’octubre el Consell ha assolit la xifra rècord de 100.000 inscrits –la detenció del president Puigdemont a l’Alguer es va traduir en desenes de noves altes– i de 220 consells locals, distribuïts a grans trets entre ciutats, districtes de Barcelona i pobles mancomunats.
DUES URNES DE VOTACIÓ
Així doncs, el procés electoral ja està en marxa i només és qüestió de dies que es conegui el nom de les persones que pilotaran el Consell els propers dos anys. Els electors votaran en dues urnes, una per a ciutadans (81 escons) i una altra per a càrrecs electes (40). Cada elector podrà votar com a màxim tants ciutadans com representants electes hi hagi a la seva circumscripció –n’hi ha un total de 26–, i 30 càrrecs electes. El districte electoral amb més persones inscrites en el cens és Girona, amb 11.025. A la banda contrària hi ha la Catalunya Nord, amb 334. El districte de Barcelona que s’ha sentit més cridat a participar ha estat Ciutat VellaEixample, amb 5.220 electors. El que menys, Nou Barris-Sant Andreu, amb 1.951. Totes les dades es poden consultar al web del Consell per la República.
El 70% dels candidats són homes i només un 30% són dones, però el sistema electoral preveu la discriminació positiva per garantir el 50-50. Tres de cada quatre càrrecs electes que concorren a aquests comicis militen a Junts per Catalunya. Hi ha un parell de representants d’ERC, un parell més de la CUP i tres aspirants que provenen de Primàries, Demòcrates i Solidaritat Catalana per la Independència.
Fonts del Consell i diverses persones consultades que formen part de la candidatura ciutadana asseguren que als consells locals, i la llista que representa la ciutadania, la composició és molt més plural i les disputes entre partits no són tan accentuades com a la cúpula. Alguns noms que destaquen entre els 517 candidats, a banda dels líders de Junts a l’exili, són la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs; l’exdiputada dels Comuns Àngels Castells; l’actor Toni Albà; el pallasso Jordi Pesarrodona; l’exalcalde socialista de Sitges Jordi Serra; l’advocat Agustí Carles; la periodista Soledat Balaguer, i, entre d’altres, l’activista Blanca Serra i l’activista i ex-pres polític Frederic Bentanchs.
“És el que volíem”
El vicepresident del Consell per la República, eurodiputat de JuntsxCat i exiliat polític, Toni Comín, s’ha mostrat “molt content” amb el resultat de la part del procés electoral que ja s’ha pogut culminar “perquè s’han complert les expectatives”: “Els candidats representen l’independentisme en la seva pluralitat. Gent de totes les edats, de totes les trajectòries ideològiques, de molts moviments socials, de tot el territori, diversa sociològicament i de diferent nivell de notorietat. M’importava molt que el resultat d’aquest procés pogués expressar la diversitat del territori i crec que ho hem aconseguit.”
Un cop quedi resolt el procés electoral, l’Assemblea de Representants triarà el president del nou govern i aquest, tot seguit, tindrà la funció de nomenar les persones que l’acompanyaran. Després, com detalla Toni Comín, l’executiu haurà de revisar aquest document i, si ho considera oportú, actualitzar-lo. Serà funció de l’Assemblea fiscalitzar la tasca del govern, “un fet que el fa més democràtic i ric”, assenyala l’eurodiputat de Junts. Respecte a l’elevada presència de càrrecs electes de Junts dins del terç de l’Assemblea que s’ha reservat per a persones d’aquest perfil –els altres dos terços els ompliran la resta de ciutadans–, Comín vol insistir que el Consell “no va de partits, va de la gent, i només és una via per organitzar totes les persones que van fer possible l’1-O”: “Això va de gent, de dinàmiques que tenen poc a veure amb els partits; la urna ciutadana desborda la lògica dels partits.” No amaga, però, el pes de la formació que ell mateix representa: “Tenint en compte que ERC i la CUP com a organitzacions han decidit no participar-hi, encara té més mèrit que el 25% dels candidats no siguin de Junts”, i llança un missatge als seus rivals polítics, amb els quals comparteix l’espai independentista però no pas la confiança en el Consell: “De manera constructiva i cordial els dic: no venen perquè diuen que el Consell no és prou plural, però no ho serà fins que ells no s’hi apuntin. Per tant, els responsables que no sigui prou plural són ells, perquè no n’han volgut formar part.”
