Tres missions complertes i la quarta, en camí

El primer nanosatèl·lit català va trigar set anys a fer-se realitat: del 2007, quan es va iniciar el projecte, fins al 2014, quan va quedar llest per ser enlairat. El nom inicial era UPCsat però, com que hi va aportar finançament per al llançament l’Institut d’Estudis de l’Espai de Catalunya, es va decidir canviar el nom utilitzant el genèric ³Cat amb un símbol del cub al davant –encara que matemàticament sigui un error– amb referència a la utilització de l’estàndard cubesat.

El ³Cat-1, però, va tenir molts entrebancs per poder-se enlairar. El motiu no va ser cap problema de l’aparell, sinó circumstàncies externes. Els nanosatèl·lits els posen en òrbita coets que transporten satèl·lits més grossos i que tenen espai per encabir-los. “Hi ha empreses que són una mena d’agències de viatges de nanosatèl·lits i que busquen aquests seients buits, però pot passar com amb els avions, si algú paga més s’emporta el lloc”, explica el professor Camps. L’abril del 2014 tot estava preparat perquè el ³Cat-1 s’enlairés des de Rússia, a bord d’un coet Dneppr. Però va esclatar la guerra entre Rússia i Ucraïna i es van cancel·lar tots els llançaments previstos. Un any després hi havia una nova oportunitat, aquest cop a bord d’un coet Falcon 9 de l’empresa SpaceX. El llançament havia de realitzar-se el juliol del 2015, però unes setmanes abans un Falcon 9 va explotar en vol i es va tornar a cancel·lar la missió. El tercer intent també va ser un fracàs, perquè hi va haver una segona explosió d’un coet Falcon 9, aquest cop a la mateixa plataforma d’enlairament. “Llavors ja vam decidir repatriar el nanosatèl·lit i vam aprofitar per canviar els panells solars, dotant-los amb més potència i més eficiència”, explica Camps. Finalment, el novembre del 2018, es va enlairar en un coet de l’Agència Espacial Índia i va complir els seus objectius: aprendre com dissenyar i fer funcionar aquest tipus d’aparells, provar tecnologia i fer petits experiments.

El segon nanosatèl·lit d’aquesta nissaga, el ³Cat-2, va ser el primer que es va enlairar –el 2016 des de la Xina– pels retards que va patir el seu predecessor. En aquest cas ja estava destinat a tasques d’observació de la Terra, en concret detectar la humitat del sòl i la salinitat dels oceans, una recerca que és, per dir-ho de manera planera, la marca de la casa del Nanosat Lab. Així, el ³Cat-2 duia tres experiments a bord per provar tècniques i tecnologies dels sistemes de navegació per satèl·lit en usos de teledetecció. El següent, el ³Cat-3, és l’únic projecte d’aquesta família de nanosatèl·lits que encara no s’ha materialitzat. “L’impulsava l’Institut Cartogràfic de Catalunya i havia d’incorporar una càmera multiespectral, però vam entrar en un bucle de pressupostos impugnats i prorrogats, i va quedar parat. Ara s’ha reencarnat en el satèl·lit de l’empresa Opencosmos que serà el segon llançat per la Generalitat”, explica Camps.

Pel que fa al ³Cat-4, s’havia d’enlairar el 2019, però també ha patit retards –en part per la pandèmia– i finalment no quedarà llest fins l’any vinent. Es tracta de l’únic projecte d’àmbit estatal que va quedar entre els sis finalistes del programa Fly your satellite!, convocat per l’Agència Espacial Europea (ESA). Inclou diversos experiments a bord, un dels quals permetrà mesurar fenòmens meteorològics diversos, característiques geogràfiques i paràmetres oceànics mitjançant els senyals reflectits de constel·lacions de satèl·lits de navegació.