Respecte a si el lideratge de Carles Puigdemont és la causa de les desconfiances, atès que també és el líder indiscutible de Junts, Comín respon: “Hi ha un acord fins i tot entre els partits que no estan al Consell respecte que té tot el sentit del món que el president del Consell sigui el president del govern que va fer possible l’1-O i que està a l’exili, atès que el Consell és l’instrument per culminar allò que vam començar l’octubre del 2017 i perquè una de les fortaleses que té el moviment és estar organitzat a l’exili i, per tant, al voltant dels líders exiliats. No hi ha ningú avui dia que tingui més projecció internacional que el president Puigdemont”, conclou.
Els arguments dels representants de JuntsxCat, però, no han aconseguit convèncer ni ERC ni la CUP, que segueixen desmarcats com a organitzacions. Fonts d’aquests dos partits consultades per aquesta publicació han coincidit a lamentar que no prosperés cap proposta per modificar el sistema de governança de l’òrgan a l’exili i ho atribueixen al fet que “Junts no vol renunciar de cap de les maneres al lideratge de Carles Puigdemont”. Ningú qüestiona el paper rellevant del president de JuntsxCat en la lluita que es pilota des de l’exterior, però el fet que el lideratge del Consell sigui compartit amb la comandància de Junts no ajuda, segons les mateixes fonts, a confiar que des del Consell no es fa un ús partidista d’aquest organisme.
Per part d’ERC, tampoc no es comparteix la voluntat del Consell de dirigir l’estratègia independentista, sobretot en un moment en què sembla que les dues grans formacions han enfilat camins diferents tot i voler arribar al mateix destí. Sobretot perquè, malgrat que existeix la fórmula del lideratge compartit, a ningú se li escapa la projecció de Carles Puigdemont a l’exterior del país. ERC podria quedar a l’ombra del president a l’exili.
El futur paper del Consell per la República va ser un dels temes que va encallar la negociació entre ERC i Junts després de les eleccions del 14-F. La discussió, fins i tot, va fer trontollar la formació del nou govern i la investidura del president, Pere Aragonès. ERC i la CUP es van mostrar partidaris de fundar un nou espai “transversal i neutral”, una proposta que Junts mai va arribar a tenir en compte atès que considera que els fonaments d’aquest òrgan ja es troben al Consell per la República, en què destaca el paper dels tres eurodiputats de Junts: Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. L’encaix a l’exterior entre les diferents formacions independentistes és una qüestió que està pendent de resoldre’s i que no sembla que es pugui desencallar a curt termini. Tant ERC com la CUP han donat via lliure als seus militants per concórrer a les eleccions que ara se celebren per triar l’Assemblea de Representants, però si una cosa marca les dinàmiques dels partits aquesta és sens dubte l’habitual fidelitat dels militants al que indiqui la cúpula. Sense el suport d’ERC i la CUP com a organització, és gairebé impossible que desembarquin al Consell persones properes a aquests partits.
Des del Consell per la República confien que “la bona feina dels propers mesos farà canviar d’opinió els dos partits que ara se n’han quedat al marge”.
EVA J. DAUSSÀ
CANDIDATA DE LA UNIÓ EUROPEA
És professora a la Universitat d’Amsterdam i organitza activitats per visibilitzar la situació a Catalunya. Explica: “M’hi presento per contribuir al disseny del país que volem un cop fem efectiva la declaració d’independència del 2017. Si hem de fer més del mateix, no m’hi trobaran –alerta–, però si entenem que és una oportunitat per fer quelcom que millori les condicions actuals, m’hi apunto.” Hi concorre per donar veu als catalans que viuen fora del país i amb l’esperança que el Consell “atregui gent per convicció, no per promoció personal, atès que no està vinculat a cap mena de poder”. Respecte a la falta d’unitat política, reconeix que “és molt difícil mantenir la lucidesa en una situació d’opressió”, però insta els partits a “fer l’esforç de definir els seus objectius més essencials i mantenir el contacte amb la seva gent per representar-los acuradament i fer examen de consciència per saber on arriben i on no.” I afirma: “En condicions de por per la integritat personal, no es pot treballar.”
UN TOTAL DE 517 CANDIDATS
La sindicatura electoral ha avalat finalment un total de 517 candidatures. D’aquestes, 75 corresponen a càrrecs electes, amb una àmplia majoria de representants de Junts per Catalunya, mentre que 442 aspiren que el seu nom sigui majoritari a l’urna ciutadana. Els candidats estan dividits per lloc de procedència, que pot ser un municipi, una mancomunitat de pobles, un districte en el cas de Barcelona... Hi concorren persones de tots els Països Catalans i també de la Unió Europea i de la resta del món –la majoria són catalans que viuen a l’estranger– i, aproximadament, hi ha un 70% d’homes i un 30% de dones. El mateix sistema electoral, però, corregeix aquesta diferència, i la composició de l’Assemblea de Representants serà paritària. Aquests dies, els candidats estan submergits en la campanya electoral.
LATIFA EL HASSANI
CANDIDATA DEL BARCELONÈS NORD
Originària del Marroc però establerta des de fa dues dècades a Santa Coloma de Gramenet, la Latifa creu que, davant d’un context de repressió, l’independentisme ha d’apostar per la lluita externa i pel paper dels exiliats, i s’hi presenta perquè considera que el Consell per la República “dona l’oportunitat de formar part d’aquesta lluita”. A més, se sent especialment il·lusionada pel fet que aquest òrgan la considera una catalana de ple dret, sobretot perquè malgrat el temps que fa que està establerta a l’Estat espanyol encara no se li ha concedit la nacionalitat i, per tant, no té dret ni a votar ni a concórrer a cap llista electoral. Actualment, no milita en cap partit polític, però abans no havia amagat la seva proximitat a l’espai convergent, i creu que els traves per concedir-li la nacionalitat espanyola tenen relació amb el seu activisme, atès que tant el seu marit com la seva filla ja tenen la nacionalitat. “Només per sentir-me tractada com la resta de catalans, ja val la pena ser-hi”, reitera.
SALVADOR CLARÀ
CÀRREC ELECTE A AMER I CANDIDAT DE GIRONA
Salvador Clarà opina que des del Consell per la República es pot assumir la funció de començar a dissenyar el nou país, i per aquesta raó ha decidit aportar-hi les seves idees. Com a exemple, cita la necessitat, sota el seu criteri, de canviar el sistema electoral abans de les eleccions municipals del 2023 per tal que els ciutadans puguin votar directament les persones, en lloc de votar els partits polítics i les seves llistes. Mostra absoluta confiança en les aportacions individuals que cada ciutadà, en la mesura de les seves possibilitats, pot oferir al procés i veu necessari sumar-les a l’estratègia digital i unilateral, “imprescindibles per finalitzar aquest camí amb èxit”. També defensa que des del Consell s’han de promoure “accions constituents” i es mostra convençut que moltes persones que ara són reticents a aquest òrgan “s’hi aniran sumant a mesura que faci camí i se’n vegin els resultats”.
XAVIER ARMENGOL
CANDIDAT DE NOU BARRIS - SANT ANDREU
És un dels habituals en les concentracions de Meridiana Resisteix i fins al darrer dia va meditar si concórrer-hi o no. Finalment, és un dels candidats de Nou Barris - Sant Andreu que aspira a formar part de la nova assemblea del Consell. Xavier Armengol opina que l’independentisme ha de mantenir tots els fronts oberts, des del carrer fins a la lluita des de l’exili, i mirar que vagin tan coordinats com sigui possible. “En qualsevol moment es podria precipitar tot i és molt important que ens agafi preparats a tot arreu, amb la gent aglutinada, amb una estratègia clara i perseverant. Hem d’estar al carrer, però també a totes les institucions”, assenyala. Armengol és militant de Demòcrates i creu que el Consell és l’òrgan que pot heretar la transversalitat de l’1 d’octubre. “La meva voluntat –indica– és contribuir a fer xarxa i a aglutinar diferents sensibilitats, també d’ERC i la CUP.” En qualsevol cas, creu que la divisió que el Consell crea entre les direccions dels partits polítics “ no és, per sort, la que es viu als barris”.